Homer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Substitució Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 148.56.112.80. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{vegeu|el '''poeta grec'''|Homer (desambiguació)}}
{{Infotaula persona}}
'''Homer''', Ὅμηρος en [[grec antic]], és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la ''[[Ilíada]]'' i l'''[[Odissea]]''. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els ''[[Himnes menors]]''. Avui, els himnes es consideren obres posteriors, però molts continuen considerant Homer com l'autor o compilador de les epopeies. S'ha especulat també que Homer fos un [[aede]].
Els antics grecs creien, en general, que Homer era un personatge històric, però alguns erudits moderns són escèptics en aquesta qüestió: G. S. Kirk, per exemple, en el sentit que "en l'antiguitat, no sabien res definitiu sobre la vida i la personalitat d'Homer",<ref>G. S. Kirk. ''The Iliad: A Commentary'', volum 1, 1985, Cambridge. {{ISBN|0-521-28171-7}}</ref> representa el consens general. Alguns estudiosos creuen que els poemes mateixos, de manera manifesta, representen la culminació de molts segles de narració oral en què es van desenvolupar "fórmules", sistemes de composició poètica, per la qual cosa, segons Martin West, "Homer no és el nom d'un poeta històric sinó un nom fictici o construït".<ref>{{ref-publicació|autor= West, Martin|article=The Invention of Homer|publicació=Classical Quarterly|volum=49|data=1999|exemplar=364}}</ref>
La data de l'existència d'Homer va ser controvertida en l'antiguitat i no ho és menys al dia d'avui. [[Heròdot]] diu que Homer va viure 400 anys abans del seu temps, i aquesta referència situaria la seva vida al voltant del 850 aC,<ref>Heròdot, 2,53.</ref> però altres fonts antigues van donar dades molt més a prop de la suposada època de la Guerra de Troia.<ref>{{ref-publicació|autor= Graziosi, Barbara|article=The Invention of Homer|lloc=Cambridge |data=2002|pàgines=98–101}}</ref> La data de la [[Guerra de Troia]] va ser determinada el 1194-1184 aC per Eratòstenes, que es va esforçar per establir una cronologia dels esdeveniments científics i d'aquesta data, que està guanyant el suport de les recents investigacions arqueològiques.
Per als especialistes moderns, "la data d'Homer" es refereix tant a la data de creació dels poemes com a la vida del personatge en concret. El consens acadèmic és que "la ''Ilíada'' i l'<nowiki/>''Odissea'', a partir de la data extrema del segle IX aC o del VIII, la ''Ilíada'' és anterior a l'''Odissea'', potser en algunes dècades",<ref>{{ref-llibre|autor= Vidal-Naquet, Pierre|títol=Le monde d'Homère| editorial=Perrin|data= 2000|pàgines=19}}</ref> és a dir, una mica abans que [[Hesíode]],<ref>{{ref-llibre|autor= M. L. West|títol=Hesiod's Theogony| editorial=Oxford University Press|lloc= [[Oxford]] | data= 1966|pàgines=40, 46}}</ref> i que la ''Ilíada'' és l'obra més antiga de la literatura occidental. Durant les darreres dècades, alguns investigadors han advocat per una data ja al {{segle|VII|-}}. Els que creuen que els poemes homèrics es van desenvolupar gradualment durant un llarg període, en general, proposen una data posterior per als poemes; d'acord amb Nagy, només es poden situar els texts cap al [[segle VI aC]].<ref>{{ref-publicació|autor= Nagy, Gregory|article=Homeric Poetry and Problems of Multiformity: The "Panathenaic Bottleneck|publicació =Classical Philology (journal)|volum=96|data=2001|pàgines=109–119}}</ref>
Alfred Heubeck destaca la repercussió de les obres d'Homer sobre la cultura grega, que han influït en la configuració de tot el seu desenvolupament, ha estat reconeguda per molts grecs que consideren Homer com el seu mestre.<ref>{{ref-llibre| autor= Heubeck, Alfred|coautors= West, Stephanie; Hainsworth, J.B.|títol=A Commentary on Homer's Odyssey| editorial=Oxford University Press|lloc= [[Oxford]] | data= 1988|pàgines=3}}</ref>
== Vida i llegendes ==
[[Fitxer:Homeric Greece-es.svg|miniatura|esquerra|La Grècia homèrica]]
