Diferència entre revisions de la pàgina «Comunitat Autònoma del País Basc»

cap resum d'edició
m (Tipografia)
}}
[[Fitxer:Saint sebastien 2006 05.jpg|miniatura|[[Donòstia]] o [[Sant Sebastià]]]]
'''Euskadi''' o el '''País Basc''', (''Euskal Herria'' en [[basc]], ''País Vasco'' en [[castellà]] i ''Euskadi'' en tots dos idiomes),<ref name="estatuto"/> és una [[nacionalitat històrica]] d'acord amb l'article 1 de l'[[Estatut d'autonomia del País Basc de 1979|l'Estatut de Guernica]] de 1979]], constituït actualment com una [[comunitat autònoma]]|comunitat autònoma d'[[Espanya]]. Està formada per tres dels territoris històrics del [[País Basc]], les províncies de [[Guipúscoa]], [[Biscaia]], i [[Àlaba]], amb capital a [[Vitòria]], en basc, [[Gasteiz]] (Àlaba). És situada a l'extrem del nord-est de la [[Serralada Cantàbrica]], limitant al nord amb la [[mar Cantàbrica]] i [[França]], al sud amb [[La Rioja]] i [[Castella i Lleó]], a l'oest amb [[Cantàbria]] i a l'est amb [[Navarra]].
 
La [[Comunitat Foral de Navarra]] té el dret d'integrar-se al País Basc—lBasc —l'única integració de dues comunitats autònomes permesa en la quarta disposició transitòria de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]]. Tanmateix, des de 1982 no ha mostrat cap interès per exercir aquest dret.
 
== Toponímia ==
Els noms oficials de la comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc són: ''Euskal Herria'' en [[èuscar]], ''País Vasco'' en castellà –aquest''—''aquest és la traducció del primer–primer''—'' o ''Euskadi'' en castellà i basc.<ref name="estatuto">[http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/estatutos/e_76_eusk.pdf Article primer de l'Estatut d'Autonomia], que diu: ''Beronen izena '''Euskadi''' zein '''Euskal Herria''' izango da''.</ref> Tanmateix, ''[[Euskal Herria]]'', que pot ser traduït com a "Poble Basc", "País Basc", "País/Poble dels bascs" o "País/Poble de l'èuscar", també és un concepte cultural que pot designar al conjunt dels territoris d'Espanya i [[França]] on es parla o parlava el basc. [[Sabino Arana]], per tant, va crear el neologisme ''Euzkadi'' per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, tres de les quals es troben a territori francès.
 
Durant molt temps es va usar l'ortografia ''Euzkadi'' i no pas ''Euskadi''. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d{{'}}''eusk'' "basc", era ''euzk'' contracció d{{'}}''eguzki'', "sol", segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el [[sufix]] -''di'', molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significava "conjunt" i "lloc". Tanmateix no hi ha prou evidències [[antropologia|antropològiques]] ni [[filologia|filològiques]] sobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegs Barandiaran i Resurección María Azkue accepten aquesta interpretació de l'etimologia sobre la base dels noms donats en les diverses parles locals de [[Biscaia]] a la [[divinitat]] masculina del sol. D'altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb ''eguzki'' sinó de la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava de [[Biscaia]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?articulo=26233&orden=61850 El Significado de la Palabra Euzkadi] de Xavier Zabaltza Pérez-Nievas</ref> Avui dia el neologisme és acceptat per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (''Euskaltzaindia'')
 
L'ús d{{'}}''Euskadi'' com a nom oficial, designa la comunitatComunitat autònomaAutònoma integrada pels tres territoris o províncies, i és l'accepció més universal. Tanmateix, pot designar al conjunt d'aquestes tres províncies i les altres quatre províncies que integrarien ''Euskal Herria'', com és el cas del nom de l'organització terrorista [[ETA]]: ''Euskadi Ta Askatasuna'', "Euskadi i Llibertat".
 
== Història ==
[[Fitxer:Txindoki mountain from Lazkaomendi.jpg|miniatura|Mont Txindoki (Guipúscoa).]]
[[Fitxer:GernikakoArbola-improved.jpg|miniatura| L'[[arbre de Guernica]] és el símbol de les llibertats basques]]
Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels habitants del [[paleolític]] de l'[[Europa]] occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. [[Estrabó]] i [[Plini el Vell|Plini]] esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els [[vascons]] i els [[Aquitània|aquitans]] entre altres. Hi ha prou evidència per afirmar que ja s'hi parlava un [[protobasc]].
 
Durant l'[[Alta edat mitjana]] els territoris entre l'[[Ebre]] i el [[Garona]] era conegut com a [[Bascònia]] i va ser unificat sota els ducs de Bascònia per un període. Després de les invasions dels musulmans a la [[península Ibèrica]] i l'expansió francesa sota [[Carlemany]], el territori es fragmentà. El [[regne de Pamplona]] va emergir com el principal estat del territori el {{segle|IX|s}}. Seria sota [[Sanç III de Navarra|Sanç III El Major]] que el regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort el [[1035]], els seus fill, en no respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política el {{segle|XII|s}} formada pels regnes de [[regne de Navarra|Navarra]], [[regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Castella|Castella]]. Durant l'[[Alta edat mitjana]], [[Biscaia]] s'uneix voluntàriament al Regne de Castella.
Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus [[furs]]. Aquesta situació va perdurar fins al {{segle|XIX|s}} data en què van ser parcialment suprimits per [[Antonio Cánovas del Castillo]] després de la derrota carlina. Durant el [[franquisme]], només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]] en ser considerades «traïdores» en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el [[6 de juny]] de 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el [[30 d'octubre]] de [[1976]].
 
