Diferència entre revisions de la pàgina «País Basc»

192 bytes afegits ,  fa 2 mesos
cap resum d'edició
{{vegeu3|el territori del poble basc|la divisió territorial espanyola homònima|comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc}}
{{infotaula geografia política
|admin_tipus1 = [[Estat]]s
El '''País Basc''' (en [[basc]]: ''Euskal Herria'', 'país de llengua basca') és un [[país]] [[Europa|europeu]]. Comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea [[lingüística]] [[basc]]a en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la [[Bandera basca|ikurriña]]. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats [[Espanya|espanyol]] i [[França|francès]], i disposen de nivells d'autonomia molt diferents. No hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat independent. La capital històrica reclamada per aquells bascos que anhelen la independència és [[Pamplona]], perquè aquesta va ser la capital del [[Regne de Navarra]], regne que acaparava els territoris on es parlava [[Basc|l'èuscar]].
 
El País Basc ocupa una superfície de 20.664 km² en el vèrtex occidental dels [[Pirineus]], al [[mar Cantàbric]] ([[golf de Biscaia]]). Té el seu propi idioma, el [[basc]] (minoritari enfront del [[francès]] i el [[castellà]]), i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta la francesa. El País Basc estaria constituït per set territoris o províncies (en basc ''[[Territori (País Basc)|lurralde]]''): [[Àlaba]], [[Biscaia]], [[Guipúscoa]], [[Navarra]], [[Baixa Navarra]], [[Lapurdi]], i [[Zuberoa]]. De manera oficiosa, tot i que no oficial, [[Vitoria]] n'és la capital a la [[comunitat autònoma del País Basc|Comunitat Autònoma del País Basc]] i [[Pamplona]] és considerada la seva capital històrica.<ref>[http://www.hiru.com/geografia/las-capitales-de-euskal-herria ''Las capitales de Euskal Herria''] Departament d'Educació, Universitats i Investigació del Govern Basc.</ref>
 
La [[llengua basca]] encara hi és parlada habitualment en algunes regions, sobretot [[Guipúscoa]], la part oriental de [[Biscaia]], el nord de [[Navarra]] i l'interior del [[Iparralde|País Basc francès]]. En d'altres, el basc ha estat substituït pel [[castellà]] o [[francès]]. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la [[comunitat autònoma del País Basc|Comunitat Autònoma del País Basc]] i en parts de la [[Navarra|Comunitat Foral de Navarra]], però no té reconeixement oficial a les [[Iparralde|regions sota administració francesa]].
== Toponímia ==
[[Fitxer:Euskal Herriaren Euler diagrama - Euler diagram of the Basque Country.jpg|miniatura|[[Diagrama d'Euler]] d'Euskal Herria]]
Els noms oficials del País Basc són: ''Euskal Herria'' en [[èuscar]], ''País Vasco'' en castellà –aquest''—''aquest és la traducció del primer–primer''—'' o ''Euskadi'' en castellà i basc.<ref name="estatuto">[http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/estatutos/e_76_eusk.pdf Article primer de l'Estatut d'Autonomia], que diu: ''Beronen izena '''Euskadi''' zein '''Euskal Herria''' izango da''.</ref> Tanmateix, ''Euskal Herria'', que pot ser traduït com a «Poble Basc», «País Basc», «País/Poble dels bascs» o «País/Poble de l'èuscar», també és un concepte cultural que pot designar el conjunt dels territoris d'Espanya i França on es parla o parlava el basc. [[Sabino Arana]], per tant, va crear el neologisme ''Euzkadi'' per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, tres de les quals es troben en territori francès.
 
