|
|nombre_subdivisions = 683
}}
El '''País Basc''' (en [[basc]]: ''Euskal Herria'', 'país de llengua basca') és un [[país]] [[Europa|europeu]]. Comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea [[lingüística]] [[basc]]a en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la [[Bandera basca|ikurriña]]. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats [[Espanya|espanyol]] i [[França|francès]], i disposen de nivells d'autonomia molt diferents. No hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat independent. La capital històrica reclamada per aquells bascos que anhelen la independència és [[Pamplona]], perquè aquesta va ser la capital del [[Regne de Navarra]], regne que acaparava els territoris on es parlava [[ÈuscarBasc|l'èuscar]].
El País Basc ocupa una superfície de 20.664 km² en el vèrtex occidental dels [[Pirineus]], al [[mar Cantàbric]] ([[golf de Biscaia]]). Té el seu propi idioma, el [[basc]] (minoritari enfront del [[francès]] i el [[castellà]]), i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta la francesa. El País Basc estaria constituït per set territoris o províncies (en basc ''[[Territori (País Basc)|lurralde]]'', plural ''lurraldeak''): [[Àlaba]], [[Biscaia]], [[Guipúscoa]], [[Navarra]], [[Baixa Navarra]], [[Lapurdi]], i [[Zuberoa]]. De manera oficiosa, tot i que no oficial, [[Vitoria]] n'és la capital a la [[comunitat autònoma del País Basc]] i [[Pamplona]] és considerada la seva capital històrica.<ref>[http://www.hiru.com/geografia/las-capitales-de-euskal-herria ''Las capitales de Euskal Herria''] Departament d'Educació, Universitats i Investigació del Govern Basc.</ref>
La [[llengua basca]] encara hi és parlada habitualment en algunes regions, sobretot [[Guipúscoa]], la part oriental de [[Biscaia]], el nord de [[Navarra]] i l'interior del [[Iparralde|PaisPaís Basc sota administració francesafrancès]]. En d'altres, el basc ha estat substituït pel [[castellà]] o [[francès]]. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la [[comunitat autònoma del País Basc|Comunitat Autònoma del País Basc]] i en parts de la [[Navarra|Comunitat Foral de Navarra|comunitat foral de Navarra]], però no té reconeixement oficial a les [[Iparralde|regions sota administració francesa]].
== Toponímia ==
[[Fitxer:Euskal Herriaren Euler diagrama - Euler diagram of the Basque Country.jpg|miniatura|[[Diagrama d'Euler]] d'Euskal Herria]]
Els noms oficials del País Basc són: ''Euskal Herria'' en [[èuscar]], ''País Vasco'' en castellà –aquest és la traducció del primer– o ''Euskadi'' en castellà i basc.<ref name="estatuto">[http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/estatutos/e_76_eusk.pdf Article primer de l'Estatut d'Autonomia], que diu: ''Beronen izena '''Euskadi''' zein '''Euskal Herria''' izango da''.</ref> Tanmateix, ''[[Euskal Herria]]'', que pot ser traduït com a «Poble Basc», «País Basc», «País/Poble dels bascs» o «País/Poble de l'èuscar», també és un concepte cultural que pot designar el conjunt dels territoris d'Espanya i [[França]] on es parla o parlava el basc. [[Sabino Arana]], per tant, va crear el neologisme ''Euzkadi'' per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, tres de les quals es troben en territori francès.
Durant molt de temps es va usar l'ortografia ''Euzkadi'' i no pas ''Euskadi''. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d{{'}}''eusk'', «basc», era ''euzk'' contracció d{{'}}''eguzki'', «sol», segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el [[sufix]] -''di'', molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significa 'conjunt' i 'lloc'. Tanmateix, no hi ha prou evidències [[antropologia|antropològiques]] ni [[filologia|filològiques]] sobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegs [[José Miguel de Barandiarán|Joxe Migel Barandiaran]] i [[Resurrección María de Azkue]] accepten aquesta interpretació de l'etimologia segons els noms donats en les diverses parles locals de [[Biscaia]] a la [[divinitat]] masculina del sol. Altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb ''eguzki'' sinó que és la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava de [[Biscaia]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?articulo=26233&orden=61850 El Significado de la Palabra Euzkadi] de Xavier Zabaltza Pérez-Nievas</ref> Avui dia el neologisme és acceptat per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (''Euskaltzaindia'').