En l'actualitat, després de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia del País Basc de 1979|Estatut d'autonomia]], el [[1979]] Euskadi va constituir-se com a comunitat autònoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris històrics que el conformen. L'altra província espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, ans va formar una comunitat foral uniprovincial.
 
El PNB lidera el Govern Basc des de [[1980]], unes vegades en solitari, altres en coalició amb el [[Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra|PSE]], [[Eusko Alkartasuna]] (EA), partit sorgit d'una escissió del mateix [[Partit Nacionalista Basc|PNB]] o [[Izquierda Unida]] (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura els governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals el PNB és la força majoritària i obté el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del "nacionalisme radical" representat per [[Herri Batasuna]], la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques el [[1980]], van donar lloc a l'elecció de lehendakari en la persona de [[Carlos Garaikoetxea]] (1980–19851980-1985).
 
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors el PNB governa la comunitatComunitat autònomaAutònoma del [[País Basc]]; en solitari en el període (1980–19861980-1986) i a través de diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980 es reinstaura el model tributari del "[[Concertconcert econòmic]]" i comença la transferència de competències del Govern d'Espanya al Govern Basc. El 1981 una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la [[LOAPA]] (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic) que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
 
El 1982 el PSOE de [[Felipe González]] arriba a la presidència del Govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al País Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el [[Partit Socialista Obrer Espanyol|PSOE]] el vot a [[Unió de Centre Democràtic|UCD]], [[Alianza Popular|Aliança Popular]] (AP) i el [[Partit Comunista d'Euskadi]] (PCE). Malgrat la resistència socialista a la realització de transferències el PNB, impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut ("[[Osakidetza]]") aprova l'Estatut de les ikastolas, comença a emetre la seva pròpia ràdio i televisió ([[ETB]]), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, la seva pròpia policia ([[Ertzaintza]]). Aquest govern va resistir la "[[reconversió industrial]]" que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrialización per import de 88.012 milions de pessetes.
 
En les eleccions autonòmiques celebrades al febrer de 1984 va resultar vencedor el PNB que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressió socialista va ser notable així com pobríssima l'embranzida electoral mostrat per la dreta espanyolista, 9,3%. Resultats que tendencialment reproduïxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi política del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altíssima taxa d'atur, un creixement econòmic ralentit, l'impacte de la introducció de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competència internacional.
=== L'Estatut d'autonomia i els poders del País Basc ===
[[Fitxer:Parlamento vasco 1.jpg|miniatura|Seu del Parlament Basc.]]
El País Basc va accedir a la seva autonomia amb l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia del País Basc de 1979|Estatut d'Autonomia]] el [[1979]].<ref>{{ref-web |url=http://www.boe.es/buscar/pdf/1979/BOE-A-1979-30177-consolidado.pdf |títol=Ley Orgánica 3/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de Autonomía para el País Vasco |consulta=2/11/2013 |editor=BOE |data=22/12/1979 |llengua=castellà}}</ref> Aquest Estatut es distingeix de la majoria dels estatuts de les autonomies espanyoles no en el nombre de les competències transferides o transferibles ans en el fet que l'autonomia basca es fonamenta en els [[furs]] històrics, reconeguts en la constitució espanyola. Així doncs, el País Basc, a més de rebre les competències sobre l'[[educació]], obté un procediment de finançament exclusiu basat en l'actualització o contemporització dels concerts econòmics establerts després de l'abolició dels furs el [[1876]] i que es conservaren a Àlaba i Navarra, però derogats a Guipúscoa i Biscaia pel règim franquista en finalitzar la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]]. L'Estatut permet, a més, una [[policia]] pròpia, l{{'}}''[[Ertzaintza]]'' un cos de policia integral i desplegat a tot el territori. Tanmateix, les diputacions forals dels territoris que integren el País Basc, conserven i organitzen llurs institucions forals amb competències que sovint entren en conflicte amb les atribucions del Govern Basc.
 
Els poders del País Basc s'exerceixen per mitjà del Parlament, el Govern i del seu President:<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo3-1979.t2.html De los Poderes del País Vasco] Estatut d'Autonomia</ref>
=== Partits polítics ===
Els partits polítics que han aconseguit representació al Parlament Basc en les eleccions del [[Eleccions al Parlament Basc de 2020|2020]] són:
* elEl [[Partit Nacionalista Basc]] (EAJ-PNB)
* [[Euskal Herria Bildu]] (EHBildu)
* elEl [[Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra]] (PSE-EE)
* [[Unides Podem|Elkarrekin Podemos]]
* elEl [[Partit Popular (Espanya)del País Basc|Partit Popular]] (PP)
* [[Vox]]
 
El territori d'Àlaba, al seu torn es divideix en set comarques o [[quadrilles alabeses]] (en basc ''eskualdeak''). Les comarques de Guipúscoa i Biscaia, tanmateix, no conformen divisions administratives. Tots tres territoris es divideixen en [[municipis]].
 
