Diferència entre revisions de la pàgina «Basc»

582 bytes afegits ,  fa 2 mesos
cap resum d'edició
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
{{legend|#c5c754|Zuberotarra}}]]
 
El '''basc''', també anomenat '''èuscar''' o '''eusquera''' (en basc ''euskara'' o, segons els dialecte, ''euskera'', ''eskuara'', ''eskara'', ''uskara'' o ''üskara''), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la [[Comunitat autònomaAutònoma del País Basc]] i part de [[Navarra]], a [[Espanya]], i al [[Iparralde|País Basc del Nord]] ([[departament de Pirineus Atlàntics]], [[Aquitània]], a [[França]]). En l'actualitat la llengua basca es considera l'única llengua [[Llengües preindoeuropees|preindoeuropea]] supervivent a Europa.<ref name="Rafael del Moral">{{es}} Rafael del Moral, ''Diccionario Espasa - Lenguas del mundo''', 2002</ref> Antigament el seu àmbit lingüístic abastà tota [[Aquitània]], [[La Rioja]], i els Pirineus aragonesos i part dels catalans.
 
Avui en dia, el basc està present en noms d'empreses, institucions, agents polítics i socials, així com en rètols i senyalitzacions, a la zona compresa per la Comunitat Autònoma Basca, Navarra i Iparralde. Encara que fins no fa molt es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura [[franquisme|franquista]]) ha iniciat una lenta millora. No obstant això, a la part nord dels [[Pirineus]] hi ha zones en les quals està en regressió.
El basc és una llengua de tipologia [[llengua aglutinant|aglutinant]] i genèticament [[llengua aïllada|aïllada]], és a dir, no mostra un origen comú clar amb altres llengües, la qual cosa ha portat a diverses hipòtesis, algunes científiques i d'altres més aviat fantàstiques. Es tracta de l'única llengua pre-romànica de la península Ibèrica i de l'única llengua preindoeuropea d'Europa, i per tant la més antiga o una de les més antigues del continent. Ja Juli Cèsar coneixia la seva existència en la seva conquesta de les Gàl·lies, quan en la seva obra va dir que l'aquità (el basc antic) no era una llengua celta.
 
Estesa inicialment molt més enllà dels territoris que ocupa avui ([[Aquitània]] i tot el [[Pirineu]] fins a la zona de l'[[Ebre]]) ha anat retrocedint per la pressió inicial del [[llatí]] a l'època romana, que va suposar una primera minva del solar del basc, que no aconseguiria remuntar contra els seus successors, el [[occità gascó|gascó]] i el [[Navarrès-aragonès|navarro-aragonès]], i probablement també del [[català]], ja que segons el filòleg [[Joan Coromines i Vigneaux]] al voltant de l'any 1000 encara es parlava un dialecte basc al [[Pallars]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |títol=La formació de la llengua catalana |url=https://books.google.cat/books?id=cXc-Hub7B8EC&pg=PA67&dq=coromines+basc+pallars+1000&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiOh7bw3oHKAhVFOxQKHeX-A9MQ6AEIIzAB#v=onepage&q=coromines%20basc%20pallars%201000&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1991 |pàgines=66-67 |isbn=8472028763}}</ref> i és molt nombrosa la toponímia basca a [[Catalunya]] (com Esterri, Gerri, Àger, Andorra, Ur, Urgell, Aran). I posteriorment per l'empenta del [[idioma espanyol|castellà]] i del [[idioma francès|francès]].
 
=== La unificació del basc ===
La història interna del basc se sol classificar en els següents períodes:<ref> [http://www.erabili.com/zer_berri/muinetik/dokumentuak/2004/el_euskera_arcaico_extension_y_parentescos.pdf Luis Núñez Astrain. El basc arcaic: Extensió i parentius]</ref>
 
* '''Pre-protobasc''': reconstrucció deductiva realitzada entre altres Joseba Lakarra, Joaquín Gorrochategui i Iván Igartua del '''basc''' parlat en temps anteriors l'arribada dels [[celtes]].
 
* '''Protobasc''': reconstrucció realitzada per [[Koldo Mitxelena]] (i en menor mesura de [[Larry Trask]]) del '''basc''' parlat des del segle V a.C. fins a l'any zero aproximadament.
 