L'ús d{{'}}''Euskadi'' com a nom oficial designa la comunitat autònoma integrada pels tres territoris o províncies, i és l'accepció més universal. Tanmateix, pot designar el conjunt d'aquestes tres províncies i les altres quatre províncies que integrarien ''Euskal Herria'', com és el cas del nom de l'organització terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]]: ''Euskadi Ta Askatasuna'', «Euskadi i Llibertat».
== Història ==
[[Navarra]], [[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]] van conservar els seus [[furs]]. Aquesta situació va perdurar fins al {{segle|XIX}}, data en què van ser parcialment suprimits per [[Antonio Cánovas del Castillo]] després de la derrota carlina. Durant el [[franquisme]], només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del [[23 de juny]] del [[1937]] en ser considerades «[[Províncies traïdores|traïdores]]» per no donar suport a la revolta feixista, i fou suprimit en el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el [[6 de juny]] del 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el [[30 d'octubre]] del [[1976]].
Avui dia, el País Basc està conformat per la comunitat homònima, per la comunitat foral de Navarra i per les províncies del sud de França. El PNB lidera el govern basc des de [[1980]], unes vegades en solitari, d'altres en coalició amb el [[Partit Socialista d'Euskadi|PSE]], [[Eusko Alkartasuna]] (EA), partit sorgit d'una escissió del mateix [[Partit Nacionalista Basc|PNB]] o [[Esquerra Unida (Espanya)|Izquierda Unida]] (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura als governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals, el PNB és la força majoritària i obté el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del "nacionalisme radical" representat per [[Herri Batasuna]], la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques el [[1980]], van donar lloc a l'elecció del lehendakari en la persona de [[Carlos Garaikoetxea]] (1980–1985).
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors, el PNB governa la comunitat autònoma del País Basc; en solitari en el període (1980–1986) i amb diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980, es reinstaura el model tributari del "[[concert econòmic]]" i comença la transferència de competències del govern d'Espanya al govern basc. El 1981, una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca: el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la [[LOAPA]] (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic), que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
* [[Barakaldo]] (''Barakaldo'') – 97.328 habitants;
* [[Getxo]] (''Getxo'') – 81.260 habitants;
* [[Irun]] (''Irun'') – 60.914 habitants;
* [[Portugalete]] – 48.205 habitants;
* [[Santurtzi]] – 47.004 habitants;
== Llengua basca ==
{{AP|Basc}}
El '''basc''', o '''èuscar''' (en basc: ''euskara'' o, segons els dialectes, ''euskera'', ''eskuara'', ''eskara'', ''uskara'' o ''üskara''), és una [[llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda)]], parlada actualment en bona part de la [[comunitat autònoma del País Basc]] i part de [[Navarra]], a [[Espanya]], i al [[Iparralde|País Basc del Nord]] [[departament de Pirineus Atlàntics|(departament de Pirineus atlàntics]], [[Aquitània]], a [[França]]). En l'actualitat, la llengua basca es considera l'única llengua [[Llengües preindoeuropees|preindoeuropea]] supervivent a Europa.<ref name="Rafael del Moral">{{es}} Rafael del Moral, ''Diccionario Espasa - Lenguas del mundo''', 2002</ref> Antigament, el seu àmbit lingüístic abastà tota [[Aquitània]], [[laLa Rioja]], i els Pirineus aragonesos i part dels catalans. Alguns creuen que algunes de les paraules que li són pròpies procedeixen de l'[[edat de pedra]], ja que es deriven del mot ''haitz'', «pedra», per exemple:
:''aizto'' o ''ainzto'', «ganivet»,
:''aizkora'', «destral».
D'altres dubten d'aquesta etimologia, i consideren la possibilitat que la forma primitiva del mot ''haitz'' fos *''anetz'' o *''anitz''. L'exemple del mot ''aizkora'' sol ser contestat amb el fet que també és probable que provingui del llatí ''asciola'', «destral petita».
Hom creu que la llengua dels bascons (el [[protobasc]], origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la [[península Ibèrica]], i per tot [[Europa]].
El [[2003]], el Departament de Cultura del [[Govern Basc]] destacava que mentre que al País Basc el percentatge de població bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al País Basc del Nord descendia en 9 punts. Això va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.