Durant molt de temps es va usar l'ortografia ''Euzkadi'' i no pas ''Euskadi''. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d{{'}}''eusk'', «basc», era ''euzk'' contracció d{{'}}''eguzki'', «sol», segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el [[sufix]] -''di'', molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significa 'conjunt' i 'lloc'. Tanmateix, no hi ha prou evidències antropològiques ni filològiques sobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegs [[José Miguel de Barandiarán|Joxe Migel Barandiaran]] i [[Resurrección María de Azkue]] accepten aquesta interpretació de l'etimologia segons els noms donats en les diverses parles locals de [[Biscaia]] a la [[divinitat]] masculina del sol. Altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb ''eguzki'' sinó que és la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava de [[Biscaia]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?articulo=26233&orden=61850 El Significado de la Palabra Euzkadi] de Xavier Zabaltza Pérez-Nievas</ref> Avui dia el neologisme és acceptat per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (''Euskaltzaindia'').
 
L'ús d{{'}}''Euskadi'' com a nom oficial designa la comunitatComunitat autònomaAutònoma integrada pels tres territoris o províncies, i és l'accepció més universal. Tanmateix, pot designar el conjunt d'aquestes tres províncies i les altres quatre províncies que integrarien ''Euskal Herria'', com és el cas del nom de l'organització terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]]: ''Euskadi Ta Askatasuna'', «Euskadi i Llibertat».
 
== Història ==
[[Navarra]], [[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]] van conservar els seus [[furs]]. Aquesta situació va perdurar fins al {{segle|XIX}}, data en què van ser parcialment suprimits per [[Antonio Cánovas del Castillo]] després de la derrota carlina. Durant el [[franquisme]], només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del [[23 de juny]] del [[1937]] en ser considerades «[[Províncies traïdores|traïdores]]» per no donar suport a la revolta feixista, i fou suprimit en el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el [[6 de juny]] del 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el [[30 d'octubre]] del [[1976]].
 
Avui dia, el País Basc està conformat per la comunitat homònima, per la comunitatComunitat foralForal de Navarra i per les províncies del sud de França. El PNB lidera el govern basc des de [[1980]], unes vegades en solitari, d'altres en coalició amb el [[Partit Socialista d'Euskadi|PSE]], [[Eusko Alkartasuna]] (EA), partit sorgit d'una escissió del mateix [[Partit Nacionalista Basc|PNB]] o [[Esquerra Unida (Espanya)|Izquierda Unida]] (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura als governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals, el PNB és la força majoritària i obté el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del "nacionalisme radical" representat per [[Herri Batasuna]], la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques el [[1980]], van donar lloc a l'elecció del lehendakari en la persona de [[Carlos Garaikoetxea]] (1980–19851980-1985).
 
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors, el PNB governa la comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc; en solitari en el període (1980–19861980-1986) i amb diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980, es reinstaura el model tributari del "[[concert econòmic]]" i comença la transferència de competències del govern d'Espanya al govern basc. El 1981, una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca: el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la [[LOAPA]] (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic), que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
 
El 1982, el PSOE de [[Felipe González]] arriba a la presidència del govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al País Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el PSOE el vot a UCD, [[Alianza Popular|Aliança Popular]] (AP) i el Partit Comunista d'Euskadi (PCE). Malgrat la resistència socialista a la realització de transferències, el PNB impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut (''[[Osakidetza]]'') aprova l'Estatut de les ikastolas, comença a emetre la seva pròpia ràdio i televisió ([[ETB]]), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, i la seva pròpia policia ([[ertzaintzaErtzaintza]]). Aquest govern va resistir la "[[reconversió industrial]]" que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrialització per import de 88.012 milions de pessetes.
 