* '''[[aquità|Basc arcaic]]''' (també anomenat ''històric'' o ''aquità''): atestat entre els segles I i III dC en inscripcions llatines o monedes en tots dos costats dels [[Pirineus]].
 
* '''Període fosc''' (i el ''basc comú''): des del segle IV dC fins al {{segle|X}}, amb la consolidació del [[Regne de Navarra]]. Entre els segles V-VI es trobaria l'anomenat ''basc comú'', del que haurien nascut els [[dialecte]]sDialectes delde l'''èuscar|dialectes del basc''']] en èpoques posteriors.
 
* '''Basc medieval''': desenvolupat entre els segles XI-XV, se centra principalment en fonts documentals monàstiques.
 
* '''Basc clàssic''': entre els segles XVI-XVIII es desenvolupa la [[literatura basca]] principalment i es tenen els primers testimoniatges dels [[dialecte]]s literaris i parlats com a tal.
 
* '''Basc modern''': encara que la literatura en el [[País Basc del Nord]] no perd la seva importància, aquesta es trasllada a la Bascònia continental entre els segles XVIII-XX.
 
* '''Basc batua''': a partir del [[1968]], la [[Euskaltzaindia|Reial Acadèmia de la Llengua Basca]], prenent com a base les directrius de [[Koldo Mitxelena]], [[Txillardegi]] i [[Luis Villasante]] (entre altres), comença a adoptar una sèrie de normes a la recerca d'un ''basc literari unificat'', també anomenat [[Euskera batua|euskara batua]].
 
=== Retrocés del basc ===
[[Fitxer:Euskararen atzerakada1.svg|miniatura|Possible evolució territorial del domini lingüístic del basc en els últims 2.000 anys.]]
Des dels últims 3.000 anys (almenys) es creu que el '''basc''' ha anat retrocedint malgrat haver tingut en èpoques medievals moments d'expansió també. Entre els molts factors a tenir en compte el desprestigi que ha sofert és un dels més importants, car ha sortit perdent enfront de les llengües romàniques hereves de la tradició llatina en la majoria dels casos.
 
Altres factors:
Els límits del basc en temps antics es corresponien amb els següents:
 
* A l''''est''', en el que actualment és [[Catalunya]] hi ha presència de topònims bascos com la [[Vall d'Aran]] (''Aran'', vall en basc), la qual cosa ha portat a pensar a alguns que el basc va poder estendre's fins a la costa catalana. Del que no hi ha dubte és que els topònims de la província d'[[Osca]] no són casuals: Garin, Jabierre, Bellara, Esterri, Ayerbe, Alastuey... A més existeixen documents del segle XIV que ens diuen que al mercat de la ciutat d'[[Osca]] la gent dels voltants parlava la llengua basca. No obstant això, Manuel Benito Moliner, de l'Institut d'Estudis Altaragonesos, indica que en el cas del topònim Alastuey el seu origen no està en la llengua basca, sinó en les llengües cèltiques.<ref>{{ref-web |url = http://www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/pueblos/relacion1.htm |títol = ''Pobles de l'Alt Aragó. L'origen dels seus noms'' (lletra A) |dataaccés = 17 de setembre de 2007 |autor = Benito Moliner, Manuel |enllaçautor = Manuel Benito Moliner |editor = Diputació General d'Aragó |llengua = [[Idioma espanyol|castellà]] |consulta = 2014-07-10 |arxiuurl = https://web.archive.org/web/20100331160341/http://www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/pueblos/relacion1.htm |arxiudata = 2010-03-31 }}</ref>
 
=== Raons de la supervivència del basc ===
Malgrat la reculada soferta durant els dos últims segles, el basc és una de les poques llengües preindoeuropees que ha sobreviscut. Cinc són les raons que se subratllen a l'hora d'explicar aquest fenomen:
 