La VI Enquesta Sociolingüística mostra una tendència continuada de l'augment de bascoparlant al territori basc. Entre 1991 i 2016, la població bascoparlant ha passat d'un 22,3% a un 28,4%, especialment entre la població més jove.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/2016%20VI%20INK%20SOZLG%20-%20Euskal%20Herria%20gaz.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística del conjunto del territorio del euskera|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Encara que de forma desigual, la millora s'observa en totes les regions, a excepció del País Basc del Nord.
La "IV Enquesta Sociolingüística" del govern basc apunta que sis de cada deu bascos tenen algun coneixement d'èuscar<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/401470/0/euskera/euskadi/euskaldunes/ Euskadi guanya 118.000 parlants de basc en sis anys, i arriba als 775.000] Així, sis de cada deu bascos tenen algun coneixement de basc.</ref> i havia guanyat 137.000 parlants en els últims quinze anys, encara que de manera desigual. S'hi constatava que la revitalització del basc avançava a la comunitat autònoma del País Basc, especialment a Àlaba en pujar del 7,8% al 14,2%, i a Navarra, mentre que al País Basc del Nord continuava el seu retrocés passant del 24,4% al 22,5%, si bé la regressió minorava el seu ritme. El coneixement del basc estava en augment sobretot en la població jove, en tots els territoris.
A Euskadi, un terç dels habitants són bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la població més jove, que arriba fins el 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalització del basc avança a la tot el territori, especialment a Àlaba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guipúscoa és la província amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/VI%20_INK_SOZLG_EAE_Presentacion_publica_20161014.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística Comunidad Autónoma de Euskadi|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
A [[Navarra]], el 2008 es va constatar un augment creixent de la població que estudiava basc, l'ensenyament públic en basc torna a créixer i passa de 1.234 prematrícules a 1.367: falten les dades globals de nens de 3 anys, però el model D tornarà a ser elegit per un de cada tres nous alumnes. El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat Pública de Navarra) des de batxillerat saben basc. En el curs 2008–09, un 56,6% no coneix la llengua, un 12,78% diu tenir-ne coneixements bàsics, i un 25,75% en té un nivell bo o molt bo, quedant en un 18% el percentatge de persones que tenien coneixements d'aquesta llengua a Navarra, en el 52% a [[Guipúscoa]], a [[Biscaia]] – el 31%, i a [[Àlaba]] – el 25%.<ref>[http://www.noticiasdealava.com/ediciones/2008/07/24/sociedad/alava/d24ala6. 981476.php Un de cada quatre alabesos entén basc i el parla bé o amb dificultats] "... a Àlaba ja són un 25,1% els ciutadans que entenen el basc i el parlen bé o amb dificultats. El territori s'apropa així a les dades de Biscaia, on els euskalduns suposen un 31,3% de la població. A Guipúscoa, el territori que històricament més ha mantingut la llengua, són un 52,9% els habitants que la parlen (Diari de Notícies d'Àlaba, 2008)</ref>
A [[Navarra]], l'any 2018 un 22,1% dels navarresos tenien coneixements de basc; a la zona bascòfona representaven el 71,5%, a la zona mitxa, el 21,8%, i a la zona no bascòfona, el 6,4%.<ref>{{Ref-web|url=https://gobiernoabierto.navarra.es/sites/default/files/estudio_soiolinguistico_2018.pdf|títol=Datos sociolingüísticos de Navarra, 2018|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> EEl curs 2018-2019 la distribució de l'alumnat per model lingüístic era la següent: 61,25% al model G (només castellà), 24,64% al model D (basc amb l'assignatura de castellà), 13,95% al model A (castellà amb l'assignatura de basc) i 0,16% al B (igual proporció de basc i castellà).<ref>{{Ref-web|url=https://consejoescolar.educacion.navarra.es/web1/?ddownload=18267|títol=ISEN 2018-2019|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat Pública de Navarra) des de batxillerat saben basc.{{Cal citació}}
Per contra, al País Basc del Nord la llengua continua el seu retrocés passant del 21,4% al 20,5%, si bé la regressió minora el seu ritme pel lleuger augment del coneixement entre la població jove.