Encara que ''Homer'' és un nom grec, propi de zones de parla eòlica,<ref>{{ref-llibre|títol=Homer: The Iliad|autor= Silk, Michael| editorial=Cambridge University Press|lloc= Cambridge|data= 1987|pàgines=5}}</ref> no se'n sap res del cert sobre la seva biografia; tot i així, s'han conservat una sèrie de riques tradicions que donen detalls del seu lloc de naixement, entre d'altres. Moltes d'aquestes són històries fantàstiques: el satíric [[Llucià]], en la seva fabulosa ''Verae Historiae'' (''Història veritable''), creu que és un babiloni anomenat ''Tigranes'', que només va adoptar el nom d'Homer quan va ser pres com a ostatge (''homeros'') pels grecs.<ref>Llucià. ''Verae Historiae'' 2.20, citat i traduït a l'anglès per Barbara Graziosi.''Inventing Homer: The Early Reception of Epic'', Cambridge University Press, 2002, p. 127</ref> Quan l'emperador [[Adrià]] preguntà a l'[[oracle de Delfos]] qui era realment Homer, la [[Pítia]] va proclamar que era d'Ítaca, fill d'[[Epicasta (filla de Néstor)|Epicasta (filla de Nèstor)]] i [[Telèmac]], els personatges de l'''Odissea''.<ref>{{ref-llibre|nom=Herbert W. |cognom=Parke|títol=Greek Oracles|data=1967|pàgines=136–137 citant ''Certamen'', 12}}</ref> Aquestes històries proliferaren i es van incorporar a la ''Vida d'Homer'',<ref>N'hi va haver set, afegides a una competició bàrdica entre Homer i [[Hesíode]]. F. Stoessl. "Homeros", a ''Der Kleine Pauly: Lexikon der Antike in fünf Bänden'', Deutscher Taschenbuch Verlag, Munic 1979, volum 2, p. 1202</ref> compilades des del període alexandrí en endavant.<ref name=Kirk190>{{ref-llibre|nom=G.S. |cognom=Kirk |títol=Homer and the Epic: A Shortened Version of the Songs of Homer| editorial=Cambridge University Press |data=1965 |lloc=London |pàgines=190}}</ref>
La versió més estesa considera que Homer va néixer a la regió [[jònia|jònica]] de l'[[Àsia Menor]], a [[Esmirna]], o a l'illa de [[Quios]], i va morir a l'illa d'Ios, a les [[Cíclades]].<ref name=Kirk190/><ref>Homêreôn era un dels noms dels mesos al calendari d'Ios. Henry G. Liddell; Robert Scott. ''A Greek-English Lexicon'', rev. ed. Sir Henry Stuart-Jones. Oxford: Clarendon Press, 1968 ''ad loc''.</ref> Una connexió amb Esmirna s'esmenta en una llegenda en què el seu nom original era el de Melesigenes ('nascut de Meles', un riu que fluïa per la ciutat), i de la nimfa Kretheis. Proves internes dels poemes donen un cert suport a aquesta teoria, com és la familiaritat amb la topografia d'aquesta zona del litoral de l'Àsia Menor recollida en diversos noms, o els detalls i les descripcions dels paisatges que s'observa en la prada d'aus a la desembocadura del Caystros (''Ilíada'', 2,459 i s.), en una tempesta en el mar Icària ''(Ilíada'', 2.144ff.), el vent llegendari (''Ilíada'', 2.394ff: 4.422ff: 9,5),<ref>Kirk, op. cit. pp.191f.; G.S. Kirk. ''The Songs of Homer,'' Cambridge University Press, 1962 pp. 272ff.))</ref> o que les dones tant de Maeonia com de Caria decoraven amb ivori i escarlata (''Ilíada'', 4.142).<ref>Barry B. Powell. "Did Homer sing at Lefkandi?", ''Electronic Antiquity'', Juliol de 1993, Vol. 1, núm. 2.</ref>
L'associació amb Quios es remunta, almenys, a [[Semònides d'Amorgós]], que va citar una famosa frase de la ''Ilíada'' (6,146) amb la referència a "l'home de Quios". Algun tipus d'[[epònim]] del gremi dels [[bard]]s, coneguts com els ''homeridae'' ('fills d'Homer'), o ''Homeristae'',<ref>Gilbert Murray. ''The Rise of the Greek Epic'', p. 307</ref> sembla que van existir en aquella zona, i s'han localitzat diversos descendents d'un avantpassat imaginari d'aquest nom,<ref>"La probabilitat és que "Homer" no fos el nom d'un poeta grec històric, però sí l'imaginari avantpassat dels ''homeridai''; aquestes denominacions gremials acabades en -''idai'' i -''adai'' normalment no es basaven en el nom d'un personatge històric". M.L. West. ''The East Face of Helicon: West Asiatic Elements in Greek Poetry and Myth,'' Oxford: Clarendon Press, 1997, p. 622. West fa una conjetura sobre un possible prototipus fenici del nom d'Homer, "''benê ômerîm''" ("fill de narrador"), ''id est'' professionals narradors de contes i històries, de l'art de la transmissió oral.</ref> o remarcant la funció concreta com a un tipus de [[rapsode]], especialitzats en la recitació de poemes homèrics.