* '''La desaparició de l'[[Imperi Romà]]'''.<ref>''Euskararen geografia historikoa. Euskara Mintzagai''. Adolfo Arejita, Ander Manterola i Segon Oar- Arteta. Institut Labayru. Vitòria-Gasteiz (2007) {{ISBN|978-84-457-2646-4}}. Pàgina 12: "Erromanizazioaz loturiko beste argudio bat: erromanizazio-prozesua ez zen osoa izatera heldu Euskal Herria, eta Erromatar Inperioak lur jo zuenean etenda geratu zen prozesu hori. Hori dela eta lehen baino bakartuago gertatuko zen euskal lurraldea, oraindik ere bere hizkuntza eta bizimoduari eusten ziela." (Traducció aproximada: ''Un altre argument unit a la romanització: el procés de romanització no va arribar a ser complet a Euskal Herria, i amb la caiguda de l'Imperi Romà aquest procés es va aturar. Va ser per això que la regió del basc es va quedar àdhuc més marginada, agafant-se àdhuc a la seva llengua i manera de vida'')</ref> Si això no hagués ocorregut el llatí imperial hauria desgastat en uns segles la ''lingua navarrarorum'', igual que va fer amb la resta de llengües ibèriques preromàniques, puix tal era la força del llatí que el gal·lès i el basc són les úniques llengües d'Europa occidental que han sobreviscut estant sota domini romà.
 
* '''Escàs radi d'influència de les ciutats''' ([[Pamplona]], [[Iruña-Veleia]] i [[Baiona]]) per no dir que gairebé inexistent en el cas de la costa i zones muntanyenques. A banda i banda dels Pirineus la influència occidental que arribava de l'est va ser gairebé inapreciable.
 
* '''Rebuig dels reis visigots.''' Als segles posteriors a la caiguda de l'[[Imperi Romà]], els bascons no van acceptar de bona gana que les invasions visigòtiques i franques intentessin prendre el control dels seus territoris, enfrontant-se a ells probablement no només en termes militars.<ref name="Euskaraetaliteratura">''Euskara eta literatura''. Andres Alberdi, Markos Balentziaga i Anjel Ugarteburu. Elgoibarko Euskara Mintegia. Elkar. {{ISBN|84-9783-214-0}}. pag 296</ref>
 
* '''Cristianització tardana'''. [[Koldo Mitxelena]] ens diu el següent: "Tenint en compte la ruïna que va suposar l'expansió del cristianisme en les llengües de cada territori, que el basc hagi sobreviscut és una prova més que les creences cristianes es van estendre tard en aquestes terres" Pel que sembla a les terres de l'anomenat ''Saltus Vasconum'' el [[cristianisme]] no hauria arribat fins al {{segle|X|s}}.<ref name=Euskaraetaliteratura/>
 
* '''Estructura idiomàtica totalment diferent a les llengües confrontants'''. Potser actualment això pugui considerar-se un problema i una basa que juga en contra de la seva supervivència, però en aquella època probablement va impedir que el basc fos absorbit per les llengües romàniques o celtiberes en els seus diferents moments d'expansió.
 
== El substrat basc a Catalunya ==
== Literatura basca ==
{{AP|Literatura basca}}
'''Literatura basca''' és la literatura feta en '''basc''' al territori de les set províncies del [[País Basc]]: [[Biscaia]], [[Guipúscoa]], [[Àlaba]], [[Navarra]], i les tres d'[[Iparralde]].
 
La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de [[Bascònia]]. A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el [[labortà]], el [[guipuscoà]], el [[biscaí]] i el [[suletí]].
Les característiques principals de la [[literatura basca]] són les següents:
 
* '''És fruit d'una llengua sense oficialitat ni unitat: '''Haver nascut en una comunitat de parlants tan reduïda ha tingut un important impacte en la literatura escrita, sobretot a mesura que avança la història i els límits de les llengües i pobles s'afebleixen i difuminen. La història de la llengua basca es diu que ''és la història de la seva supervivència i la d'un poble'' cosa que marcarà a tots els autors, convertint juntament amb la temàtica religiosa el compromís (els primers passos serien l'apologisme de Larramendi) cap al basc un dels pilars al voltant dels quals giraran diferents moviments.
 