Els [[municipi|termes municipals]], al seu torn, sovint són compostos de diverses [[entitats de població]] anomenades [[barris]] (''auzo'' - barriada, pedania, veïnatge), fruit de l'eliminació de la figura administrativa dels ''elizate'' el 1962 i de la incorporació d'aquestes entitats de població sota el govern dels [[municipis]]. Un exemple d'aquest ús seria el barri d'Axpe - un poble - al municipi d'[[Atxondo]]. La mateixa paraula també es fa servir per a referir-se als barris urbans, dins d'una ciutat.
 
== Geografia ==
 
=== Principals ciutats ===
* [[Bilbao]] (''Bilbo'') 353.340 habitants (2008), capital de [[Biscaia]].
* [[Vitòria]] (''Gasteiz'') 236.525 habitants, capital d'[[Àlaba]] i seu de les institucions de la [[Comunitat Autònoma del País Basc]]
* [[Sant Sebastià]] (''Donostia'') 184.248 habitants, capital de [[Guipúscoa]].
* [[Barakaldo]] 97.328 habitants
* [[Getxo]] 81.260 habitants
* [[Irun]] (''Irun'') 60.914 habitants
* [[Portugalete]] 48.205 habitants
* [[Santurtzi]] 47.004 habitants
* [[Basauri]] 42.657 habitants
* [[Sestao]] 29.638 habitants
* [[Zarautz]] 22.700-35.000 habitants (variable segons l'estació)
 
=== Àrees metropolitanes ===
* [[Gran Bilbao]] 1.182.675 habitants
* [[Donostialdea]] 413.617 habitants
* [[Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central|Àrea Metropolitana de Vitòria]] 232.497 habitants
* Àrea Metropolitana d'Eibar-Durango 126.190 habitants
 
=== Extensions i dades geogràfiques ===
 
== Economia ==
Malgrat la petita grandària territorial, el País Basc és una de les regions més riques d'Espanya,. ambEl un[[Renda per capita|PIB per capita]] delen 125,6%PPS dees lava mitjanasituar europea,el amb2018 26.515en euros35.600€, situant-sesent entre els tres països amb més renda per capita enun 118% de la [[Unió Europea]].<ref>{{Ref-web|url=https://ec.europa.eu/eurostat/documents/2995521/10474907/1-05032020-AP-EN.pdf/81807e19-e4c8-2e53-c98a-933f5bf30f58|títol=GDP nameper capita in EU regions, 2018|consulta="cifras"|llengua=|editor=|data=}}</ref> La indústria basca té una llarga tradició i en l'actualitat és competitiva amb participació en els mercats exteriors. Tot i que s'ha produït l'especialització industrial, el [[sector terciari]] de l'economia absorbeix el 64,59% de la [[població activa]] i representa el 60,80% del PIB basc. El sector financer basc ha estat tradicionalment fort, amb la [[Borsa de Bilbao]] com a exponent clar, a més de la modernització del [[comerç]] i l'organització de la Fira Internacional de Bilbao i l'auge del [[turisme]].<ref name="econ">[http://www.lehendakaritza.ejgv.euskadi.net/r48-7872/es/contenidos/informacion/ec_vasca/es_3216/indice_c.html L'economia vasca]</ref> La distribució del PIB basc és: 1,01% del [[sector primari]] (agropesquer), 29,27% de la [[indústria]], 8,91% de la [[construcció]] i 60,80% dels [[servei]]s.<ref name="cifras"/> El PIB basc representa el 6,2% del PIB de l'Estat, mentre que la població basca representa el 4,9% de la població total de l'Estat; les exportacions basques representen el 9,2% del total de l'Estat, i les importacions el 6,3%.<ref name="cifras"/>
[[Fitxer:Bilbao_03746.JPG|miniatura|Centre Financer de Bilbao.]]
La [[taxa d'atur]] el [[2006]]2020 es va situar en el 4,110%, ambsent unainferior tendènciaa descendentla desmitjana delespanyola 1999 i es troba dins el paràmetre mitjà de la Unió Europea(16,1%).<ref name="econ"/> La inversió empresarial del territori basc és de les més altres de la regió: 25,5% del PIB en comparació amb el 17,4% de mitjana dels 25 estats membres.<ref name="econ"/> El creixement anual del PIB del 20062019 va ser ded'un 41,28%, superiorsent a la mitjanael de l'[[Espanya|Estat]] dedel 3,52%.<ref name="cifras"/>
 
A diferència de la resta de les comunitats de l'Estat espanyol, el País Basc compta amb una Hisenda pròpia amb la qual recapta els impostos que recaptaria el sistema fiscal espanyol. Del que recapta, el País Basc paga a l'Estat un import pels serveis que l'Estat realitza al territori basc.<ref name="cifras">[http://www.lehendakaritza.ejgv.euskadi.net/r48-448/es/contenidos/informacion/euskadi_en_cifras/es_8835/euskadi_en_cifras.html Euskadi en cifras] Govern del País Basc</ref>
 
== Demografia ==
En ser un centre industrial d'Espanya, el País Basc va ser un receptor d'immigrants d'altres regions d'Espanya, experimentant una creixença de població important des de mitjan {{segle|XIX|s}} fins a la [[Dècada del 1970|dècada de [[1970]]. Tanmateix, amb la fi del proteccionisme econòmic i el descens de la [[taxa de natalitat]], la població basca va retrocedir i ha estat una zona amb creixement recessiu des de la [[Transició espanyola|Transició]]. Mentre la població espanyola va créixer 18,46% entre [[1981]] i [[2006]], la població de la comunitat basca va reduir-se en un 0,05%. El territori d'Àlaba, que seria el que menys creixeria durant la [[revolució industrial]], és l'únic que no ha perdut població des dels anys 70, mentre que la que més n'ha perdut és [[Biscaia]].
 
