Revisió del 01:55, 19 des 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.639 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 23:27, 6 feb 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 11: Mentre que JVC va preferir sacrificar aquests guanys i escampar el seu format, les restriccions del Betamax van fer que el [[1984]] només dotze companyies li donessin suport, contra els quaranta fabricants del VHS. El [[1984]], Sony va vendre 2.300.000 unitats de Betamax. El seu competidor va vendre'n tres vegades més. La cursa estava perduda. El [[1988]] Sony va admetre la seva derrota i va anunciar que adoptava el VHS. El VHS tenia el 95% del mercat. El resultat, VHS es convertiria en l'estàndard durant els següents 20 anys. == Cronologia == Línia 68: Aquesta història ha estat objecte d'estudis i ha deixat algunes conclusions importants a la indústria. És conegut com ''El Cas Betamax''. S'ha dit que Sony mai no va deixar la seva llicència de Betamax, mentre que JVC va llicenciar la seva tecnologia a altres companyies. Però s'ha sabut que en realitat Sony sí que va intentar llicenciar la seva tecnologia. D'altra banda, la quantitat de pel·lícules pregravades amb el format Beta era més baixa que les del VHS, però va ser després que comencés a perdre mercat. El [[2002]], després de 24 anys de suport, Betamax mor, quan es va deixar de fabricar, encara que se segueix venent el stock. A l'àmbit professional era el mitjà clàssic per a fer [[curtmetratge]]s per amateurs i estudiants de les arts de [[cinema]], a causa del seu baix preu, fins a la massificació del sistema digital [[mini DV]]. Tanmateix, el [[betacam]], el seu "cosí" professional, segueix vigent. == Referències ==

Betamax: diferència entre les revisions