El nom del poeta és homòfon amb ''homêros'', que significa, en general, 'ostatge' (o 'garantia'), sempre entès com 'el que acompanya, el que es veu obligat a seguir' o, en alguns dialectes, 'cec'.<ref>P. Chantraine. ''Dictionnaire étymologique de la langue grecque''. París. Klincksieck, 1968, vol. 2 (3-4) p.797 ''ad loc.''</ref> Aquesta assonància ha generat moltes opinions que creuen que existeix una relació amb un personatge que va ser un ostatge o era cec. Pel que fa a aquesta darrera opció, que fos un home cec, se sustenta en el significat de la paraula tant en el [[Grec jònic|dialecte jònic]], en què la forma verbal ''hómêreuô'' té el significat específic de 'guia dels cecs';<ref>H.G. Liddell; R. Scott. ''A Greek-English Lexicon'', rev. ed. Sir Henry Stuart-Jones, Clarendon Press, Oxford, 1968 ''ad loc''.</ref> i en el [[grec eòlic]] de [[Cime]], ''homêros'' era sinònim de la paraula del [[grec]] estàndard ''tuphlós'', que significa 'cec'.<ref>Pseudo-Herodotus. ''Vita Homeri''1.3. A Thomas W. Allen: ''Homeri Opera'', Tomus V, (1912), 1946 p. 194. (Cf. Lycophron. ''Alexandra,'' p. l.422)</ref>
[[Fitxer:Homer by Philippe-Laurent Roland (Louvre 2004 134 cor).jpg|miniatura|esquerra|''Homer'' (1812), per [[Philippe-Laurent Roland]], [[Museu del Louvre]]]]
<nowiki>La caracterització d'Homer com un bard cec es remunta a uns versos en l'</nowiki>''Himne a Apol·lo'' de [[Delos]], el tercer dels ''Himnes homèrics'',<ref>Homeric Hymns 3:172-3</ref> versos citats més endavant per [[Tucídides]] per donar suport a aquesta idea.<ref>[[Tucídides]]. ''Guerra del Peloponès'' 3:104</ref> L'historiador [[Èfor de Cumes]] comparteix la mateixa opinió, i la idea que es va consolidar amb força al llarg de l'antiguitat a partir d'una falsa etimologia; així, derivaven el seu nom de ''ho mê horôn'' (ὁ μὴ ὁρών: 'el que no hi veu'). Els crítics tenen present un llarg passatge de l'''Odissea'' en què apareix Démodoc, un bard cec de la cort del rei [[feaci]], que narra les històries de Troia als nàufrags de l'[[Odisseu]];<ref>Odyssey, 8:64ff.</ref> es considera aquest passatge com una autoreferència.<ref>Barbara Graziosi. ''Inventing Homer: The Early Reception of Epic'', Cambridge University Press, 2002 p. 133</ref>
Molts especialistes consideren que el nom del poeta té una funció genèrica. Gregory Nagy l'interpreta en el sentit del 'que fa encaixar (la cançó)'.<ref>Gregory Nagy. ''The Best of the Achaeans: Concepts of the Hero in Archaic Greek Poetry,''. Baltimore i Londres: Johns Hopkins University Press, 1979, pp. 296-300.</ref> ''Hómêréô'', un altre verb relacionat, a més del significat de 'trobar', pot significar '(cantar) un acord o una melodia'.<ref>M.L. West (ed.). ''Hesiod Theogony''. Oxford: Clarendon Press, 1966, on line 39, p. 170.</ref> Alguns estudiosos sostenen que ''Homer'' podria significar 'el que posa la veu en sintonia' dansant.<ref>Gilbert Murray. ''The Rise of the Greek Epic'', ibid.</ref><ref>Filippo Càssola (ed.). ''Inni Omerici''. Milà: Mondadori, 1975 p. xxxiii.</ref> Marcello Durante relaciona ''Homer'' amb un epítet de Zeus, 'déu de les assemblees', i sosté que darrere del nom es troba el ressò d'una paraula arcaica per al terme ''reunió'', similar al terme posterior de ''[[panegiris]]'', que venia a ser una reunió formal de trobadors que competien.<ref>Marcello Durante. 'II nome di Omero', a ''Rendiconti Accademia Lincei'', XII, 1957, pp. 94-111</ref><ref>Marcello Durante. ''Sulla preistoria della tradizione poetica greca''. Roma: Edizioni dell'Ateneo, 1971, 2 vols., vol. 2, pp. 185-204; esp. pp. 194ff.</ref>
Es descriu Homer com un joglar errant, semblant a [[Tàmiris]] o [[Hesíode]],<ref>''[[Ilíada]]'', 2.595</ref> poeta que anà caminant fins a [[Calcis]] per cantar en el jocs funeraris d'Amfídamas.<ref>[[Hesíode]]. ''[[Treballs i dies]]'', 654-5; Martin P. Nilsson. ''Homer & Mycenae' '(12933), University of Pennsylvania Press, 1972 pp. 207ff.</ref> Ens dóna la imatge d'un "cec, un cantant vagabund que s'envolta de gent senzilla: sabaters, pescadors, artesans, marins i persones d'edat avançada, en els llocs de reunió de les ciutats portuàries".<ref>Joachim Latacz. ''Homer: His Art and His World,'' traducció a l'anglès de James P. Holoka, University of Michigan Press, Ann Arbor, 1996, p. 29.</ref> Els mateixos poemes donen proves de l'existència de cantants als palaus de la noblesa.