* '''Ha nascut entre estats les llengües dels quals són romàniques''': El País Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i polítics d'occident, sent aquests estats competidors entre si dipositaris de la tradició llatina. És per això que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influència llatina, que es veu reflectida sobretot en l'Escola de Sara i altres autors religiosos de l'època a causa de l'ús abundant de cites a autors clàssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
 
* '''Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religiós''': El pare [[José Miguel de Barandiarán | Barandiarán]] (tal com recull Martín Ugalde en la seva ''Síntesi de la història del País Basc'' o el mateix religiós en el seu ''Home Primitiu al País Basc'') va defensar en vida la cristianització tardana del poble basc, al·legant que en la mateixa Navarra fins al {{segle|XX}} s'havien conservat creences paganes en idiosincràsia amb les cristianes. És aquesta la raó que es veu darrere de la insistència de l'església catòlica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (després de la [[Contrareforma]]). Aquesta religió és de vegades imposada per la política del moment, però en altres ocasions l'Església Catòlica mateixa va utilitzar el propi idioma (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del [[protestantisme]] o dels enfrontaments periodístics de [[Jean Hiriart-Urruti]] i els republicanistes francesos.
 
* '''La poesia sempre ha tingut més pes que la prosa''': Així ha estat el començament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, és a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, eresiak i cants, només necessiten ser recitats. És per això, que com en altres literatures, són abundants les cobles i cants de melodies que eren i són conegudes pel poble. Fruit també d'això seria l'abundància de composicions líriques de caràcter popular, enfront de la poesia culta, que gairebé fins a finals del segle XIX no aconseguiria desenganxar-se de la influència del bertsolarisme en l'ús de metres sobretot.
 
* '''Escassa implantació de la impremta o la "problemàtica de la impremta":''' A diferència a de les llengües romàniques pel que sembla la impremta va tenir escassa implantació de manera que obres no religioses com ''Peru Abarca'' van haver de ser transmeses mitjançant manuscrits fins i tot a finals del {{segle|XVIII}}. S'ha debatut molt i tret poc en clar, s'al·lega d'una banda l'existència d'una censura tant a [[França]] com a [[Espanya]] durant els segles posteriors al cisma d'occident, d'altra banda que no existia suficient producció per a la implantació d'aquestes o la no necessitat d'aquestes per les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reals i semblants. Tal com demostra la publicació d'edictes reials en basc durant el [[Regne de Navarra]], la impremta havia estat implantada a [[Bascònia]] per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i l'existència d'un edicte de [[1766]] del Comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)<ref> Els receptors dels tribunals van imposar el castellà en pobles bascos, va ser proscrita a les escoles i sancionats els nens que la usaven Un dels documents que apareixen en el llibre és l'ordre del comte d'Aranda, el 1766 "prohibint tota impressió en llengua bascongada». http://www.pamiela.org/JURIO/JURIOliburuak/jur_036eusk01. html </ref>), però el de la censura cobraria força a la llum dels llargs períodes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la inquisició i finalment publicades. Aquest va ser el cas de [[Joan Tartas|Juan de Tartas]], les obres del qual tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a més (com en el cas d'altres autors de l'època) van patir l'anomenat "mal de la impremta". És a dir, l'alteració de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressió de la majoria dels signes de puntuació, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensió.
 
* '''El seu estudi és relativament recent''': Exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor que, fins ben entrat el {{segle|XIX}}, s'hagi interessat per la història de la literatura en basc, la qual cosa afegit a la problemàtica de la impremta ha fet que descobriments com el manuscrit de [[Joan Amendux]] (1969), [[Ibarguen-Chopin]] o [[Juan Pérez de Lazarraga | Lazarrraga]] (2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.
 
== Ús i distribució ==
El basc era parlat per la majoria dels habitants de les zones bascoparlants històriques abans de la industrialització. Segons les dades del [[1867]] estudiades per [[Ladislao de Velasco]], el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 biscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien al districte de [[Balmaseda]]-[[Encartaciones]], on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alabesos, 60.000 dels 300.000 habitants de Navarra i 80.000 dels 124.000 habitants del País Basc Nord.
 
Segons un estudi fet el 2006 per l'[[Eustat]] a la comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc, el 60% dels habitants entenia i parlava basc bé o amb alguna dificultat. 775.000 persones parlaven i entenien bé la llengua mentre que 459.000 ho feien amb dificultat. Els bascoparlants han augmentat en 118.000 en el període de 2001 a 2006. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels biscaïns i el 25% dels alabesos són bascoparlants. A Navarra només el 18% de la població parla basc, i un percentatge semblant al País Basc Nord.
 