Segons els cens del [[2005]], el País Basc compta amb 3,43% d'estrangers, un dels percentatges més baixos de l'Estat espanyol i menys de la meitat de la mitjana nacional de 8,47%. La [[taxa de creixement poblacional]] actualment és del 0,54%, i l'[[esperança de vida]] és de 76,4 anys per als homes i 83,7 anys per a les dones.<ref name="cifras"/>
== Llengua basca ==
{{AP|Basc}}
El '''basc''', o '''èuscar''' (en basc ''euskara'' o, segons els dialecte, ''euskera'', ''eskuara'', ''eskara'', ''uskara'' o ''üskara''), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la '''Comunitat autònoma del País Basc''' i part de [[Navarra]], a [[Espanya]], i al [[País Basc del Nord]] ([[departament de Pirineus Atlàntics]], [[Aquitània]], a [[França]]). En l'actualitat la llengua basca es considera l'única llengua [[Llengües preindoeuropees|preindoeuropea]] supervivent en Europa.<ref name="Rafael del Moral">{{es}} Rafael del Moral, ''Diccionario Espasa - Lenguas del mundo''', 2002</ref> Antigament el seu àmbit lingüístic abastà tota Aquitània, [[La Rioja]], i els Pirineus aragonesos i part dels catalans.
Alguns creuen que algunes de les paraules que li són pròpies procedeixen de l'[[edat de pedra]], ja que es deriven del mot ''haitz'' "pedra", per exemple:
:''aizto'' o ''ainzto'' "ganivet"
A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacions [[Lapurdi|labortanes]] de [[Baiona]] o [[Anglet]] el [[Occità gascó|gascó]] (dialecte de l'[[occità]]) és la llengua tradicional (el [[basc]] parlat actualment es va introduir a partir del segle XIX a causa de la migració de la població bascoparlant de l'interior). A causa d'això, aquesta zona és considerada pels occitanistes com a part de [[Gascunya]] i actualment és una zona trilingüe.
 
La població bascoparlant està en ascens, fonamentalment a causa de la cooficialització del basc en els tres territoris de la comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc, el seu suport i foment per part de les institucions i la seva implantació en el sistema educatiu. A [[Navarra]] el basc té la consideració de [[llengua pròpia]] juntament amb el castellà encara que no és cooficial en tot el territori, mentre que al [[Iparralde|País Basc del Nord]] ni tan sols és oficial, encara que es permet el seu ensenyament.
 
El [[2003]] el Departament de Cultura del [[Govern Basc]] destacava que mentre que al País Basc el percentatge de població bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al País Basc del Nord descendia en 9 punts. Això va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.
 
La VI Enquesta Sociolingüística mostra una tendència continuada de l'augment de bascoparlant al territori basc. Entre 1991 i 2016, la població bascoparlant ha passat d'un 22,3% a un 28,4%, especialment entre la població més jove.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/2016%20VI%20INK%20SOZLG%20-%20Euskal%20Herria%20gaz.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística del conjunto del territorio del euskera|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Encara que de forma desigual, la millora s'observa en totes les regions, a excepció del País Basc del Nord.
La "IV Enquesta Sociolingüística" del Govern Basc apunta que sis de cada deu bascos tenen algun coneixement d'euskera<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/401470/0/euskera/euskadi/euskaldunes/ Euskadi guanya 118.000 parlants de basc en sis anys, i arriba als 775.000] Així, sis de cada deu bascos tenen algun coneixement de basc.</ref> i havia guanyat 137.000 parlants en els últims quinze anys, encara que de manera desigual. S'hi constatava que la revitalització del basc avançava a la comunitat autònoma del País Basc, especialment a Àlaba en pujar del 7,8% al 14,2%, i a Navarra, mentre que al País Basc del Nord continuava el seu retrocés passant del 24,4% al 22,5%, si bé la regressió minorava el seu ritme. El coneixement del basc estava en augment sobretot en la població jove, a tots els territoris.
 
A Euskadi, un terç dels habitants són bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la població més jove, que arriba fins el 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalització del basc avança a la tot el territori, especialment a Àlaba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guipúscoa és la província amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/VI%20_INK_SOZLG_EAE_Presentacion_publica_20161014.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística Comunidad Autónoma de Euskadi|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
A [[Navarra]] el 2008 es va constatar un augment creixent de la població que estudiava basc, l'ensenyament públic en basc torna a créixer i passa de 1.234 prematrícules a 1.367: Falten les dades globals de nens de 3 anys, però el model D tornarà a ser elegit per un de cada tres nous alumnes. El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA des de Batxillerat saben basc. En el curs 2008-09 un 56,6% no coneix la llengua, un 12,78% diu tenir coneixements bàsics, i un 25,75% té un nivell bo o molt bo. quedant en un 18% el percentatge de persones que tenien coneixements d'aquesta llengua a Navarra, en el 52% a [[Guipúscoa]], a [[Biscaia]] el 31% i a [[Àlaba]] el 25%.<ref>[http://www.noticiasdealava.com/ediciones/2008/07/24/sociedad/alava/d24ala6. 981476.php Un de cada quatre alabesos entén basc i el parla bé o amb dificultats] "... a Àlaba ja són un 25,1% els ciutadans que entenen el basc i el parlen bé o amb dificultats. El territori s'apropa així a les dades de Biscaia, on els euskalduns suposen un 31,3% de la població. A Guipúscoa, el territori que històricament més ha mantingut la llengua, són un 52,9% els habitants que la parlen (Diari de Notícies d'Àlaba, 2008)</ref>
 
