Diferència entre revisions de la pàgina «Sinaia (vaixell)»

m
m (Tipografia)
 
== Temps de l'exili republicà ==
[[Fitxer:Cambio en el callejero, por la defensa de la paz y de las artes 04.jpg|esquerra|miniatura|Carrer del VaixellBarco Sinaia a Madrid (fins 2018 carrer del [[Creuer Baleares]]).]]
El [[1939]] el ''Sinaia'' fou noliejat pels [[quàquer]]s [[anglaterra|anglesos]], i per associacions diverses d'intel·lectuals europeus, per traslladar refugiats de la [[Guerra Civil espanyola]] de [[França]] a [[Amèrica]]. Durant el conflicte, Mèxic ja havia acollit més de 400 nens procedents, en la seva majoria, de Catalunya i el País Valencià, que fugien de la guerra. Després també arribarien petits grups de refugiats a bord dels vaixells ''[[Nyassa (vaixell)|Nyassa]]'', ''[[Flandre]]'', ''[[Ipanema (vaixell)|Ipanema]]'', ''[[De Grasse]]'' i ''[[Méxique]]''.
 
El ''Sinaia'' salpà del port de [[SetaSète]] el [[26 de maig]] de [[1939]] i entrà al port de [[Veracruz]], a [[Mèxic]], el matí del [[13 de juny]]. En total hi van embarcar 307 famílies, en total 1.599 persones, la majoria (953) homes majors de 15 anys que s'havien refugiat a França després del final de la Guerra Civil a Espanya l'[[1 d'abril]] i que havien acceptat l'oferta del president de Mèxic, [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]], de ser acollits. Tots els passatgers van ser alliberats dels [[camps de concentració]] francesos.
 
El viatge va ser organitzat pel [[Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols]] (SERE) i l'organització mexicana, [[Comitè Tècnic d'Ajuda als Refugiats Espanyols]]. El projecte d'acollir en massa els refugiats de la guerra es va estar preparant amb antelació per l'ambaixador espanyol a Mèxic, [[Félix Gordón Ordás]], i el govern del país amfitrió. Entre els passatgers hi havia gent de tota condició i ofici, destacant-hi intel·lectuals, escriptors, científics i polítics. Les condicions del viatge van ser molt dures a causa de l'amuntegament, si bé l'organització dels viatgers mateixos en va atenuar els efectes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Hervàs Puyal |cognom2=Cahisa Mur |nom=Carles |nom2=Manuel. |títol=Sanitat i exili republicà: l'assistència sanitària a bord del vaixell Sinaia |publicació=Gimbernat |data=2008 |pàgines=p. 355-363 |exemplar=núm. 50 |url=http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/139877/191055 |consulta=12 desembre 2018}}</ref> Durant el trajecte van morir alguns exiliats i va haver-hi, almenys, un naixement.
 
A bord, els passatgers editaren el ''[[Diario del Sinaia]]'', en el qual participaren, entre molts d'altres, el fotògraf gallec [[Francisco Souza]], que amb la seva célebrecèlebre ''[[Leica]]'' servà escenes inoblidables, el poeta castellà [[Pedro Garfias]] o el pintor [[Arturo Souto]], també gallec. El ''Diario del Sinaia'' constitueix un document importantíssim i corprenedor de la història de l'exili.<ref>{{ref-llibre|cognom=AA.DD |títol=Sinaia. Diario de la primera expedición de republicanos españoles a México |lloc=Mèxic |editorial=La Oca Ediciones / Universidad Nacional Autónoma de México |any=1989 |isbn=968636403X |url=https://books.google.cat/books?id=ie9DdPlHLM0C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |edició=Edició facsimilar. Presentació i epíleg d'Adolfo Sánchez Vázquez.}}</ref> Es va informar als passatgers de les circumstàncies del viatge i es van donar conferències per a orientació de les famílies i coneixement del país que els anava a acollir. Es van realitzar dues escales, encara que els passatgers no van poder baixar a terra: primer a [[Madeira]] i després a [[Puerto Rico]], on es va fer arribar diners i aliments als passatgers. A la seva arribada a Veracruz el vaixell va ser rebut per una multitud amuntegada en el moll, molts d'ells espanyols i amb la presència del [[secretari de Governació]] mexicà, [[Ignacio García Téllez]], que en les seves paraules de benvinguda va assenyalar:
 
{{cita|No us rebem com a nàufrags de la persecució dictatorial a qui misericordiosament es llança una taula de salvació, sinó com a defensors aguerrits de la democràcia republicana i de la sobirania territorial, que van lluitar contra la maquinària opressora al servei de la conspiració totalitària universal. El Govern i poble de Mèxic us reben com a exponents de la causa imperible de les llibertats de l'home. Les vostres mares, esposes i fills, trobaran en el nostre sòl una faldilla afectuosa i hospitalària.|}}
230.965

modificacions