== Grup ètnic basc ==
{{AP|Bascos}}
[[Fitxer:Nortasun.png|miniatura|Sentiment basc al '''País Basc'''. Pregunta: es considera vostè basc? Respostes: 1: Sí - 2: Sí, en certa manera - 3: No - 4: No sap/No contesta]]
Els '''bascos''' (o '''bascs''') i les '''basques''' (en singular: basc, basca) són un [[Ètnia|grup ètnic]] que habita majoritàriament al '''País Basc''' (en [[basc]]: ''Euskal Herria'') situat a l'extrem oest del [[Pirineu]] i al nord del [[Ebre|riu Ebre]]. En les llengües que s'hi parla, són coneguts com a: ''euskaldunak'' (bascoparlants) o ''euskotarrak'' ([[neologisme]] creat per [[Sabino Arana]] per designar els nadius del País Basc) en [[basc]], ''les Basquesbasques'' en francès, ''los vascos'' en castellà i ''los bascos'' en [[occità gascó]].
Tenen trets diferenciadors pel que fa a tipologies sanguínies, la cultura i sobretot la llengua,<ref>{{ref-llibre|cognom=Zirakzadeh |nom=Cyrus Ernesto |títol=A rebellious people: Basques, protests, and politics |url= http://books.google.cat/books?id=6r90-ReqQhAC&pg=PR14&dq=basque+blood+type&hl=ca&ei=5XSTTZThI8ur8AOM9cnmAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=basque%20blood%20type&f=false | editorial=University of Nevada Press |pàgines=p.xvi |data=1991 |isbn=0874171733}}</ref> d'arrels no indoeuropees, en clar contrast amb les llengües romàniques dels seus veïns i la resta de pobles coneguts.
Existeix un fort sentiment nacionalista entre els bascos, especialment els residents a Espanya, que s'identifiquen més fermament com a bascs que com a espanyols o francesos. Malgrat això, una gran part dels bascos se senten tant bascs com espanyols (o francesos, en el cas dels bascs del cantó francès).<ref name="Euskobarómetro">[[Euskobarómetro]] series, ''[http://www.ehu.es/cpvweb/pags_directas/euskobarometroFR.html Evolución de la identidad nacional subjetiva de los vascos, 1981-2006]''. "As Basque as Spanish" shows 33% of the citizens of the Basque Autonomous Community in late 2006.</ref> Molts bascos consideren la designació de "minoria ètnica" com a incompleta, afavorint, en canvi, la definició com a [[Nacionalisme basc|nació]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Payne |nom=Stanley G. |títol=Basque nationalism |url= http://books.google.cat/books?id=5waFro1gJTYC&printsec=frontcover&dq=basque+nationalism&hl=ca&ei=WEbTTeTiLMWt8QPjhP3xCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès| editorial=University of Nevada Press |data=1975 |pàgines=p.73 |isbn=0874170427}}</ref>
consideren la designació de "minoria ètnica" com a incompleta, afavorint en canvi [[Nacionalisme basc|la definició]] com a [[nació]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Payne |nom=Stanley G. |títol=Basque nationalism |url= http://books.google.cat/books?id=5waFro1gJTYC&printsec=frontcover&dq=basque+nationalism&hl=ca&ei=WEbTTeTiLMWt8QPjhP3xCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès| editorial=University of Nevada Press |data=1975 |pàgines=p.73 |isbn=0874170427}}</ref>
Actualment, viuen en una zona altament industrialitzada, les diferències culturals amb la resta d'Europa són inevitablement difuminades, encara que roman molt forta la consciència d'una identitat cultural pròpia, com també la identificació amb la seva pàtria, fins i tot en molts bascs que han emigrat a altres zones d'Espanya o França, o en altres parts del món (l'anomenada ''[[diàspora basca]]'').<ref>{{ref-llibre|cognom=Douglass |nom=William A. |títol=The Basque diaspora |url= http://books.google.cat/books?id=40DRnjI4a-YC&pg=PA304&dq=di%C3%A0spora+basca&hl=ca&ei=TUTTTarmLIio8APc48jnCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDQQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès| editorial=University of Nevada Press |data=1999 |pàgines=p.3 |isbn=1877802050}}</ref>
{{AP|Mitologia basca}}
[[Fitxer:Euskal jainkoen familia.png|miniatura|vora|Arbre genealògic de la mitologia basca]]
La '''mitologia basca''' és el conjunt de creences i mites precristians dels [[basc]]os. Tot i la intensa [[cristianisme|cristianització]] soferta en l'últim mil·lenni i les persecucions de la [[Inquisició]], el poble basc ha conservat nombroses llegendes que parlen d'una [[mitologia]] pròpia molt antiga. Aquesta mitologia ha estat recollida al llarg del {{segle|XX|s}} per estudiosos com J. M. Barandiarán i J. Caro Baroja, entre d'altres. Aquestes creences s'han conservat i impulsat fins al {{segle|XXI|s}} de mans d'escriptors i artistes que han nascut i crescut amb la màgia de la mitologia basca entre els quals cal destacar [[Patxi Xabier Lezama Perier]] i [[Néstor Basterretxea]].