A [[Navarra]], l'any 2018 un 22,1% dels navarresos tenien coneixements de basc; a la zona bascòfona representaven el 71,5%, a la zona mitxa, el 21,8%, i a la zona no bascòfona, el 6,4%.<ref>{{Ref-web|url=https://gobiernoabierto.navarra.es/sites/default/files/estudio_soiolinguistico_2018.pdf|títol=Datos sociolingüísticos de Navarra, 2018|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El curs 2018-2019 la distribució de l'alumnat per model lingüístic era la següent: 61,25% al model G (només castellà), 24,64% al model D (basc amb l'assignatura de castellà), 13,95% al model A (castellà amb l'assignatura de basc) i 0,16% al B (igual proporció de basc i castellà).<ref>{{Ref-web|url=https://consejoescolar.educacion.navarra.es/web1/?ddownload=18267|títol=ISEN 2018-2019|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat Pública de Navarra) des de batxillerat saben basc.{{Cal citació}}
 
Per contra, al País Basc del Nord la llengua continua el seu retrocés passant del 21,4% al 20,5% entre 2011 i 2016, si bé la regressió minora el seu ritme pel lleuger augment del coneixement entre la població jove.<ref>{{Ref-web|url=https://www.mintzaira.fr/fileadmin/documents/Aktualitateak/015_VI_ENQUETE_PBN_eus.pdf|títol=VI. Inkesta Soziolinguistikoa Iparraldea|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
== Literatura basca ==
{{AP|Literatura basca}}
'''Literatura basca''' és la literatura feta en [[basc]] al territori de les set províncies del [[País Basc]]: [[Biscaia]], [[Guipúscoa]], [[Àlaba]], [[Navarra]], i les tres d'[[Iparralde]].
 
La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de [[Bascònia]]. A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el [[labortà]], el [[guipuscoà]], el [[biscaí]] i el [[suletí]].
Les característiques principals de la [[literatura basca]] són les següents:
 
* '''És fruit d'una llengua sense oficialitat ni unitat''': '''Haver nascut en una comunitat de parlants tan reduïda ha tingut un important impacte en la literatura escrita, sobretot a mesura que avança la història i els límits de les llengües i pobles s'afebleixen i difuminen. La història de la llengua basca es diu que ''és la història de la seva supervivència i la d'un poble'' cosa que marcarà a tots els autors, convertint juntament amb la temàtica religiosa el compromís (els primers passos serien l'apologisme de Larramendi) cap al basc un dels pilars al voltant dels quals giraran diferents moviments.
* '''Ha nascut entre estats les llengües dels quals són romàniques''': El País Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i polítics d'occident, sent aquests estats competidors entre si dipositaris de la tradició llatina. És per això que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influència llatina, que es veu reflectida sobretot en l'Escola de Sara i altres autors religiosos de l'època a causa de l'ús abundant de cites a autors clàssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
* '''Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religiós''': El pare [[José Miguel de Barandiarán|Barandiarán]] (tal com recull Martín Ugalde en la seva ''Síntesi de la història del País Basc'' o el mateix religiós en el seu ''Home Primitiu al País Basc'') va defensar en vida la cristianització tardana del poble basc, al·legant que en la mateixa navarresa fins al {{segle|XX}} s'havien conservat creences paganes en idiosincràsia amb les cristianes. És aquesta la raó que es veu darrere de la insistència de l'església catòlica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (després de la [[Contrareforma]]). Aquesta religió és de vegades imposada per la política del moment, però en altres ocasions l'Església Catòlica mateixa va utilitzar l'idioma mateix (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del protestantisme o dels enfrontaments periodístics de [[Jean Hiriart-Urruti]] i els republicanistes francesos.
* '''La poesia sempre ha tingut més pes que la prosa''': Així ha estat el començament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, és a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, eresiak i cantessis, no han necessitat més de ser cantats. És per això, que com en altres literatures, són abundants les cobles i cantessis de melodies que eren i són conegudes per al poble. Fruit també d'això seria l'abundància de composicions líriques de caràcter popular, enfront de la poesia culta, que gairebé fins a finals del segle XIX no aconseguiria desenganxar-se de la influència del bertsolarisme en l'ús de metres sobretot.
* '''Escassa implantació de la impremta o la "problemàtica de la impremta":''' A diferència de la resta de llengües romàniques pel que sembla la impremta va tenir escassa implantació de manera que obres no religioses com ''Peru Abarca'' van haver de ser transmeses mitjançant manuscrits fins i tot a finals del {{segle|XVIII}}. S'ha debatut molt i tret poc en clar, s'al·lega d'una banda l'existència d'una censura tant a [[França]] com a [[Espanya]] durant els segles posteriors al cisma d'occident, d'altra banda que no existia suficient producció per a la implantació d'aquestes o la no necessitat d'aquestes per part de les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reals i semblants. Tal com demostra la publicació d'edictes reials en basc durant el [[Regne de Navarra]] la impremta havia estat implantada a [[Bascònia]] per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i l'existència d'un edicte de [[1766]] del Comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)<ref>Els receptors dels tribunals van imposar el castellà en pobles bascos, va ser proscrita a les escoles i sancionats els nens que la usaven Un dels documents que apareixen en el llibre és l'ordre del comte d'Aranda, el 1766 "prohibint tota impressió en llengua bascongada». http://www.pamiela.org/JURIO/JURIOliburuak/jur_036eusk01. html</ref>), però el de la censura cobraria força a la llum dels llargs períodes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la inquisició i finalment publicades. Aquest va ser el cas de Juan de Tartas, les obres tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a més (igual que en el cas d'altres autors de l'època) van patir l'anomenat "mal de la impremta". És a dir, l'alteració de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressió de la majoria dels signes de puntuació, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensió.
* '''El seu estudi és relativament recent''': Exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor fins ben entrat el segle XIX que s'hagi interessat per la història de la literatura en basc, la qual cosa afegit a la problemàtica de la impremta ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin o [[Juan Pérez de Lazarraga|Lazarrraga]] (2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.
 