Els especialistes estan dividits depenent de quina categoria deuria pertànyer a l'històric Homer: la dels que vivien amb la noblesa o la dels [[joglar]]s errants.<ref>Barbara Graziosi, ibid. esp. p. 134</ref>
== Obres atribuïdes ==
Els grecs del [[segle VI aC]] i de principis del [[segle V aC]] entenien que ''Homer'', en general, era "el conjunt de la [[Poema èpic|tradició heroica]], estructurada en vers [[hexàmetre]]".<ref>Gilbert Murray. ''The Rise of the Greek Epic', 4a ed., ibid., p. 93</ref> Així doncs, a més de la ''Ilíada'' i l'''Odissea'', hi ha epopeies "excepcionals" que organitzen els seus respectius temes en una "gran o massiva escala".<ref>William G. Thalman. ''Conventions of Form and Thought in Early Greek Greek Epic Poetry''. Baltimore i Londres: Johns Hopkins University Press, 1984, p. 119</ref>
A l'[[edat antiga]], moltes altres obres s'atribuïren a Homer, incloent-hi tot el ''[[cicle èpic]]''. El gènere inclou alguns poemes sobre la Guerra de [[Troia]], com la ''[[Petita Ilíada]]'', ''[[Nostoi]]'', ''[[Cipria]]'', i ''[[Epigoni]]'', així com els poemes tebans sobre [[Èdip]] i els seus fills. Altres obres, com el conjunt d'''Himnes homèrics'', la còmica ''[[Batrachomyomachia]]'' (''La guerra de la granota ratolí'') i ''[[Margites]]'', també van ser atribuïdes a ell, però actualment es creu que és poc probable. Dos altres poemes, la ''[[Captura d'Oechalia]]'' i ''[[Phocais]]'' també van ser assignats a Homer. Però la qüestió de la identitat dels autors dels diversos texts és encara més problemàtica que la de l'autoria de les dues grans epopeies.
== El debat sobre l'autoria ==
{{principal|Qüestió homèrica}}
La idea que Homer va ser responsable de només les dues epopeies, la ''Ilíada'' i l'<nowiki/>''Odissea'', només va obtenir un consens el [[350 aC]].<ref>Gilbert Murray. ''The Rise of the Greek Epic'', 4a ed., 1934, Oxford University Press reprint, 1967, p. 299.</ref> Mentre que molts especialistes consideren que és poc probable que ambdues epopeies fossin compostes per la mateixa persona, d'altres argumenten que les semblances estilístiques són massa coherents per donar suport a la teoria de l'autoria múltiple. Una opinió que tracta de salvar les diferències entre ambdues obres és que la ''Ilíada'' va ser composta per Homer en la seva maduresa, mentre que l'<nowiki/>''Odissea'' és una obra de la seva vellesa. Les altres obres, ''Batrachomyomachia'', els ''[[Himnes homèrics]]'' i les epopeies cícliques, en general, hi ha consens que són posteriors a la ''Ilíada'' i l'''Odissea''.
La majoria dels estudiosos coincideixen en la consideració que la ''Ilíada'' i l'''Odissea'' van passar per un procés de normalització i de perfeccionament de materials més antics, a partir del [[segle VIII aC]]. En aquesta estandardització, sembla que hi va tenir un paper important el tirà atenès [[Hiparc (tirà)|Hiparc]], que va reformar la recitació de poemes homèrics en les festes [[panatenes]], les més importants de tots els atenencs. Molts experts sobre els clàssics grecs sostenen que aquesta reforma deuria implicar la producció d'un text escrit canònic.
Altres estudiosos continuen recolzant la idea que Homer va ser una persona real. Ja que res se sap sobre la vida d'Homer, la broma comuna, que també es reciclen en les controvèrsies sobre l'autoria d'obres atribuïdes a Shakespeare, ho té que els poemes "no són escrits per Homer, però sí per un altre home del mateix nom."<ref>[http://psychclassics.yorku.ca/Baldwin/History/preface.htm#f4 Psychclassics.yorku.ca]</ref><ref>[http://www.worldwideschool.org/library/books/lit/literarystudies/LiteraryBlunders/chap7.html Worldwideschool]</ref> Samuel Butler (1835-1902), defensà que una dona jove siciliana va escriure l'''Odissea'' (però no la ''Ilíada''), una idea desenvolupada per [[Robert Graves]] en la seva novel·la ''Homer's Daughter'' (''La filla d'Homer''), i també per Andrew Dalby en ''Rediscovering Homer'' (''Redescobrir Homer'').<ref>[http://chs.harvard.ed/chs/files/classics_issue3_ebbott.pdf Mary Ebbott. ''Butler's Authoress of the Odyssey: gendered readings of Homer, then and now'' (Classics@: Issue 3). A Harvard.ed]</ref>
Independentment de la qüestió de l'autoria individual, hi ha un acord gairebé universal: després dels treballs de [[Milman Parry]],<ref name =Parry>Adam Parry (ed.). ''The Making of Homeric Verse: The Collected Papers of Milman Parry''. Oxford: Clarendon Press, 1987.</ref> es considera que els poemes homèrics estan relacionats amb una tradició oral, una tècnica que representa generacions més antigues, que era l'herència col·lectiva de molts poetes cantants (''aoidoi''). Una anàlisi de l'estructura i el vocabulari de la ''Ilíada'' i l'''Odissea'' posa de manifest que els poemes contenen moltes frases típiques de fórmules tradicionals d'improvisació èpica. Fins i tot, alguns versos de vegades estan repetits. Parry i el seu alumne Albert Lord van assenyalar que aquesta elaboració de la tradició oral, una pràctica distant de les cultures d'avui lligades a la lectura i escriptura, és típic de la poesia èpica en un medi cultural predominantment oral, àmbit cultural en el qual les paraules clau són els termes "oral" i "tradicional". Parry va començar amb "tradicional": els trossos de llenguatge repetitiu, va dir, van ser heretats pel cantant poeta dels seus predecessors, i que li van ser útils en la seva composició. Parry va anomenar aquests fragments repetitius, ''fórmules''.
