Banu Lam: diferència entre les revisions

Els '''Banu Lam''' (àrab: بنو لام) són una tribu àrab, abans poderosa, que viu entre el Pusht-i Kuh, a la frontera iraniana, i el [[Tigris]]; el seu límit oriental segueix el curs del riu [[Karkha]] cap al sud des de Pa-yi Pul fins a la zona al nord d'[[Hawiza]] on el riu es perd a les maresmes; el límit occidental és el Tigris entre Shaykh Sad i Amara. Alguns grups viuen fora del territori principal però no són gaires. La majoria de la tribu és [[xiïta]] i arabòfona, amb alguns parlants de [[farsi]] però com a segona llengua. Gran part de la tribu ja era sedentària però la totalitat ho va passar a ser al {{segle|XX}}, especialment després del 1945, i queden pocs nòmades. Són considerats molt bons pastors, i encara que abans als seus ramats hi havia diversos animals (camells, cavalls, ases, etc.), ara es dediquen només a les cabres; cultiven també blat, orgue, civada i moresc. El seu nombre no es coneix. El 1840 s'estimava en 30.000 famílies (al tomb de 200.000). A començament del {{segle|XX}} s'estimava el nombre total en 45.000 (el 1934 es va determinar que uns 40.000 més vivien a Pèrsia i el 1945 els perses s'estimaven en 60 o 70.000). El 1934 el llibre de l'Almirallat britànic deia que eren la tribu més nombrosa de la regió del Tigre però no donava xifres. Posteriorment no hi ha estadístiques sobre tribus.