País Basc: diferència entre les revisions

{{infotaula geografia política

|admin_tipus1 = [[Estat]]s

El '''País Basc''' (en [[basc]]: ''Euskal Herria'', 'país de llengua basca') és un [[país]] [[Europa|europeu]]. Comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea [[lingüística]] [[basc]]a en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la [[Bandera basca|ikurriña]]. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats [[Espanya|espanyol]] i [[França|francès]], i disposen de nivells d'autonomia molt diferents. No hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat independent. La capital històrica reclamada per aquells bascos que anhelen la independència és [[Pamplona]], perquè aquesta va ser la capital del [[Regne de Navarra]], regne que acaparava els territoris on es parlava [[Basc|l'èuscar]].

 

 

La [[llengua basca]] encara hi és parlada habitualment en algunes regions, sobretot [[Guipúscoa]], la part oriental de [[Biscaia]], el nord de [[Navarra]] i l'interior del [[Iparralde|País Basc francès]]. En d'altres, el basc ha estat substituït pel [[castellà]] o [[francès]]. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la [[comunitat autònoma del País Basc|Comunitat Autònoma del País Basc]] i en parts de la [[Navarra|Comunitat Foral de Navarra]], però no té reconeixement oficial a les [[Iparralde|regions sota administració francesa]].

== Toponímia ==

[[Fitxer:Euskal Herriaren Euler diagrama - Euler diagram of the Basque Country.jpg|miniatura|[[Diagrama d'Euler]] d'Euskal Herria]]

 

Durant molt de temps es va usar l'ortografia ''Euzkadi'' i no pas ''Euskadi''. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d{{'}}''eusk'', «basc», era ''euzk'' contracció d{{'}}''eguzki'', «sol», segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el [[sufix]] -''di'', molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significa 'conjunt' i 'lloc'. Tanmateix, no hi ha prou evidències antropològiques ni filològiques sobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegs [[José Miguel de Barandiarán|Joxe Migel Barandiaran]] i [[Resurrección María de Azkue]] accepten aquesta interpretació de l'etimologia segons els noms donats en les diverses parles locals de [[Biscaia]] a la [[divinitat]] masculina del sol. Altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb ''eguzki'' sinó que és la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava de [[Biscaia]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?articulo=26233&orden=61850 El Significado de la Palabra Euzkadi] de Xavier Zabaltza Pérez-Nievas</ref> Avui dia el neologisme és acceptat per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (''Euskaltzaindia'').

 

 

== Història ==

[[Navarra]], [[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]] van conservar els seus [[furs]]. Aquesta situació va perdurar fins al {{segle|XIX}}, data en què van ser parcialment suprimits per [[Antonio Cánovas del Castillo]] després de la derrota carlina. Durant el [[franquisme]], només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del [[23 de juny]] del [[1937]] en ser considerades «[[Províncies traïdores|traïdores]]» per no donar suport a la revolta feixista, i fou suprimit en el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el [[6 de juny]] del 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el [[30 d'octubre]] del [[1976]].

 

 

 

 

En les eleccions autonòmiques celebrades el febrer de 1984, va resultar vencedor el PNB, que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressió socialista va ser notable així com pobríssima l'embranzida electoral mostrada per la dreta espanyolista, 9,3%, resultats que tendencialment reproduïxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi política del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altíssima taxa d'atur, un creixement econòmic ralentit, l'impacte de la introducció de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competència internacional.

[[Fitxer:Euskal Herriko udalerrien mapa.png |miniatura| Divisió per municipis, sense incloure el [[Comtat de Treviño]] ([[Província de Burgos|Burgos]]), que es considera també part del País Basc (Euskal Herria).]]

[[Fitxer:Euskal_Herria_municipalities.svg|miniatura|Mapa municipal d'Euskal Herria]]

 

=== Àrees metropolitanes ===

 

=== Extensions i dades geogràfiques ===

{{AP|Nacionalisme basc|Història del nacionalisme basc}}

[[Fitxer:ETA Pasajes 2003 06 28.jpg|miniatura|Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia]]

 

Si bé existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a constituir un estat<ref>Mario Zubiaga (et al.):[http://www.academia.edu/4681318/The_Basque_State_as_an_effective_management_tool_diversity_democracy_and_Social_Justice ''Towards a Basque State. Nation-building and institutions''], Bilbo: UEU, 2012 {{ISBN|978-84-8438-421-2}}. Txoli Mateos (et al.):[http://www.academia.edu/4584451/Towards_a_Basque_State._Citizenship_and_Culture ''Towards a Basque State. Citizenship and culture''], Bilbo: UEU, 2012 {{ISBN|978-84-8438-422-9}}. Iñaki Antiguedad (et al.):[http://www.scribd.com/doc/175063197/Towards-a-Basque-State-TERRITORY-AND-SOCIOECONOMICS ''Towards a Basque State. Territory and socioeconòmics''], Bilbo: UEU, 2012 {{ISBN|978-84-8438-423-6}}</ref> independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quina hauria de ser la destinació última d'aquesta unió basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes aquestes majoritàriament democràtiques, encara que hi ha un sector que propugna mètodes d'actuació violents.