En les eleccions autonòmiques celebrades el febrer de 1984, va resultar vencedor el PNB, que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressió socialista va ser notable així com pobríssima l'embranzida electoral mostrada per la dreta espanyolista, 9,3%, resultats que tendencialment reproduïxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi política del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altíssima taxa d'atur, un creixement econòmic ralentit, l'impacte de la introducció de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competència internacional.
[[Fitxer:Euskal Herriko udalerrien mapa.png |miniatura| Divisió per municipis, sense incloure el [[Comtat de Treviño]] ([[Província de Burgos|Burgos]]), que es considera també part del País Basc (Euskal Herria).]]
[[Fitxer:Euskal_Herria_municipalities.svg|miniatura|Mapa municipal d'Euskal Herria]]
* [[Bilbao]] (''Bilbo'') ''—'' 353.340 habitants (2008), capital de [[Biscaia]];
* [[Vitòria]] (''Gasteiz'') ''—'' 236.525 habitants, capital d'[[Àlaba]] i seu de les institucions de la [[Comunitat Autònomaautònoma del País Basc|comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc]];
* [[Pamplona]] (''Iruñea'') ''—'' 198.491 habitants, capital de [[Navarra]] i de l'antic [[Regne de Navarra]];
* [[Sant Sebastià]] (''Donostia'') ''—'' 184.248 habitants, capital de [[Guipúscoa]];
* [[Barakaldo]] (''Barakaldo'') ''—'' 97.328 habitants;
* [[Getxo]] (''Getxo'') ''—'' 81.260 habitants;
* [[Irun]] ''—'' 60.914 habitants;
* [[Portugalete]] ''—'' 48.205 habitants;
* [[Santurtzi]] ''—'' 47.004 habitants;
* [[Bayonne|Baiona]] (''Bayonne'' en [[francès]], ''Baiona'') ''—'' 44.406 habitants, capital de [[Lapurdi]];
* [[Basauri]] ''—'' 42.657 habitants;
* [[Anglet]] (''Angelu)'' ''—'' 38.992 habitants;
* [[Tudela]] (''Tutera'') ''—'' 33.910 habitants;
* [[Sestao]] ''—'' 29.638 habitants;
* [[Biarritz]] (''Biarritz'', ''Miarritze'') ''—'' 26.690 habitants;
* [[Zarautz]] ''—'' 22.700-35.000 habitants (variable segons l'estació).
 
=== Àrees metropolitanes ===
* [[Gran Bilbao]] ''—'' 1.182.675 habitants;
* [[Donostialdea]] ''—'' 413.617 habitants;
* [[Àrea metropolitana de Pamplona]]/Iruñerria ''—'' 312.192 habitants;
* [[Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central|Àrea Metropolitana de Vitòria]] ''—'' 232.497 habitants;
* Àrea Metropolitana d'Eibar-Durango ''—'' 126.190 habitants;
* Baiona-Angelu-Biarritz/BAB ''—'' 112.026 habitants.
 
=== Extensions i dades geogràfiques ===
{{AP|Nacionalisme basc|Història del nacionalisme basc}}
[[Fitxer:ETA Pasajes 2003 06 28.jpg|miniatura|Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia]]
El '''nacionalisme basc''' és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre [[Espanya]] i [[França]], per la qual cosa la seva extensió territorial es correspondria amb la d'''[[Euskal Herria]]'':
* '''''[[Iparralde]]''''' («la part nord»): corresponent als territoris de [[Lapurdi]], [[Zuberoa]] i [[Baixa Navarra]] (''Behe Nafarroa'') en el departament francès dels [[Pirineus Atlàntics|Pirineus atlàntics]]. És la part del País Basc en [[França|territori francès]].
* '''''[[Hegoalde]]''''' («la part sud»): corresponent a la [[comunitat autònoma del País Basc|Comunitat Autònoma del País Basc]], la [[Navarra|Comunitat Foral de Navarra|comunitat foral de Navarra]], l'[[enclavamentEnclavament de Treviño]] a la [[provínciaProvíncia de Burgos]] i l'enclavament [[Cantàbria|càntabre]] de la [[Valle de Villaverde|Vall de Villaverde.]] És la part del País Basc en [[Espanya|territori espanyol]].
 