Està subjecte a un bon debat el moment històric en què aquests poemes es van fixar en forma escrita. La solució més tradicional és la "hipòtesi de la transcripció", que afirma que les dificultats literàries d'Homer l'empentà a dictar el seu poema a un cultivat escriba, entre els segles [[segle VIII aC|VIII aC]] i [[segle VI aC|VI aC]]. L'[[alfabet grec]] es va introduir a començaments del {{segle|VIII}}, per la qual cosa és possible que Homer mateix pertanyés a la primera generació d'autors que volien deixar constància literària del seu art. L'especialista en els clàssics, Barry B. Powell, suggereix que l'alfabet grec va ser inventat cap al 800 aC per una persona, probablement Homer, a fi de deixar escrita la poesia èpica oral existent.<ref>A "Signs of Meaning", ''Science'' '''324''', p. 38 3 d'abril de 2009, es revisen els escrits de Powell i es cita l'obra ''Homer and the Origin of the Greek Alphabet'', CUP, 1991.</ref> Homeristes més radicals, com Gregory Nagy, sostenen que un text canònic dels poemes homèrics en format escrit no va existir fins al període hel·lenístic, cap als segles [[segle III aC|III aC]] a [[segle I aC|I aC]].
== Quan es componen ==
Com s'ha dit, els estudis lingüístics diuen que es van compondre entre el [[750 aC]] i el [[720 aC]].<ref>Diversos autors: ''La antigua Grecia. Historia política, social y cultural''; ed. Crítica; Barcelona; 2001; p. 78</ref> Els poemes estaven destinats a ser recitats oralment davant d'un públic, però es pensa que van ser posats per escrit poc de temps després de la seva composició, o com a tard al [[segle VI aC]], després d'unes quantes generacions de [[rapsode]]s.<ref>Diversos autors: ''La antigua Grecia. Historia política, social y cultural''; ed. Crítica; Barcelona; 2001; p. 81</ref> El [[segle VIII aC]] era un període de canvis socials en ple renaixement grec, una època en què la societat de l'[[edat fosca grega]] ([[segle XIII aC]] - [[segle IX aC]]) s'estava transformant per començar l'[[Antiga Grècia|edat arcaica de Grècia]] ([[segle VIII aC]] - [[segle V aC]]): refinament, art, filosofia, urbanisme, comerç, colonització, eren els nous valors en alça mentre es deixava enrere la barbàrie precedent.
Precisament cap al 750, els habitants de tot el món grec comencen a rememorar un passat heroic llunyà. Per primera vegada en quatre-cents cinquanta anys, es tornen a fer ofrenes votives a les tombes antigues fins ara descurades per venerar aquells oblidats personatges com a herois.<ref>Diversos autors: ''La antigua Grecia. Historia política, social y cultural''; ed. Crítica; Barcelona; 2001; p. 108</ref> Al final de segle, es construïren autèntics santuaris en honor a aquells herois llegendaris (com el d'[[Agamèmnon]] a [[Micenes]], el de [[Menelau]] i [[Helena]] a [[Esparta]]…), en els quals es feien ofrenes i sacrificis com si fossin déus, però en menor escala. Com a ells, també se'ls atribuïa la facultat de protegir els vius.
== En quina època se situa l'acció ==
Tots els grecs de l'[[Edat fosca grega|edat fosca]], [[Antiga Grècia|l'edat arcaica]] i sobretot de [[Grècia hel·lenística|l'edat clàssica]] veien en les generacions [[Civilització micènica|micèniques]] dels segles [[segle XVI aC|XVI aC]] - [[segle XII aC|XII aC]] els seus orígens mítics. Precisament, el [[segle XIII aC]] era el moment en el qual se situava la llegendària [[Guerra de Troia]].