El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, conté una simbologia pròpia. Cada Diumenge de Resurrecció els partits nacionalistes bascos celebren l'''[[Aberri Eguna]]'', o dia de la pàtria basca. [[Sabino Arana Goiri]] va establir el vocable '''''aberri''''' («pàtria») per primera vegada per sintetitzar l'existència d'una paraula en èuscar per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "[[Euzkadi]]", creat per Arana en oposició al concepte "''[[Euskal Herria]]''", utilitzat àmpliament fins llavors pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula ''aberri'' es desprèn ''abertzale'' («patriota»), que és sovint emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que representen i és usada particularment pels sectors radicals nacionalistes d'esquerra.

 

 

El [[lauburu]]: estela solar d'origen desconegut i molt similar a símbols molt estesos per altres cultures. Literalment significa «quatre caps»; alguns autors han establert connexions entre aquest emblema, habitual en les tombes medievals de tot el cantàbric, amb el "[[lábaro càntabre]]". El nacionalisme ho ha identificat com a símbol de la unió dels quatre territoris bascos a Espanya (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra); a cadascun dels quals correspondria un dels caps del lauburu. Aquesta unió és nominalment coneguda com a ''Laurak Bat'' ('quatre en un') i es convertiria en ''Zazpiak Bat'' («set en un»), afegint els tres territoris ultrapirinencs (Lapurdi, Zuberoa i Behe Nafarroa).

== Llengua basca ==

{{AP|Basc}}

 

Hom creu que la llengua dels bascons (el [[protobasc]], origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la [[península Ibèrica]], i per tot [[Europa]].

A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacions [[Lapurdi|labortanes]] de [[Baiona]] o [[Anglet]] el [[occità gascó|gascó]] (dialecte de [[occità|l'occità]]) és la llengua tradicional (el [[basc]] parlat actualment es va introduir a partir del {{segle|XIX}} a causa de la migració de la població bascoparlant de l'interior). A causa d'això, aquesta zona és considerada pels occitanistes com a part de [[Gascunya]] i actualment és una zona trilingüe.

 

 

El [[2003]], el Departament de Cultura del [[Govern Basc]] destacava que mentre que al País Basc el percentatge de població bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al País Basc del Nord descendia en 9 punts. Això va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.

A Euskadi, un terç dels habitants són bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la població més jove, que arriba fins el 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalització del basc avança a la tot el territori, especialment a Àlaba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guipúscoa és la província amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/VI%20_INK_SOZLG_EAE_Presentacion_publica_20161014.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística Comunidad Autónoma de Euskadi|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>

 

 

 

== Grup ètnic basc ==

La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de [[Bascònia]]. A més, ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el [[labortà]], el [[guipuscoà]], el [[biscaí]] i el [[suletí]].

 

 

El primer llibre publicat en basc va ser ''Lingua Vasconum Primitiae'' de [[Bernard Etxepare]], el [[1545]]. Es té coneixement d'aquesta obra per l'únic exemplar conservat a la Biblioteca nacional de París. Segons es pot inferir de les opinions dels seus contemporanis, no va ser apreciat pels seus metres populars propis del [[bertsolarisme]]. Els seus versos van ser musicats a la fi del {{segle|XX}} per [[Benito Lertxundi]], [[Xabier Lete]] i el grup [[Oskorri]], entre d'altres, convertint-los en cançons populars. Actualment els seus poemes han adquirit el caràcter gairebé d'himne entre els sectors de la cultura ''euskaldun'' i en defensa de l'èuscar, i són recitats en tot tipus d'actes culturals i populars.

{{AP|Cuina del País Basc}}

[[Fitxer:Tapa (Chistorra) - 5609.jpg|miniatura|Xistorra]]

 

== Esport rural basc ==

Tots aquests esports tenen el seu origen en activitats laborals del mitjà rural que s'han transformat en activitats esportives a partir de la competència entre diferents persones per veure qui té major destresa en una activitat determinada. Així per exemple, a partir de l'activitat de tallar troncs per aprovisionar-se de llenya, sorgeix l'esport dels ''aizkolaris'' o talladors de troncs; a partir de l'activitat de moure grans roques per a la construcció sorgeix l'''aixecament de pedres'', etc.

 

 

== Danses basques ==

La Selecció de futbol del País Basc<ref>[http://www.diariovasco.com/20071216/politica/euskal-herria-contra-euskadi-20071216.html Notícia a "El Diario Vasco" sobre el canvi de nom promogut per la Federació Basca]</ref> (en [[èuscar]]: ''Euskal Herriko Selekzioa''<ref>[http://www.eff-fvf.org/pub/noticiaAmpliada.asp?idioma=eu&idnoticia=273&gruponoticia=EUSKAL%20HERRIKO%20SELEKZIOAREN%20DEIALDIA Pàgina de la EFF-FVF] {{eu}}</ref>) és un equip que acull jugadors d'arreu del País Basc que voluntàriament vulguin formar-ne part. La seva organització està al càrrec de la [[Federació Basca de Futbol]]. Els estatuts de la [[FIFA]]<ref>{{ref-web|url= http://unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf|títol=Estatuts de la [[FIFA]] | arxiuurl= http://web.archive.org/web/20090530004149/http://www.unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf | arxiudata=30 de maig de 2009}}{{pdf}}</ref> dicten que perquè una selecció pugui participar en competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autorització expressa de la federació del país corresponent (en aquest cas de la [[Federació Espanyola de Futbol]]). Com que la selecció no compleix aquests requisits, no té reconeixement per part de la [[FIFA]] i, per tant, només pot jugar partits de caràcter amistós.

 

 

 

== Referències ==