En [[música]], '''''rubato''''' o també '''''tempo rubato''''' (que significa ''robat o furtat'' en [[italià]]) és accelerar o desaccelerar lleugerament el [[tempo]] d'una peça a discreció de l'intèrpret ([[solista]] o [[director d'orquestra]]). El '''rubato''' és popularment conegut pel seu ús aen la interpretació de la música romàntica, però no és una aportació del [[Romanticisme musical|romanticisme]]: Al final del Renaixement[[renaixement]] s'utilitzà amb profusió en peces musicals com la [[canzona]] o el [[ricercare]] (el 1601 [[Giulio Caccini]] ja parla del '''rubato''' aen ''Nuove Musiche''), i va ser un tret característic de la interpretació musical en els segles XVII i XVIII.
ExisteixHi ha una certa controvèrsia sobre si el '''rubato''' l'ha d'interpretar només la veu principal, mentre que l'acompanyament segueix el tempo establert, o bé si l'han d'interpretar totes les veus alhora.
En un sentit ampli, el ''rubato'' forma part de l'[[agògica]] de la música.