Però la societat homèrica que descriuen els dos poemes no és pas la micènica sinó precisament la de l'[[Edat fosca grega|'''edat fosca''']] ([[segle XIII aC|XIII aC]] - [[segle IX aC|IX aC]]), aquella que llavors s'estava acabant quan van aparèixer els dos poemes homèrics.<ref>Diversos autors: ''La antigua Grecia. Historia política, social y cultural''; ed. Crítica; Barcelona; 2001; p. 82</ref> La Grècia que apareix en els poemes homèrics estava dividida en diversos territoris ([[demos]]), cadascun dels quals estava controlat per un cabdill militar, que podríem anomenar ''senyors feudals'' o ''senyors de la guerra'': els [[basileu]]s. Aquests cabdills tenien al seu servei un cos particular de guerrers: els ''[[hetairoi]]''. [[Agamèmnon]], [[Menelau]], [[Nèstor (mitologia)|Nèstor]], [[Odisseu]] (Ulisses)… tots ells eren els basileus dels [[demos]] de [[Micenes]], [[Esparta]], [[Pilos (Messènia)|Pilos]] i [[Ítaca]], respectivament. No hi havia més lleis que els antics costums de cada lloc. Les ciutats de l'edat fosca eren gairebé inexistents perquè aquella era una societat bàsicament rural i poc desenvolupada, que vivia d'una pobra agricultura. Els basileus posseïen diversos tipus de ramats, l'autèntica riquesa d'aquella època, fet que es reflecteix contínuament en les obres d'Homer.<ref>Diversos autors: ''La antigua Grecia. Historia política, social y cultural''; ed. Crítica; Barcelona; 2001; p. 95</ref>
La religió homèrica ja tenia, llavors, el panteó clàssic tradicional.<ref>Diversos autors: ''La antigua Grecia. Historia política, social y cultural''; ed. Crítica; Barcelona; 2001; p. 91</ref>
Malgrat el que s'ha dit, en els texts homèrics apareixen grans dosis d'exclamacions pel que fa a la riquesa de vaixelles, regals, productes diversos, nombres d'exèrcits, altes torres i grans ciutats. Aquestes frases no ens les hem de prendre en el sentit literal, com si existissin veritablement en aquella època fosca, sinó senzillament com un simple recurs literari per a meravellar el públic.
== Situació de l'acció ==
L'estudi de les mencions geogràfiques en la ''[[Ilíada]]'' desvela que l'autor coneix detalladament l'actual costa turca i en particular [[Samotràcia]] i el riu [[Caistro]]. [[Troia]], ''la d'altes torres'', és l'estrella de l'obra. En canvi, les referències a la península grega són escasses i ambigües, ja que no hi transcorre l'acció.
Pel que fa a l'''Odissea'', com que es tracta del viatge de retorn d'Ulisses a la seva terra, [[Ítaca]], els llocs seran diversos al llarg i ample del [[Mediterrani]] oriental. I de fet la majoria imaginaris, ja que es tracta d'un viatge d'aventures.
== Altres consideracions ==
Hi ha qui afirma que els relats religiosos d'Homer podrien ser, almenys parcialment, una anticipació de les teories filosòfiques de [[Tales de Milet|Tales]], de [[Pitàgores]] i dels presocràtics en general.
== Estudis homèrics ==
L'estudi d'Homer és un dels més antics temes dels especialistes, i es remunta ja a l'[[edat antiga]]. Els objectius i els èxits dels estudis homèrics han canviat en el transcurs dels mil·lennis. En els últims segles, han girat al voltant del procés pel qual els poemes homèrics van començar a existir, es van difondre i han arribat fins a nosaltres, primer per transmissió oral i després mitjançant l'escriptura.
Algunes de les principals tendències dels estudis homèrics moderns s'han desenvolupat fonamentalment al llarg del {{segle|XIX}} i principis del {{Romanes|XX}}. Les anàlisis de dues grans escoles de pensament ("analítica" i "unitarianisme") han fet èmfasi, d'una banda, en les incoherències (analítica) i, per altra, en la unitat artística (unitarianisme) de l'obra d'Homer. Ja en el {{segle|XX}}, s'ha desenvolupat més la qüestió de la "teoria oral", l'estudi dels mecanismes i els efectes de la transmissió oral, i la "neoanàlisi", que és l'estudi de la relació entre Homer i els altres materials èpics primitius.
El llenguatge utilitzat per Homer és una versió arcaica del grec jònic, amb mescles d'alguns altres dialectes, com l'eòlic grec. Més tard, va servir de base de l'epopeia grega, el llenguatge de la poesia èpica, que generalment s'escrivia en hexàmetre dactilar.
Entre els principals especialistes sobre Homer, hi ha [[Richard Bentley|R. Bentley]], [[Ioannis Kakridis|I. Kakridis]], [[Adolf Kirchhoff|A. Kirchhoff]], [[Geoffrey Kirk|G. Kirk]], [[Karl Lachmann|K. Lachmann]], [[Walter Leaf]], [[Albert Lord|A. Lord]], [[David Binning Monro|D. B. Monro]], [[Karl Otfried Müller|K. O. Müller]], [[Gilbert Murray|G. Murray]], [[Gregory Nagy|G. Nagy]], [[Gregor Wilhelm Nitzsch|G. W. Nitzsch]], [[Milman Parry|M. Parry]], [[Barry B. Powell|B. B. Powell]], [[Heinrich Schliemann|H. Schliemann]], [[William Bedell Stanford|W. B. Stanford]], [[Jean-Baptiste Gaspard d'Ansse de Villoison|J. B. G. d'Ansse de Villoison]], [[Alan Wace|A. Wace]], [[Martin Litchfield West|M. L. West]], [[Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff|U. von Wilamowitz-Moellendorff]] i [[Friedrich August Wolf|F. A. Wolf]].