Les llegendes de pobles veïns romanitzats, com les de l'Alt [[Aragó]] o [[Astúries]] mostren una sorprenent similitud.
== Literatura basca ==
{{AP|Literatura basca}}
La '''literatura basca''' és la literatura feta en [[basc]] al territori de les set províncies del País Basc: [[Biscaia]], [[Guipúscoa]], [[Àlaba]], [[Navarra]], i les tres d'[[Iparralde]].
La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de [[Bascònia]]. A més, ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el [[labortà]], el [[guipuscoà]], el [[biscaí]] i el [[suletí]].
Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels s. XIV i XV, així com el vocabulari de Picaud del s. XII, però a les ''[[Glosas Emilianenses]]'' (s. X) apareixen els primers texts en èuscar. Entre els conservats, hi ha els que narren la derrota de [[Pedro de Avendaño]], cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondragón). Pel cant de ''Basajaun Bereterretxe'tar'', que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gràcies a [[Esteban Garibai]] (1533–1599), alcalde d'[[Arrasate]] i cronista reial, dins el ''Compendio de historia de las crónicas y universal historia de todos los reynos de España'' (1571). Per altra banda, l'humanista francès [[François Rabelais]] publicà en el seu ''Gargantua'' (1534) discursos en [[èuscar]].
El primer llibre publicat en basc va ser ''Lingua Vasconum Primitiae'' de [[Bernard Etxepare]], el [[1545]]. Es té coneixement d'aquesta obra per l'únic exemplar conservat a la Biblioteca nacional de París. Segons es pot inferir de les opinions dels seus contemporanis, no va ser apreciat pels seus metres populars propis del [[bertsolarisme]]. Els seus versos van ser musicats a la fi del {{segle|XX}} per [[Benito Lertxundi]], [[Xabier Lete]] i el grup [[Oskorri]], entre d'altres, convertint-los en cançons populars. Actualment els seus poemes han adquirit el caràcter gairebé d'himne entre els sectors de la cultura ''euskaldun'' i en defensa de l'èuscar, i són recitats en tot tipus d'actes culturals i populars.
Les característiques principals de la [[literatura basca]] són les següents:
* '''És fruit d'una llengua sense oficialitat ni unitat''': haver nascut en una comunitat de parlants tan reduïda ha tingut un important impacte en la literatura escrita, sobretot a mesura que avança la història i els límits de les llengües i pobles s'afebleixen i difuminen. La història de la llengua basca es diu que ''és la història de la seva supervivència i la d'un poble'', cosa que marcarà tots els autors, convertint juntament amb la temàtica religiosa el compromís (els primers passos serien l'apologisme de Larramendi) cap al basc, un dels pilars al voltant dels quals giraran diferents moviments.
* '''Ha nascut entre estats les llengües dels quals són romàniques''': el País Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i polítics d'Occident, i aquests estats foren competidors entre si com a dipositaris de la tradició llatina. És per això que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influència llatina, que es veu reflectida sobretot en l'escola de Sara i altres autors religiosos de l'època, a causa de l'ús abundant de cites d'autors clàssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
* '''Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religiós''': el pare [[José Miguel de Barandiarán|Barandiarán]] (tal com recull Martín Ugalde en la seva ''Síntesi de la història del País Basc'' o el mateix religiós en el seu ''Home Primitiu al País Basc'') va defensar en vida la cristianització tardana del poble basc, al·legant que en la mateixa navarresa fins al {{segle|XX}} s'havien conservat creences paganes en idiosincràsia amb les cristianes. És aquesta la raó que es veu darrere de la insistència de l'Església catòlica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (després de la [[Contrareforma]]). Aquesta religió és de vegades imposada per la política del moment, però en altres ocasions l'Església catòlica mateixa va utilitzar l'idioma (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del protestantisme o dels enfrontaments periodístics de [[Jean Hiriart-Urruti]] i els republicanistes francesos.