== Nacionalisme basc ==
{{AP|Nacionalisme basc|Història del nacionalisme basc}}
[[Fitxer:ETA Pasajes 2003 06 28.jpg|miniatura|Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia]]
'''Nacionalisme basc''' és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre [[Espanya]] i [[França]], pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'[[Euskal Herria]]:
* '''[[Iparralde]]''' ("la part nord"): corresponent als territoris de [[Lapurdi]], [[Zuberoa]] i [[Baixa Navarra]] (Behe Nafarroa) en el departament francès dels [[Pirineus Atlàntics]]. És la part del País Basc en [[França|territori francès]].
* '''[[Hegoalde]]''' ("la part sud"): corresponent a la '''Comunitat autònoma del País Basc''', la [[Navarra|Comunitat Foral de Navarra]], l'[[enclavamentEnclavament de Treviño]] a la [[provínciaProvíncia de Burgos]] i l'enclavament [[Cantàbria|càntabre]] de la [[Valle de Villaverde]]. És la part del País Basc en [[Espanya|territori espanyol]].
 
Si bé existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a constituir un estat independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quin hauria de ser la destinació última d'aquesta unió basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes elles majoritàriament democràtiques, encara que hi ha un sector que propugna mètodes d'actuació violents.
[[Fitxer:Lauburu.svg|miniatura|Lauburu]]
[[Fitxer:Arrano Beltza proporcion bandera.png|miniatura|Arrano beltza]]
El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, compte amb una simbologia pròpia. Cada Diumenge de Resurrecció els partits nacionalistes bascos celebren l'[[Aberri Eguna]], o dia de la pàtria basca. [[Sabino Arana Goiri]] va establir el vocable "'''Aberri'''" (Pàtria) per primera vegada per a sintetitzar l'existència d'una paraula en euskera o basca per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "[[Euzkadi]]", creat per Arana en oposició al concepte "[[Euskal Herria]]", utilitzat àmpliament fins llavors pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula "Aberri" es desprèn "Abertzale" (Patriota) que és sovint emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que representen i és usada particularment pels sectors radicals nacionalistes d'esquerra.
 
Altres símbols del nacionalisme són la [[Ikurriña]] (literalment "Bandera"), dissenyada pels germans Arana per a ser en principi la bandera de Bizkaia; la seva extensió va donar lloc que fos acceptada com a bandera oficial del País Basc.
{{AP|Mitologia basca}}
[[Fitxer:Euskal jainkoen familia.png|miniatura|border|300px|Arbre genealògic de la mitologia basca.]]
La '''mitologia basca''' és el conjunt de creences i mites precristians dels [[basc]]os. Tot i la intensa [[cristianisme|cristianització]] soferta en l'últim mil·lenni i de les persecucions de la [[inquisició]], el poble basc ha conservat nombroses llegendes que parlen d'una [[mitologia]] pròpia molt antiga. Aquesta mitologia ha estat recollida al llarg del {{segle|XX|s}} per estudiosos com J.M. Barandiarán i J. Caro Baroja, i han sobreviscut fins al {{segle|XXI}} de mans d'escriptors i artistes que han nascut i crescut amb la màgia de la mitologia entre els quals cal destacar a [[Patxi Xabier Lezama Perier]] amb interpretacions dels mites i llegendes i [[Néstor Basterretxea]] amb la "Cosmogónica Basca".
 
Les llegendes de pobles veïns romanitzats, com les de l'Alt [[Aragó]] o [[Astúries]] mostren una sorprenent similitud.
{{AP|Bascos}}
[[Fitxer:Nortasun.png|miniatura|Sentiment basc al [[País Basc]].]]
Els '''bascos''' (o '''bascs''') i les '''basques''' (en singular: basc, basca) són un [[grup ètnic]] que habita majoritàriament al [[País Basc]] (en [[basc]]: ''Euskal Herria'') situat a l'extrem oest del [[Pirineu]] i al nord del [[riu Ebre]]. En les llengües que s'hi parla, són coneguts com a: ''euskaldunak'' (bascoparlants) o ''euskotarrak'' ([[neologisme]] creat per [[Sabino Arana]] per designar els nadius del País Basc) en [[basc]], ''les Basquesbasques'' en francès, ''los vascos'' en castellà i ''los bascos'' en [[Occità gascó|gascó]] ([[occità]]).
 