=== Estil homèric ===
Aristòtil remarca en la seva ''Poètica'' que Homer era únic entre els poetes del seu temps, centrant-se en un únic tema o acció unificada en el cicle èpic.<ref>[[Aristòtil]]. ''Poètica,'' 1451a 16-29. Cf. Aristòtil. "On the Art of Poetry" a T.S. Dorsch (tr.). ''[[Aristòtil]], [[Horaci]], [[Longinus]]: Classical Literary Criticism'', Penguin, Harmondsworth, 1965 cap. 8, pp. 42-43</ref>
Les principals qualitats de l'estil d'Homer estan ben descrites per Matthew Arnold:
{{Citació|''El traductor d'Homer, sobretot, ha d'estar regit per un sentit de les quatre qualitats del seu autor: que és molt ràpid; que és molt planer i directe, tant en l'evolució del seu pensament com en l'expressió, és a dir, tant en la sintaxi com en les seves paraules; que és molt simple i directe en el fons del seu pensament, és a dir, en la matèria i en les idees; i, finalment, que és eminentment noble.''|Matthew Arnold|"On Translating Homer" (Oxford Lecture, 1861) a Lionel Trilling (ed.). ''The Portable Matthew Arnold,''(1949) Viking Press, Nova York, 1956, pp. 204-228, p. 211|5=center|6=1000}}
La peculiar rapidesa d'Homer en la creació literària es deu en gran manera a l'ús del vers hexàmetre. És característic en els primers temps de la literatura que l'evolució del pensament, o la forma gramatical de la frase, es regeix per l'estructura del vers, i la correspondència que, per tant, s'obté entre el ritme i la sintaxi, el pensament es concreta en frases llargues, per dir-ho així, i aquestes vénen dividides per acceptables pauses uniformes. El conjunt produeix una ràpida circulació fluida, com poques vegades es troba quan els períodes es construeixen sense una relació directa amb la mètrica. Homer, que posseeix aquesta rapidesa sense caure en els defectes, és a dir, sense arribar a ser monòton o bé fluctuant, és potser la millor prova d'una habilitat poètica inigualable. La senzillesa i direccionalitat que el caracteritzen, tant de pensament com d'expressió, sens dubte, van ser qualitats de la seva edat i experiència, però l'autor de la ''Il·líada'' ha de tenir aquest do que tenen en un grau molt elevat. L'''Odissea'', en aquest sentit, està sensiblement per sota del nivell de la ''Ilíada''.
La rapidesa o la facilitat de moviment, l'expressió planera i la claredat de pensament no són precisament les qualitats distintives dels grans poetes èpics com [[Virgili]], [[Dante|Dant]], i [[John Milton|Milton]]. Per contra, pertanyen més aviat a l'escola epicolírica a la qual Homer ha estat tantes vegades vinculat. La prova que Homer no pertany a aquesta escola, i que la seva poesia no és en cap sentit una balada poètica, ve proporcionada per la major estructura artística dels seus poemes i, quant a estil, per la quarta de les qualitats que li atribueix Arnold: la noblesa. És el seu estil noble i poderós, sostingut amb cada canvi d'idea i de matèria, que finalment separa Homer de totes les formes de balada poètica èpica i popular.
Igual que en les epopeies franceses, com la ''[[Cançó de Rotllan]]'', el poema homèric és indígena. També es distingeix de les obres de Dant, Milton i Virgili, per l'absència de motius subjacents o sentiments. En la poesia de Virgili, el principal motiu del seu apassionat discurs és el sentit de la grandesa de Roma i d'Itàlia. Dant i Milton són encara exponents més fidels de la religió i la política del seu temps. Fins i tot, en les epopeies franceses es mostren els sentiments de por i odi als sarraïns, però en les obres d'Homer l'interès és purament dramàtic. No hi ha forta antipatia per l'ètnia o la religió, la guerra no es converteix en esdeveniments polítics, la captura de Troia es troba fora del rang de la ''Ilíada'', i fins i tot els protagonistes no són comparables als principals herois nacionals de Grècia. Fins a la data, com es pot veure, el principal interès en l'obra d'Homer és el de l'emoció i els sentiments humans, és el teatre. De fet, les seves obres sovint són anomenades ''drames''.
== Culte a Homer ==
[[Fitxer:Apotheosis Homer BM 2191.jpg|miniatura|''[[L'apoteosi d'Homer]]'', per Arquelau de Priene, en marbre, possiblement del [[segle III aC]], actualment al Museu Britànic]]
En el [[període hel·lenístic]], en diverses ciutats, Homer va ser considerat un heroi i va ser objecte de culte. Se li va dedicar un santuari, l'''Homereion'', construït a Alexandria per [[Ptolemeu IV]] Philopator, a la fi de {{segle|III}} aC. Al mateix {{segle|III}}, [[Claudi Elià|Elià]], en la seva obra ''Varia Historia'', va descriure aquest santuari. Descriu com Ptolemeu "col·locà en un cercle al voltant de l'estàtua [d'Homer], totes les ciutats que lloaven Homer", i esmenta una pintura del poeta realitzada per l'artista Galaton, que pel que sembla descriu Homer en l'aspecte d'[[Oceà (mitologia)|Oceà]], com la font de tota poesia.