Si bé existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a constituir un estat<ref>Mario Zubiaga (et al.):[http://www.academia.edu/4681318/The_Basque_State_as_an_effective_management_tool_diversity_democracy_and_Social_Justice ''Towards a Basque State. Nation-building and institutions''], Bilbo: UEU, 2012 {{ISBN|978-84-8438-421-2}}. Txoli Mateos (et al.):[http://www.academia.edu/4584451/Towards_a_Basque_State._Citizenship_and_Culture ''Towards a Basque State. Citizenship and culture''], Bilbo: UEU, 2012 {{ISBN|978-84-8438-422-9}}. Iñaki Antiguedad (et al.):[http://www.scribd.com/doc/175063197/Towards-a-Basque-State-TERRITORY-AND-SOCIOECONOMICS ''Towards a Basque State. Territory and socioeconòmics''], Bilbo: UEU, 2012 {{ISBN|978-84-8438-423-6}}</ref> independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quina hauria de ser la destinació última d'aquesta unió basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes aquestes majoritàriament democràtiques, encara que hi ha un sector que propugna mètodes d'actuació violents.
El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, conté una simbologia pròpia. Cada Diumenge de Resurrecció els partits nacionalistes bascos celebren l'''[[Aberri Eguna]]'', o dia de la pàtria basca. [[Sabino Arana Goiri]] va establir el vocable '''''aberri''''' («pàtria») per primera vegada per sintetitzar l'existència d'una paraula en èuscar per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "[[Euzkadi]]", creat per Arana en oposició al concepte "''[[Euskal Herria]]''", utilitzat àmpliament fins llavors pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula ''aberri'' es desprèn ''abertzale'' («patriota»), que és sovint emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que representen i és usada particularment pels sectors radicals nacionalistes d'esquerra.
 
Altres símbols del nacionalisme són la ''[[Bandera basca|ikurriña]]'' (literalment «bandera»), dissenyada pels germans Arana per a ser en principi la bandera de Bizkaia; la seva extensió va donar lloc que fos acceptada com a bandera oficial del País Basc.
 
El [[lauburu]]: estela solar d'origen desconegut i molt similar a símbols molt estesos per altres cultures. Literalment significa «quatre caps»; alguns autors han establert connexions entre aquest emblema, habitual en les tombes medievals de tot el cantàbric, amb el "[[lábaro càntabre]]". El nacionalisme ho ha identificat com a símbol de la unió dels quatre territoris bascos a Espanya (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra); a cadascun dels quals correspondria un dels caps del lauburu. Aquesta unió és nominalment coneguda com a ''Laurak Bat'' ('quatre en un') i es convertiria en ''Zazpiak Bat'' («set en un»), afegint els tres territoris ultrapirinencs (Lapurdi, Zuberoa i Behe Nafarroa).
== Llengua basca ==
{{AP|Basc}}
El basc, o èuscar (en basc: ''euskara'' o, segons els dialectes, ''euskera'', ''eskuara'', ''eskara'', ''uskara'' o ''üskara''), és una [[llengua aïllada]], parlada actualment en bona part de la [[comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc]] i part de [[Navarra]], a [[Espanya]], i al [[Iparralde|País Basc del Nord]], a [[França]]. En l'actualitat, la llengua basca es considera l'única llengua [[Llengües preindoeuropees|preindoeuropea]] supervivent a Europa.<ref name="Rafael del Moral">{{es}} Rafael del Moral, ''Diccionario Espasa - Lenguas del mundo''', 2002</ref> Antigament, el seu àmbit lingüístic abastà tota [[Aquitània]], [[La Rioja]], i els Pirineus aragonesos i part dels catalans.
 
Hom creu que la llengua dels bascons (el [[protobasc]], origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la [[península Ibèrica]], i per tot [[Europa]].
A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacions [[Lapurdi|labortanes]] de [[Baiona]] o [[Anglet]] el [[occità gascó|gascó]] (dialecte de [[occità|l'occità]]) és la llengua tradicional (el [[basc]] parlat actualment es va introduir a partir del {{segle|XIX}} a causa de la migració de la població bascoparlant de l'interior). A causa d'això, aquesta zona és considerada pels occitanistes com a part de [[Gascunya]] i actualment és una zona trilingüe.
 
La població bascoparlant està en ascens, fonamentalment a causa de la cooficialització del basc en els tres territoris de la comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc, el seu suport i foment per part de les institucions i la seva implantació en el sistema educatiu. A [[Navarra]], el basc té la consideració de [[llengua pròpia]] juntament amb el castellà, encara que no és cooficial en tot el territori, mentre que al [[País Basc del Nord]] ni tan sols és oficial, encara que es permet el seu ensenyament.
 