* '''La poesia sempre ha tingut més pes que la prosa''': així ha estat al començament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, és a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, i eresiak no han necessitat més que ser cantats. És per això, que com en altres literatures, són abundants les cobles i cants de melodies que eren i són conegudes per al poble. Fruit també d'això seria l'abundància de composicions líriques de caràcter popular, enfront de la poesia culta, que gairebé fins a finals del {{segle|XIX}} no aconseguiria desenganxar-se de la influència del bertsolarisme, en l'ús de metres sobretot.
* '''Escassa implantació de la impremta o la "problemàtica de la impremta"''': a diferència de la resta de llengües romàniques, pel que sembla, la impremta va tenir escassa implantació, de manera que obres no religioses com ''Peru Abarca'' van haver de ser transmeses mitjançant manuscrits fins i tot a finals del {{segle|XVIII}}. S'ha debatut molt i tret poc en clar; s'al·lega d'una banda l'existència d'una censura tant a [[França]] com a [[Espanya]] durant els segles posteriors al cisma d'Occident, d'altra banda que no existia suficient producció per a la implantació d'aquestes o la no-necessitat d'aquestes per part de les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reials i semblants. Tal com demostra la publicació d'edictes reials en basc durant el [[Regne de Navarra]], la impremta havia estat implantada a [[Bascònia]], per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i hi ha l'existència d'un edicte de [[1766]] del comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)<ref>Els receptors dels tribunals van imposar el castellà en pobles bascos, va ser proscrita a les escoles i sancionats els nens que la usaven Un dels documents que apareixen en el llibre és l'ordre del comte d'Aranda, el 1766 "prohibint tota impressió en llengua bascongada». http://www.pamiela.org/JURIO/JURIOliburuak/jur_036eusk01. html</ref>), però el de la censura cobraria força a la llum dels llargs períodes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la Inquisició i finalment eren publicades. Aquest va ser el cas de Juan de Tartas, les obres seves, tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a més (igual que en el cas d'altres autors de l'època) van patir l'anomenat "mal de la impremta", és a dir, l'alteració de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressió de la majoria dels signes de puntuació, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensió.
* '''El seu estudi és relativament recent''': exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor fins ben entrat el {{segle|XIX}} que s'hagi interessat per la història de la literatura en basc, la qual cosa, afegida a la problemàtica de la impremta, ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin o[[Juan Pérez de Lazarraga|Lazarrraga]] (2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.
== Cuina del País Basc ==
{{AP|Cuina del País Basc}}
[[Fitxer:Tapa (Chistorra) - 5609.jpg|miniatura|Xistorra]]
La '''cuina del País Basc '''o''' cuina basca''' es compon dels plats i mètodes de preparació típics de la gastronomia dels '''bascos'''. Això inclou carns i peixos torrats a la brasa, [[marmitako]] i ollada de [[Ovella|xai]], [[bacallà]], una versió basca de les [[Coca de dacsa|coques de dacsa]] anomenada [[talo|''talos'']], l'[[escudella de llegums]] de [[Tolosa (Guipúscoa)|Tolosa]], [[pebrot del piquillo|pebrera del piquillo]] de [[Lodosa]], [[pintxo]]s de [[Donostia]], formatges de llet d'ovella d'[[formatge Erronkari|Erronkari]] i d'[[formatge Idiazabal|Idiazabal]], vi de [[Txakolí]] i [[sidra]] de [[Guipúscoa]].
== Esport rural basc ==
{{AP|Esport rural basc}}
[[Fitxer:Dantzari2.jpg |miniatura| Dantzari]]
L{{'}}'''''esport rural basc''''' (en [[basc]] ''herri kirolak'' i en [[francès]] ''force basque'') és el terme sota el qual s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradició en el medi rural del País Basc, [[Navarra]] i ''[[Iparralde]]''.
Alguns d'aquests esports han sorgit i són específics del País Basc;, encara que uns altres es practiquen d'una o una altra forma també en altres parts del món.
Trets comuns d'aquests esports són la importància que es concedeix a les apostes i desafiaments entre participants i espectadors. També és destacable que, en general, tots els esports rurals bascos requereixen una gran força física i una gran resistència.