Tenen trets diferenciadors pel que fa a tipologies sanguínies, la cultura i sobretot la llengua,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Zirakzadeh |nom=Cyrus Ernesto |títol=A rebellious people: Basques, protests, and politics |url= http://books.google.cat/books?id=6r90-ReqQhAC&pg=PR14&dq=basque+blood+type&hl=ca&ei=5XSTTZThI8ur8AOM9cnmAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=basque%20blood%20type&f=false | editorial=University of Nevada Press |pàgines=p.xvi |data=1991 |isbn=0874171733}}</ref> d'arrels no indoeuropees, en clar contrast amb les llengües romàniques dels seus veïns i la resta de pobles coneguts.
 
Existeix un fort sentiment nacionalista entre els bascos, especialment els residents a Espanya, que s'identifiquen més fermament com a bascs que com a espanyols o francesos. Malgrat això, una gran part dels bascos se senten tant bascs com espanyols (o francesos, en els casos dels bascs del cantó francès).<ref name="Euskobarómetro">[[Euskobarómetro]] series, ''[http://www.ehu.es/cpvweb/pags_directas/euskobarometroFR.html Evolución de la identidad nacional subjetiva de los vascos, 1981-2006]''. "As Basque as Spanish" shows 33% of the citizens of the Basque Autonomous Community in late 2006.</ref> Molts bascos consideren la designació de "minoria ètnica" com a incompleta, afavorint en canvi [[Nacionalisme basc|la definició]] com a [[nació]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Payne |nom=Stanley G. |títol=Basque nationalism |url= http://books.google.cat/books?id=5waFro1gJTYC&printsec=frontcover&dq=basque+nationalism&hl=ca&ei=WEbTTeTiLMWt8QPjhP3xCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès| editorial=University of Nevada Press |data=1975 |pàgines=p.73 |isbn=0874170427}}</ref>
consideren la designació de "minoria ètnica" com a incompleta, afavorint en canvi [[Nacionalisme basc|la definició]] com a [[nació]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Payne |nom=Stanley G. |títol=Basque nationalism |url= http://books.google.cat/books?id=5waFro1gJTYC&printsec=frontcover&dq=basque+nationalism&hl=ca&ei=WEbTTeTiLMWt8QPjhP3xCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès| editorial=University of Nevada Press |data=1975 |pàgines=p.73 |isbn=0874170427}}</ref>
 
Actualment viuen en una zona altament industrialitzada, les diferències culturals amb la resta d'Europa són inevitablement difuminades, encara que roman molt forta la consciència d'una identitat cultural pròpia, com també la identificació amb la seva pàtria, fins i tot en molts bascs que han emigrat a altres zones d'Espanya o França, o en altres parts del món (l'anomenada [[diàspora basca]]).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Douglass |nom=William A. |títol=The Basque diaspora |url= http://books.google.cat/books?id=40DRnjI4a-YC&pg=PA304&dq=di%C3%A0spora+basca&hl=ca&ei=TUTTTarmLIio8APc48jnCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDQQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès| editorial=University of Nevada Press |data=1999 |pàgines=p.3 |isbn=1877802050}}</ref>
{{AP|Cuina del País Basc}}
[[Fitxer:Tapa (Chistorra) - 5609.jpg|miniatura|Xistorra]]
La '''cuina del País Basc '''o''' cuina basca''' es compon dels plats i mètodes de preparació típics de la gastronomia dels [[País Basc|bascos]]. Això inclou carns i peixos torrats a la brasa, [[marmitako]] i ollada de [[Ovella|xai]], [[bacallà]], una versió basca de les [[Coca de dacsa|coques de dacsa]] anomenada [[talo]]s, l'[[escudella de llegums]] de [[Tolosa (Guipúscoa)|Tolosa]], [[pebrot del piquillo|pebrera del piquillo]] de [[Lekeitio]], [[pintxo]]s de [[Donostia]], formatges de llet d'ovella d'[[formatge Erronkari|Erronkari]] i d'[[formatge Idiazabal (formatge)|Idiazabal]], vi de [[Txacolí|Txakolí]] i [[sidra]] de [[Guipúscoa]].
 
== Esport rural basc ==
{{AP|Esport rural basc}}
[[Fitxer:Dantzari2.jpg |miniatura| Dantzari.]]
L{{'}}'''esport rural basc''' (en [[basc]] ''herri kirolak'' i en [[francès]] ''force basque'') és el terme sota el que s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradició en el medi rural del [[País Basc]], [[Navarra]] i [[Iparralde]].
 
Alguns d'aquests esports han sorgit i són específics del País Basc; encara que uns altres es practiquen d'una o una altra forma també en altres parts del món.
Tots aquests esports tenen el seu origen en activitats laborals del mitjà rural que s'han transformat en activitats esportives a partir de la competència entre diferents persones per veure qui té major destresa en una activitat determinada. Així per exemple, a partir de l'activitat de tallar troncs per aprovisionar-se de llenya sorgeix l'esport dels ''aizkolaris'' o talladors de troncs; a partir de l'activitat de moure grans roques per a la construcció sorgeix l'''aixecament de pedres'', etc.
 
La [[pilota basca]] és un altre esport característic del país. Es juga en els frontons, amb diferents modalitats tradicionals, sent la pilota a mà, cistella-punta, remunti, pala i trinquet les més conegudes. Aquest esport s'ha estès per tot el món, especialment en els països hispans tenint una presència rellevant a [[Florida]] ([[Estats Units]]). Hi ha frontons importants a les principals ciutats del món hispà, inclòs el ''Jai Alai'' de [[Manila]]. L'afició ''pelotatzale'' (a la pilota) està estesa per bona part del nord de la península, i fins i tot troba aficionats a [[València]].
 