=== Situació sociolingüística de la llengua basca ===
A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacions [[Lapurdi|labortanes]] de [[Baiona]] o [[Anglet]] el [[occità gascó|gascó]] (dialecte de l'[[occità]]) és la llengua tradicional (el '''basc''' parlat actualment es va introduir a partir del segle XIX a causa de la migració de la població bascoparlant de l'interior). A causa d'això, aquesta zona és considerada pels occitanistes com a part de [[Gascunya]] i actualment és una zona trilingüe.
 
La població bascoparlant està en ascens, fonamentalment a causa de la cooficialització del basc en els tres territoris de la comunitatComunitat autònomaAutònoma del País Basc, el seu suport i foment per les institucions i la seva implantació en el sistema educatiu. A [[Navarra]] el basc té la consideració de [[llengua pròpia]] juntament amb el castellà encara que no és cooficial a tot el territori, mentre que al [[País Basc Nord]] ni tan sols és oficial, encara que es permet el seu ensenyament.
 
El [[2003]] el Departament de Cultura del [[Govern Basc]] destacava que mentre que al País Basc el percentatge de població bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al País Basc Nord descendia en 9 punts. Això va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.
 
La VI Enquesta Sociolingüística mostra una tendència continuada de l'augment de bascoparlant al territori basc. Entre 1991 i 2016, la població bascoparlant ha passat d'un 22,3% a un 28,4%, especialment entre la població més jove.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/2016%20VI%20INK%20SOZLG%20-%20Euskal%20Herria%20gaz.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística del conjunto del territorio del euskera|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Encara que de forma desigual, la millora s'observa en totes les regions, a excepció del País Basc del Nord.
La "IV Enquesta Sociolingüística" del Govern Basc apunta que sis de cada deu bascos tenen algun coneixement d'euskera<ref> [http://www.20minutos.es/noticia/401470/0/euskera/euskadi/euskaldunes/ Euskadi guanya 118.000 parlants de basc en sis anys, i arriba als 775.000] Així, sis de cada deu bascos tenen algun coneixement de basc. </ref> i havia guanyat 137.000 parlants en els últims quinze anys, encara que de manera desigual. S'hi constatava que la revitalització del basc avançava a la comunitat autònoma del País Basc, especialment a Àlaba en pujar del 7,8% al 14,2%, i a Navarra, mentre que al País Basc Nord continuava el seu retrocés passant del 24,4% al 22,5%, si bé la regressió minorava el seu ritme. El coneixement del basc estava en augment sobretot en la població jove, a tots els territoris.
 
A Euskadi, un terç dels habitants són bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la població més jove, que arriba fins el 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalització del basc avança a la tot el territori, especialment a Àlaba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guipúscoa és la província amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/VI%20_INK_SOZLG_EAE_Presentacion_publica_20161014.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística Comunidad Autónoma de Euskadi|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
A [[Navarra]] el 2008 es va constatar un augment creixent de la població que estudiava basc, l'ensenyament públic en basc torna a créixer i passa de 1.234 prematrícules a 1.367: Falten les dades globals de nens de 3 anys, però el model D tornarà a ser elegit per un de cada tres nous alumnes. El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA des de Batxillerat saben basc. En el curs 2008-09 un 56,6% no coneixia la llengua, un 12,78% deia tenir coneixements bàsics, i un 25,75% tenia un nivell bó o molt bó, quedant en un 18% el percentatge de persones que tenien coneixements d'aquesta llengua a Navarra, a [[Guipúscoa]] el 53%, a [[Biscaia]] el 31% i a [[Àlaba]] el 25%.<ref>[http://www.noticiasdealava.com/ediciones/2008/07/24/sociedad/alava/d24ala6. 981476.php Un de cada quatre alabesos entén basc i el parla bé o amb dificultats]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }} "... a Àlaba ja són un 25,1% els ciutadans que entenen el basc i el parlen bé o amb dificultats. El territori s'apropa així a les dades de Biscaia, on els euskalduns suposen un 31,3% de la població. A Guipúscoa, el territori que històricament més ha mantingut la llengua, són un 52,9% els habitants que la parlen (Diari de Notícies d'Àlaba, 2008)</ref>
 
