Bodo (gènere): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Referències: Ampliació i cites
Línia 6:
Christian Gottfried Ehrenberg va descriure originalment el gènere el 1831 amb un cos ovoide, una cua molt curta, transparent i capaç de mostrar el color dels aliments que ingeria.<ref name=":0" />
 
El 1988 es va trobar que els espècimens de Bodo són fagòtrofs que s’alimenten de bacteris de molts tipus, alguns bacteris els més atractius que d’altres.<ref name=":2" /> El 2002, Simpson et al. va subdividir els bodònids, que van conduir a la reducció del gènere Bodo ja que la majoria de les seves espècies van ser transferides a altres gèneres.<ref name=":3">Moreira, D., López-García, P., Vickerman, K. 2004. An Updated View of kinetoplastid Phylogeny Using Environmental Sequences and a Closer Outgroup: Proposal for a New</ref> Bodo es va col·locar en un nou ordre, Eubodonida, i durant aquest canvi, les 149 espècies originals es van reduir a només 4quatre.<ref name=":3" /> Des del 2002, s’han afegit 11 espècies noves al gènere, però 9 d’aquestes es consideren controvertides.<ref name=":1" /> Després de 130 anys, Bodo s’ha refinat i ara és l’únic gènere de la família Bodonidae que el converteix en un grup homogeni, però, a mesura que es fan més estudis sobre l’espècie, és probable que es produeixin més canvis.<ref name=":1" />
 
S'ha trigat 130 anys a arribar a aquest punt, ja que fins i tot després de l’ús d’anàlisis múltiples de gens, encara hi ha grans discussions sobre la col·locació de determinades espècies al gènere.<ref>Jackson, A.P., Quail, M.A., Berriman, M. 2008. Insights into the genome sequence of a free-living Kinetoplastid: ''Bodo saltans'' (Kinetoplastida: Euglenozoa). BMC Genomics 9, 594.</ref>
 
== Hàbitat i importància ecològica ==
A la natura, Bodo es troba en aigües marines o dolces i en entorns terrestres que tenen nivells elevats d’humitat, per exemple [[fem]].<ref name=":2" /> Bodo es troba a prop del fons de la xarxa alimentària de la qual forma part. Com a fagòtrofs, el Bodo s’alimenta de bacteris per ingestió que pot causar un canvi en el color dels organismes, ja que el Bodo és transparent. <ref name=":2" /> Sovint els bacteris són fototròfics, cosa que significa que Bodo forma part de la segona capa de xarxes alimentàries, ja que no tenen la capacitat de produir la seva pròpia energia. Diversos membres del gènere Bodo estan afectats per un virus gegant conegut com el virus Bodo saltans (BsV), el virus gegant més abundant a l'oceà. <ref name=":42">Deeg, C.M., Chow, C.-E.T., Suttle, C.A. 2018. The kinetoplastid-infecting ''Bodo saltans'' virus (BsV), a window into the most abundant giant viruses in the sea. eLife 7, e33014.</ref> Diferents soques del virus només poden infectar espècies específiques o, en el cas de ''Bodo saltans'', fins i tot soques particulars d’aquest tàxon tan heterogeni. <ref name=":4" />
 
== Referències ==