== Danses basques ==
{{AP|Danses basques}}
Les [[danses basques]] són una part molt important de la cultura basca i del seu folklore. Cada poble i vila té els seus propis balls, que tot i que han estat estudiades per territoris no sempre implica un directe parentiu entre aquestes. Els primers estudis d'aquests balls es remunten a [[Manuel de Larramendi]] i la seva ''Coreografia o descripció general de la molt noble i lleial província de Guipúscoa'' ([[1756]]), encara que es té constància d'aquests ja al {{segle|XVI}}, ja que aquests acompanyaven els ''astolasterrak'', (peces de teatre popular de to humorístic).
Centrant-nos en les diferents tipologies de dansa, no es pot passar per altLes tres formacions característiques de realització són:
* '''Els balls de romiatge o plaça''', basats en els balls que se celebraven en els romiatges i la participació era popular i espontània; han passat a engrossir el repertori dels grups de dansa establerts, si bé és veritat que encara es realitzen en totes aquelles romeries, sobretot en els llocs rurals del país, aquest tipus de balls populars i espontanis que conviden a participar lliurement a tots els pelegrins i visitants.
* '''Les danses d'espases''', que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seva realització, sempre lligada a la commemoració o a rendició d'honors, està lligada a la dansa ritual en què el poble fa costat amb respecte a cada col·lectiu de ballarins.
* '''Les danses de fi de festa''', aquests tipus de balls es realitzen per marcar la fi d'unes festes o d'un període concret, com el de carnestoltes; han servit de simbòlic colofó al desenfrenament festiu, representat en el cop, estomacada i crema de la pell de vi inflat i buit. És la fi d'un cicle i el començament d'un altre. S'observen cicles complets de zones específiques al costat de danses determinades esteses per tot el territori, o esquitxades en certs enclavaments.
== Selecció de futbol del País Basc ==
{{AP|Selecció de futbol del País Basc}}
La '''Selecció de futbol del País Basc'''<ref>[http://www.diariovasco.com/20071216/politica/euskal-herria-contra-euskadi-20071216.html Notícia a "El Diario Vasco" sobre el canvi de nom promogut per la Federació Basca]</ref> (en [[èuscar]]: ''Euskal Herriko Selekzioa''<ref>[http://www.eff-fvf.org/pub/noticiaAmpliada.asp?idioma=eu&idnoticia=273&gruponoticia=EUSKAL%20HERRIKO%20SELEKZIOAREN%20DEIALDIA Pàgina de la EFF-FVF] {{eu}}</ref>) és un equip que acull jugadors d'arreu del País Basc que voluntàriament vulguin formar-ne part. La seva organització està al càrrec de la [[Federació Basca de Futbol]]. Els estatuts de la [[FIFA]]<ref>{{ref-web|url= http://unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf|títol=Estatuts de la [[FIFA]] | arxiuurl= http://web.archive.org/web/20090530004149/http://www.unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf | arxiudata=30 de maig de 2009}}{{pdf}}</ref> dicten que perquè una selecció pugui participar en competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autorització expressa de la federació del país corresponent (en aquest cas de la [[Federació Espanyola de Futbol]]). Com que la selecció no compleix aquests requisits, no té reconeixement per part de la [[FIFA]] i, per tant, només pot jugar partits de caràcter amistós.
Durant la [[Segona República Espanyola|Segona República espanyola]], va jugar sota les denominacions de '''''Vasconia''''' i '''''Euzkadi'''''. Després de la caiguda del [[franquisme]], va portar els noms de "selecció d'Euzkadi" o "d''''Euskadi'''". L'any 2007 va canviar la seva denominació a "selecció d''''''Euskal Herria''''' (en [[èuscar]] ''Euskal Herriko Selekzioa''), reprenent el [[2008]], no sense polèmica, l'antic nom de "selecció d'Euskadi".
En els últims temps, els partits de la selecció basca estan marcats per un profund ambient reivindicatiu a favor de l'oficialitat de la selecció i la independència. En les categories inferiors, el combinat sol rebre el nom de "selecció del País Basc" o "selecció d'Euskadi" i representa exclusivament la [[comunitat autònoma del País Basc|Comunitat Autònoma del País Basc]].
== Referències ==
== Vegeu també ==
* [[Siderúrgia basca]].
* [[Llista de municipis del País Basc]].
* [[Selecció de futbol del País Basc]].
* [[Red Bay]], estació balenera inscrita com a [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
== Enllaços externs ==
|