A [[Navarra]], l'any 2018 un 22,1% dels navarresos tenien coneixements de basc; a la zona bascòfona representaven el 71,5%, a la zona mitxa, el 21,8%, i a la zona no bascòfona, el 6,4%.<ref>{{Ref-web|url=https://gobiernoabierto.navarra.es/sites/default/files/estudio_soiolinguistico_2018.pdf|títol=Datos sociolingüísticos de Navarra, 2018|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El curs 2018-2019 la distribució de l'alumnat per model lingüístic era la següent: 61,25% al model G (només castellà), 24,64% al model D (basc amb l'assignatura de castellà), 13,95% al model A (castellà amb l'assignatura de basc) i 0,16% al B (igual proporció de basc i castellà).<ref>{{Ref-web|url=https://consejoescolar.educacion.navarra.es/web1/?ddownload=18267|títol=ISEN 2018-2019|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat Pública de Navarra) des de batxillerat saben basc.{{Cal citació}}
 
Per contra, al País Basc del Nord la llengua continua el seu retrocés passant del 21,4% al 20,5% entre 2011 i 2016, si bé la regressió minora el seu ritme pel lleuger augment del coneixement entre la població jove.<ref>{{Ref-web|url=https://www.mintzaira.fr/fileadmin/documents/Aktualitateak/015_VI_ENQUETE_PBN_eus.pdf|títol=VI. Inkesta Soziolinguistikoa Iparraldea|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
== ''Euskaltzaindia'' (Reial Acadèmia de la Llengua Basca) ==
Els dialectes del basc són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabulari i gramàtica, cadascun entre els altres i entre l'[[euskara batua]] o basc unificat. Es distingeixen històricament entre 6<ref>Pagola, RM ''Euskalkiz Euskalki'' Govern Basc 1984</ref> i 9<ref>Trask, Larry ''The History of Basque'' Routledge: 1997 {{ISBN|0-415-13116-2}}</ref> dialectes bascos:
 
* '''Biscaí o Occidental'''
* '''Guipuscoà o Central'''
* '''Alt navarrès (Nord i Sud''')
* '''Baix navarrès (Est i Oest)'''
* '''Labortà'''
* '''Suletí'''
 
Els límits d'aquests no coincideixen directament amb les actuals fronteres polítiques o administratives. No obstant això, els límits entre el dialecte biscaí, guipuscoà i l'alt navarrès mostren certa relació amb algunes fronteres pre-romanes tribals entre els [[caristis]], [[vàrduls]] i [[vascons]].
Els noms per a l'idioma en els dialectes del basc, són un exemple en certa manera de la fragmentació dialectal de la zona basca. Les formes més divergents es troben generalment en els dialectes orientals.
 
El 1998 el lingüista [[Koldo Zuazo]] va realitzar una renovació de la distribució dels '''[[dialecte]]s''', basant-se en criteris desconeguts o ignorats pels anteriors autors. Aquesta classificació moderna divideix al basc en sis dialectes (en basc anomenats ''euskalkiak''): '''dialecte occidental''', '''dialecte central''', '''navarrès''', '''navarrès oriental''', '''navarrès-labortà''' i '''suletí'''. [[Louis Lucien Bonaparte|Bonaparte]] considerava el '''dialecte roncalès''' un subdialecte del suletí ("suletí espanyol"), mentre que Azkue el va classificar com a dialecte diferenciat. Aquesta variant parlada antigament als set pobles de la [[vall de Roncal]] (Navarra), va desaparèixer definitivament el [[1991]] amb la mort de Fidela Bernat, la seva última parlant. Es podria parlar també d'un '''dialecte alabès''', avui dia extint, encara que per la toponímia i els testimoniatges escrits que es coneixen sabem que era molt semblant al dialecte occidental. La principal font d'informació del basc parlat a Àlaba és avui dia el recentment descobert manuscrit de [[Juan Pérez de Lazarraga]] ({{segle|XVI}}), ja que es tracta del testimoniatge escrit més complet.
 
Els mapes es realitzen unint en grups les parles amb coincidències generals, ja que el basc es caracteritza per la seva varietat en girs i accents. Les diferències es poden apreciar d'una localitat a una altra, i fins i tot d'un barri a un altre. Per exemple, si prenem la paraula ''ogia'' (el [[pa]]), al llarg dels territoris bascoparlants trobarem variants de la mateixa paraula com ''ogiya, ogiye, ogixa, ogixe, uía, uíe, uíxe, sentia,'' etc.
486

modificacions