Generalitat de Catalunya: diferència entre les revisions

 

Després d'això, es van transferir els poders atorgats a la Generalitat de Catalunya d'acord amb la Constitució espanyola de 1978 i es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya després d'aprovar-se tant per referèndum a Catalunya com pel Parlament.

El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d'Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del {{segle|XIV|s}} exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l'artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del {{segle|XIV|s}}, despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat basant-se en les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin.

 

Durant el primer mig segle de vida l'organisme va conservar el seu caràcter d'organisme fiscal i financer, però a partir de les reformes de [[1413]] va anar adquirint cada vegada més competències polítiques. Es configurà així l'estructura política del [[Principat de Catalunya]] bastida basant-se en les Corts o ''Parlamentum'', que emetia nova [[poder legislatiu|legislació]] a través del ''[[pactum]]'' entre la terra i el rei, i la Diputació del General de Catalunya designada del ''Parlamentum'' que exercia el poder executiu sobre les seves competències econòmiques i polítiques. A les seves inicials funcions economicadministratives s'hi afegí l'execució de les decisions pactades en les [[Corts Catalanes]], vetllar perquè les [[Constitucions catalanes]] i altres lleis de Catalunya fossin respectades pel rei i els seus oficials, i publicar o interpretar els acords pactats en les Corts. Aquest creixent protagonisme de la Diputació del General amb jurisdicció política, judicial i militar, culminà durant la [[Guerra civil catalana]] ([[1462]]-[[1472]]) quan la institució s'enfrontà militarment contra el rei de la [[dinastia Trastàmara]] [[Joan II d'Aragó]]. La guerra acabà quan finalment el monarca ratificà l'existència de la Diputació del General. A partir d'aleshores es produí un notori redreç i desplegament de l'administració. Es consolidà una institució nascuda de les guerres exteriors i confirmada amb les guerres interiors que buscava solucions a partir dels acords pactats en Corts. Al {{segle|XVII}} novament la Generalitat de Catalunya desencadenà la guerra quan davant el creixent autoritarisme monàrquic del període de [[1593]]-[[1652]], el projecte centralista del favorit comte duc d'Olivares conculcant les [[Constitucions catalanes]] culminà amb la [[Guerra dels Segadors]]. La guerra deturà novament els projectes autoritaris de la monarquia, però suposà una regressió per a l'àmbit competencial de la institució. A les [[Corts de Barcelona (1454)|Corts de 1455]], i per evitar el nepotisme oligàrquic, s'introduí el sistema d'[[insaculació]]: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.

 

:''Supplica la dita Corr, que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres, e lurs Successors, paguets, e maners, e façars pagar los drets del dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran vitalitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, e de sos fills. (De Drets del General- Tit. XXVI, Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya)''

 

Durant els segles XV i XVI la Generalitat va construir edificis a les diverses ciutats del país a fi de recaptar impostos:

* [[Casa de la Generalitat (Girona)]]

* [[Palau de la Generalitat (Perpinyà)]]

* {{bandera|Regne Unit}} '''[[Londres]]''' ([[Regne Unit]], amb competències esteses a {{bandera|Irlanda}} Irlanda): '''[[Sergi Marcén López]]''', delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i Irlanda.

* {{bandera|Unió Europea}} '''[[Brussel·les]]''' (Delegació davant la [[Unió Europea]], amb competències esteses al [[Benelux]]: {{bandera|Bèlgica}} [[Bèlgica]], {{bandera|Països Baixos}} [[Països Baixos]] i {{bandera|Luxemburg}} [[Luxemburg]] ): '''[[Meritxell Serret i Aleu]]''', (antiga consellera d'Agricultura), representant permanent del Govern davant la Unió Europea i cap de la Delegació de Brussel·les.

 

Delegacions ja anunciades en les quals s'està treballant:

|}

 

 

== Cronologia ==