Un [[baix relleu]] de marbre, que s'ha trobat a [[Itàlia]], però que es creu que fou esculpit a [[Egipte]], representa l'apoteosi d'Homer. Mostra Ptolemeu i la seva esposa i germana Arsinoe III asseguts al costat d'un poeta, envoltat per figures de la ''Ilíada'' i l ' ''Odissea'', amb les nou [[Muses]] dempeus damunt d'ells i una processó dels fidels acostar-se a un altar, que es creu que representen l'''Homereion'' d'[[Alexandria]]. [[Apol·lo]], el déu de la música i la poesia, també hi apareix, juntament amb una figura femenina temptadora identificada com Mnemosyne, la mare de les Muses. [[Zeus]], el rei dels déus, presideix els procediments. Demostra clarament aquest baix relleu que els grecs no només consideraven Homer un gran poeta, sinó que tenia la inspiració divina en tota la seva obra.
Altres ''Homereia'' també es van situar a [[Quios]], [[Efes]] o [[Esmirna]], que es trobaven entre les ciutats estat que es deia que podien ser el seu lloc de naixement. [[Estrabó]] (14.1.37) registra un temple homèric a Esmirna amb un antic culte xoanon i una estàtua del poeta. També esmenta els sacrificis oferts a Homer pels habitants d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], probablement en un altre ''Homereion''.
<!--
== Transmissió i publicació ==
Encara que moltes de les característiques de la poesia oral, la ''Ilíada'' i l ' ''Odissea'' en algun moment s'ha compromès a escriure. El grec guió, adaptat d'un fenici syllabary voltant de 800 aC, va fer possible la notació dels complexos ritmes i les agrupacions vocals que composen el vers hexámetro. Els poemes d'Homer sembla que s'han registrat poc després de la invenció de l'alfabet: una inscripció de Ischia al Golf de Nàpols, ca. 740 aC, sembla referir-se a un text de la Ilíada, de la mateixa manera, les il lustracions aparentment inspirat per l'episodi de Polifemo en l ' ''Odissea'' es troben en Samos, Mykonos ia Itàlia en el primer trimestre del segle VII aC. Tenim poca informació sobre les primeres condicions dels poemes homèric, però els editors d'Alexandria estabilitzat el text en el segle II aC, de la qual descendeixen tots els textos moderns.
A l'acabament de l'antiguitat, els coneixements de grec Llatina va disminuir en l'Europa occidental de parla i, amb ella, el coneixement dels poemes d'Homer. No va ser fins al segle XV dC que Homer de treball va començar a ser llegit una vegada més a Itàlia. Per contra va ser llegit i ensenyat contínuament en l'oriental de parla grega de l'Imperi romà en el qual la majoria dels clàssics també va sobreviure. La primera edició impresa va aparèixer el 1488.
-->
== Vegeu també ==
* [[Papir Bodmer]].
== Referències ==
<div class="reflist4" style="height: 250px; overflow: auto; padding: 3px" >
{{Referències}}
</div>
== Bibliografia ==
* VVAA: ''La antigua Grecia. Historia política, social y cultural''; ed. Crítica; Barcelona; 2001
* Homer, versió a cura de [[Manuel Balasch i Recort]]: ''Ilíada''; [[Edicions Proa|editorial Proa]]; Barcelona; 1997
* Homer, traducció íntegra a cura de Montserrat Ros: ''Ilíada''. Adesiara editorial, Martorell, 2019
== Enllaços externs ==
{{Viquitexts}}
{{Projectes germans|Viquitexts= Homer }}
* [http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/homeros1.htm ''Web'' de l'xtec] {{ca}}.
* [http://www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa/Homero.htm ''Web'' de pensament.cat] {{ca}}.
* [http://www.gutenberg.org/browse/authors/h#a705 Obres d'Homer] en el [[Projecte Gutenberg]].
* [http://foss.math.aegean.gr/~alex/P/Om/Iliad/Default.htm La ''Ilíada'' en grec antic] {{gr}}.
* [http://www.gottwein.de/Grie/hom/il01gr.php La ''Ilíada'' en grec antic i alemany] {{gr}}.
* [http://titus.uni-frankfurt.de/texte/etcs/grie/homer/odyssee/odyss001.htm L '''Odissea'' en grec antic]. {{gr}}
* [http://www.gpc.edu/~shale/humanities/literature/world_literature/homer.html ''Collection of Homer-related links'']. (en anglès)
* [http://www.ellopos.net/elpenor/greek-language.asp ''Greek lessons based on Homer'']. (en anglès)
* [http://www.ellopos.net/elpenor/lessons/pharr.asp Clyde Pharr. ''Homer and the study of Greek'']. (en anglès)
* [http://madeinatlantis.com/athens/homer.htm "Homer" a ''Madeinatlantis'']. (en anglès)
{{Autoritat}}
{{1000 Biografies}}
{{Viccionari-lateral|homer}}
{{ORDENA:Homer}}
| |||