== Danses basques ==
Les [[danses basques]] són una part molt important de la cultura basca i del seu folklore. Cada poble i vila té els seus propis balls, que tot i que han estat estudiades per territoris no sempre implica un directe parentiu entre elles. Els primers estudis d'aquests balls es remunten a [[Manuel de Larramendi]] i la seva ''Coreografia o descripció general de la molt noble i lleial Província de Guipúscoa'' ([[1756]]), encara que es té constància d'aquests ja al {{segle|XVI}}, doncs aquests acompanyaven als ''astolasterrak'', peces de teatre popular de to humorístic.
 
Centrant-nos en les diferents tipologies de dansa, no es pot passar per altLes tres formacions característiques de realització:
 
* '''Els balls de romiatge o plaça''', basats en els balls que se celebraven en els romiatges i la participació era popular i espontània han passat a engrossir el repertori dels grups de dansa establerts, si bé és veritat que encara es realitzen en totes aquelles romeries, sobretot en els llocs rurals del país, aquest tipus de balls populars i espontanis que conviden a participar lliurement a tots els romanís i visitants.
* '''Les danses d'espases''', les danses d'espases, que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seva realització, sempre lligada a la commemoració o a rendició d'honors, està lligada a la dansa ritual on el poble recolza amb respecte a cada col·lectiu de ballarins.
 
* '''Les danses de fi de festa''', aquest tipus de balls es realitzen per marcar la fi d'unes festes o d'un període concret, com el carnestoltes, han servit de simbòlic colofó al desenfrenament festiu, representat en el cop, estomacada i crema de la pell de vi inflat i buit. És la fi d'un cicle i el començament d'un altre. S'observen cicles complets de zones específiques al costat de danses determinades esteses per tot el territori, o esquitxades en certs enclavaments.
* '''Els balls de romiatge o plaça''', basats en els balls que se celebraven en els romiatges i la participació era popular i espontània han passat a engrossir el repertori dels grups de dansa establerts, si bé és veritat que encara es realitzen en totes aquelles romeries, sobretot en els llocs rurals del país, aquest tipus de balls populars i espontanis que conviden a participar lliurement a tots els romanís i visitants.
* '''Les danses d'espases''', les danses d'espases, que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seva realització, sempre lligada a la commemoració o a rendició d'honors, està lligada a la dansa ritual on el poble recolza amb respecte a cada col·lectiu de ballarins.
&nbsp;
* '''Les danses de fi de festa''', aquest tipus de balls es realitzen per marcar la fi d'unes festes o d'un període concret, com el carnestoltes, han servit de simbòlic colofó al desenfrenament festiu, representat en el cop, estomacada i crema de la pell de vi inflat i buit. És la fi d'un cicle i el començament d'un altre. S'observen cicles complets de zones específiques al costat de danses determinades esteses per tot el territori, o esquitxades en certs enclavaments.
 
== Selecció de futbol del País Basc ==
{{AP|Selecció de futbol del País Basc}}
La '''Selecció de futbol del País Basc'''<ref>[http://www.diariovasco.com/20071216/politica/euskal-herria-contra-euskadi-20071216.html Notícia a "El Diario Vasco" sobre el canvi de nom promogut per la Federació Basca]</ref> (en [[euskera]] ''Euskal Herriko Selekzioa''<ref>[http://www.eff-fvf.org/pub/noticiaAmpliada.asp?idioma=eu&idnoticia=273&gruponoticia=EUSKAL%20HERRIKO%20SELEKZIOAREN%20DEIALDIA Pàgina de la EFF-FVF] {{eu}}</ref>) és un equip que acull a jugadors nascuts del [[País Basc]], que voluntàriament vulguin formar-ne part. La seva organització està al càrrec de la [[Federació Basca de Futbol]]. Els estatuts de la [[FIFA]]<ref>{{ref-web |url= http://unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf|títol=Estatutos de la FIFA|llengua= castellà|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20090530004149/http://www.unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf|arxiudata=30 de maig de 2009}}{{pdf}}</ref> dicten que perquè una selecció pugui participar en competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autorització expressa de la federació del país corresponent (en aquest cas de la [[Federació Espanyola de Futbol]]). Com la selecció no compleix els requisits no té reconeixement per part de la [[FIFA]] i per tant només pot jugar partits de caràcter amistós.
 
Durant la [[Segona República Espanyola]] va jugar sota les denominacions de '''Vasconia''' i '''Euzkadi'''. Després de la caiguda del [[franquisme]] va portar els noms de "selecció d'Euzkadi" o " d{{'}}'''Euskadi'''". L'any 2007 va canviar la seva denominació a "selecció d''''Euskal Herria''' (en [[euskera]] ''Euskal Herriko Selekzioa''), reprenent el [[2008]], no sense polèmica, l'antic nom de "selecció d'Euskadi".
 
En els últims temps, els partits de la selecció basca estan marcats per un profund ambient reivindicatiu a favor de l'oficialitat de la selecció i la independència. En les categories inferiors, el combinat sol rebre el nom de "selecció del País Basc" o "selecció d'Euskadi" i representa exclusivament a la comunitatComunitat autònomaAutònoma del [[País Basc]] ([[Espanya]]).
 
== Referències ==
486

modificacions