El [[2003]], el Departament de Cultura del [[Govern Basc]] destacava que mentre que al País Basc el percentatge de població bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al País Basc del Nord descendia en 9 punts. Això va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.
A Euskadi, un terç dels habitants són bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la població més jove, que arriba fins el 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalització del basc avança a la tot el territori, especialment a Àlaba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guipúscoa és la província amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/VI%20_INK_SOZLG_EAE_Presentacion_publica_20161014.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística Comunidad Autónoma de Euskadi|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
A [[Navarra]], l'any 2018 un 22,1% dels navarresos tenien coneixements de basc; a la zona bascòfona representaven el 71,5%, a la zona mitxa, el 21,8%, i a la zona no bascòfona, el 6,4%.<ref>{{Ref-web|url=https://gobiernoabierto.navarra.es/sites/default/files/estudio_soiolinguistico_2018.pdf|títol=Datos sociolingüísticos de Navarra, 2018|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> EElEl curs 2018-2019 la distribució de l'alumnat per model lingüístic era la següent: 61,25% al model G (només castellà), 24,64% al model D (basc amb l'assignatura de castellà), 13,95% al model A (castellà amb l'assignatura de basc) i 0,16% al B (igual proporció de basc i castellà).<ref>{{Ref-web|url=https://consejoescolar.educacion.navarra.es/web1/?ddownload=18267|títol=ISEN 2018-2019|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat Pública de Navarra) des de batxillerat saben basc.{{Cal citació}}
 
Per contra, al País Basc del Nord la llengua continua el seu retrocés passant del 21,4% al 20,5% entre 2011 i 2016, si bé la regressió minora el seu ritme pel lleuger augment del coneixement entre la població jove.<ref>{{Ref-web|url=https://www.mintzaira.fr/fileadmin/documents/Aktualitateak/015_VI_ENQUETE_PBN_eus.pdf|títol=VI. Inkesta Soziolinguistikoa Iparraldea|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
== Grup ètnic basc ==
La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de [[Bascònia]]. A més, ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el [[labortà]], el [[guipuscoà]], el [[biscaí]] i el [[suletí]].
 
Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels s. XIV i XV, així com el vocabulari de Picaud del s. XII, però a les ''[[Glosas Emilianenses]]'' (s. X) apareixen els primers texts en èuscar. Entre els conservats, hi ha els que narren la derrota de [[Pedro de Avendaño]], cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondragón). Pel cant de ''Basajaun Bereterretxe'tar'', que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gràcies a [[Esteban Garibai]] (1533–15991533-1599), alcalde d'[[Arrasate]] i cronista reial, dins el ''Compendio de historia de las crónicas y universal historia de todos los reynos de España'' (1571). Per altra banda, l'humanista francès [[François Rabelais]] publicà en el seu ''Gargantua'' (1534) discursos en èuscar.
 
El primer llibre publicat en basc va ser ''Lingua Vasconum Primitiae'' de [[Bernard Etxepare]], el [[1545]]. Es té coneixement d'aquesta obra per l'únic exemplar conservat a la Biblioteca nacional de París. Segons es pot inferir de les opinions dels seus contemporanis, no va ser apreciat pels seus metres populars propis del [[bertsolarisme]]. Els seus versos van ser musicats a la fi del {{segle|XX}} per [[Benito Lertxundi]], [[Xabier Lete]] i el grup [[Oskorri]], entre d'altres, convertint-los en cançons populars. Actualment els seus poemes han adquirit el caràcter gairebé d'himne entre els sectors de la cultura ''euskaldun'' i en defensa de l'èuscar, i són recitats en tot tipus d'actes culturals i populars.
{{AP|Cuina del País Basc}}
[[Fitxer:Tapa (Chistorra) - 5609.jpg|miniatura|Xistorra]]
La cuina cuina basca es compon dels plats i mètodes de preparació típics de la gastronomia dels bascos. Això inclou carns i peixos torrats a la brasa, [[marmitako]] i ollada de [[Ovella|xai]], [[bacallà]], una versió basca de les [[Coca de dacsa|coques de dacsa]] anomenada [[talo|''talos'']], l'[[escudella de llegums]] de [[Tolosa (Guipúscoa)|Tolosa]], [[pebrot del piquillo|pebrera del piquillo]] de [[Lodosa]], [[pintxo]]s de Donostia, formatges de llet d'ovella d'[[formatge Erronkari|Erronkari]] i d'[[formatge Idiazabal|Idiazabal]], vi de [[Txakolí]] i [[sidra]] de Guipúscoa.
 
