Diferència entre revisions de la pàgina «Sinagoga Major de Barcelona»

m
cap resum d'edició
m
m
{{Infotaula edifici
 
| zoom = 14
 
}}
La '''Sinagoga Major de Barcelona''', al número set de l'actual carrer de Salomó ben Adret (anteriorment carrer de Sant Domènec del Call), és la més antiga de les [[sinagoga|sinagogues]] barcelonines. Tanmateix, avui està clarament establert que es trobava al número nou del carrer de Salomó ben Adret.<ref>{{ref-publicació |article= El carrer Sant Domènec del Call passarà a dir-se carrer Salomó ben Adret |url= https://www.ara.cat/societat/carrer-Santa-Maria-Salomo-Adret-call-gotic_0_2052994799.html |consulta= 18 novembre 2018 | publicació= [[Ara (diari)|Ara]] |data= 17-07-2018 }}</ref>
 
La '''Sinagoga Major de Barcelona''', al número set de l'actual carrer de Salomó ben Adret (anteriorment carrer de Sant Domènec del Call), és la més antiga de les [[sinagoga|sinagogues]] barcelonines. Tanmateix, avui està clarament establert que es trobava al número nou del carrer de Salomó ben Adret.<ref>{{ref-publicació |article= El carrer Sant Domènec del Call passarà a dir-se carrer Salomó ben Adret |url= https://www.ara.cat/societat/carrer-Santa-Maria-Salomo-Adret-call-gotic_0_2052994799.html |consulta= 18 novembre 2018 |publicació= [[Ara (diari)|Ara]] |data= 17-07-2018 }}</ref>
[[Fitxer:Sinagoga Shlomo ben Adret.jpg|esquerra|miniatura|Entrada a la Sinagoga Major de Barcelona]]
[[Fitxer:Call de Barcelona.jpg|esquerra|miniatura|Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la [[Plaça de Sant Jaume (Barcelona)|plaça de Sant Jaume]]).]]
Construïda al {{segle|VI}}, fou reconstruïda al {{segle|XIV}}.<ref>{{ref-web|url= http://www.njjewishnews.com/njjn.com/091808/ltBarcelona.html |títol=Beautiful Barcelona and its Jews of today and long ago | consulta=11 juny 2010 |obra= | editor= |data= |llengua=anglès }}</ref> La sala principal mesura 40 per 20 peus, i en un racó es pot apreciar encara les restes de la [[Muralla romana de Barcelona|muralla romana]] tardana. Un document de [[1267]] mostra que el rei [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] va autoritzar la restauració i elevació de l'alçada de la sinagoga medieval romà. Al {{segle|XIV}} hi havia almenys cinc sinagogues al call barceloní. Benjamí de Tudela, al seu pas per la ciutat al {{segle|XI}}, explica que hi havia una comunitat santa d'homes savis i prudents i grans prínceps (kahal Kadosh veu-anashim v-nebunim veu-nasi'im gadolim). Era l'única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, molta gent exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l'edifici com un lloc preeminent.
 
230.965

modificacions