== Esport rural basc ==
Tots aquests esports tenen el seu origen en activitats laborals del mitjà rural que s'han transformat en activitats esportives a partir de la competència entre diferents persones per veure qui té major destresa en una activitat determinada. Així per exemple, a partir de l'activitat de tallar troncs per aprovisionar-se de llenya, sorgeix l'esport dels ''aizkolaris'' o talladors de troncs; a partir de l'activitat de moure grans roques per a la construcció sorgeix l'''aixecament de pedres'', etc.
 
La [[pilota basca]] és un altre esport característic del país. Es juga en els frontons, amb diferents modalitats tradicionals, i són la pilota a mà, cistella-punta, remunt, pala i trinquet les més conegudes. Aquest esport s'ha estès per tot el món, especialment en els països hispans, i té una presència rellevant a [[Florida]] ([[Estats Units]]). Hi ha frontons importants a les principals ciutats del món hispà, inclòs el ''Jai Alai'' de [[Manila]]. L'afició ''pelotatzale'' ('a la pilota') està estesa per bona part del nord de la península, i fins i tot troba aficionats a [[València]].
 
== Danses basques ==
La Selecció de futbol del País Basc<ref>[http://www.diariovasco.com/20071216/politica/euskal-herria-contra-euskadi-20071216.html Notícia a "El Diario Vasco" sobre el canvi de nom promogut per la Federació Basca]</ref> (en [[èuscar]]: ''Euskal Herriko Selekzioa''<ref>[http://www.eff-fvf.org/pub/noticiaAmpliada.asp?idioma=eu&idnoticia=273&gruponoticia=EUSKAL%20HERRIKO%20SELEKZIOAREN%20DEIALDIA Pàgina de la EFF-FVF] {{eu}}</ref>) és un equip que acull jugadors d'arreu del País Basc que voluntàriament vulguin formar-ne part. La seva organització està al càrrec de la [[Federació Basca de Futbol]]. Els estatuts de la [[FIFA]]<ref>{{ref-web|url= http://unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf|títol=Estatuts de la [[FIFA]] | arxiuurl= http://web.archive.org/web/20090530004149/http://www.unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf | arxiudata=30 de maig de 2009}}{{pdf}}</ref> dicten que perquè una selecció pugui participar en competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autorització expressa de la federació del país corresponent (en aquest cas de la [[Federació Espanyola de Futbol]]). Com que la selecció no compleix aquests requisits, no té reconeixement per part de la [[FIFA]] i, per tant, només pot jugar partits de caràcter amistós.
 
Durant la [[Segona República Espanyola]], va jugar sota les denominacions de ''Vasconia'' i ''Euzkadi''. Després de la caiguda del [[franquisme]], va portar els noms de "selecció d'Euzkadi" o "d'Euskadi". L'any 2007 va canviar la seva denominació a "selecció d'Euskal Herria (en [[èuscar]] ''Euskal Herriko Selekzioa''), reprenent el [[2008]], no sense polèmica, l'antic nom de "selecció d'Euskadi".
 
En els últims temps, els partits de la selecció basca estan marcats per un profund ambient reivindicatiu a favor de l'oficialitat de la selecció i la independència. En les categories inferiors, el combinat sol rebre el nom de "selecció del País Basc" o "selecció d'Euskadi" i representa exclusivament la [[comunitat autònoma del País Basc|Comunitat Autònoma del País Basc]].
 
== Referències ==
486

modificacions