486
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Basc»
cap resum d'edició
(Robot posa data a plantilles de manteniment) |
|||
|
{{legend|#c5c754|Zuberotarra}}]]
El '''basc''', també anomenat '''èuscar''' o '''eusquera''' (en basc ''euskara'' o, segons els dialecte, ''euskera'', ''eskuara'', ''eskara'', ''uskara'' o ''üskara''), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la [[Comunitat
Avui en dia, el basc està present en noms d'empreses, institucions, agents polítics i socials, així com en rètols i senyalitzacions, a la zona compresa per la Comunitat Autònoma Basca, Navarra i Iparralde. Encara que fins no fa molt es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura [[franquisme|franquista]]) ha iniciat una lenta millora. No obstant això, a la part nord dels [[Pirineus]] hi ha zones en les quals està en regressió.
El basc és una llengua de tipologia [[llengua aglutinant|aglutinant]] i genèticament [[llengua aïllada|aïllada]], és a dir, no mostra un origen comú clar amb altres llengües, la qual cosa ha portat a diverses hipòtesis, algunes científiques i d'altres més aviat fantàstiques. Es tracta de l'única llengua pre-romànica de la península Ibèrica i de l'única llengua preindoeuropea d'Europa, i per tant la més antiga o una de les més antigues del continent. Ja Juli Cèsar coneixia la seva existència en la seva conquesta de les Gàl·lies, quan en la seva obra va dir que l'aquità (el basc antic) no era una llengua celta.
Estesa inicialment molt més enllà dels territoris que ocupa avui ([[Aquitània]] i tot el [[Pirineu]] fins a la zona de l'[[Ebre]]) ha anat retrocedint per la pressió inicial del [[llatí]] a l'època romana, que va suposar una primera minva del solar del basc, que no aconseguiria remuntar contra els seus successors, el [[occità gascó|gascó]] i el [[Navarrès-aragonès|navarro-aragonès]], i probablement també del [[català]], ja que segons el filòleg [[Joan Coromines i Vigneaux]] al voltant de l'any 1000 encara es parlava un dialecte basc al [[Pallars]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |títol=La formació de la llengua catalana |url=https://books.google.cat/books?id=cXc-Hub7B8EC&pg=PA67&dq=coromines+basc+pallars+1000&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiOh7bw3oHKAhVFOxQKHeX-A9MQ6AEIIzAB#v=onepage&q=coromines%20basc%20pallars%201000&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1991 |pàgines=66-67 |isbn=8472028763}}</ref> i és molt nombrosa la toponímia basca a [[Catalunya]] (com Esterri, Gerri, Àger, Andorra, Ur, Urgell, Aran). I posteriorment per l'empenta del [[idioma espanyol|castellà]] i del [[idioma francès|francès]].
=== La unificació del basc ===
La història interna del basc se sol classificar en els següents períodes:<ref> [http://www.erabili.com/zer_berri/muinetik/dokumentuak/2004/el_euskera_arcaico_extension_y_parentescos.pdf Luis Núñez Astrain. El basc arcaic: Extensió i parentius]</ref>
*
*
*
*
*
*
*
*
=== Retrocés del basc ===
[[Fitxer:Euskararen atzerakada1.svg|miniatura|Possible evolució territorial del domini lingüístic del basc en els últims 2.000 anys.]]
Des dels últims 3.000 anys (almenys) es creu que el
Altres factors:
Els límits del basc en temps antics es corresponien amb els següents:
* A l
=== Raons de la supervivència del basc ===
Malgrat la reculada soferta durant els dos últims segles, el basc és una de les poques llengües preindoeuropees que ha sobreviscut. Cinc són les raons que se subratllen a l'hora d'explicar aquest fenomen:
*
*
*
*
*
== El substrat basc a Catalunya ==
== Literatura basca ==
{{AP|Literatura basca}}
La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de [[Bascònia]]. A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el [[labortà]], el [[guipuscoà]], el [[biscaí]] i el [[suletí]].
Les característiques principals de la [[literatura basca]] són les següents:
*
*
*
*
*
*
== Ús i distribució ==
El basc era parlat per la majoria dels habitants de les zones bascoparlants històriques abans de la industrialització. Segons les dades del [[1867]] estudiades per [[Ladislao de Velasco]], el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 biscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien al districte de [[Balmaseda]]-[[Encartaciones]], on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alabesos, 60.000 dels 300.000 habitants de Navarra i 80.000 dels 124.000 habitants del País Basc Nord.
Segons un estudi fet el 2006 per l'[[Eustat]] a la
=== Situació sociolingüística de la llengua basca ===
A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacions [[Lapurdi|labortanes]] de [[Baiona]] o [[Anglet]] el [[occità gascó|gascó]] (dialecte de l'[[occità]]) és la llengua tradicional (el '''basc''' parlat actualment es va introduir a partir del segle XIX a causa de la migració de la població bascoparlant de l'interior). A causa d'això, aquesta zona és considerada pels occitanistes com a part de [[Gascunya]] i actualment és una zona trilingüe.
La població bascoparlant està en ascens, fonamentalment a causa de la cooficialització del basc en els tres territoris de la
El [[2003]] el Departament de Cultura del [[Govern Basc]] destacava que mentre que al País Basc el percentatge de població bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al País Basc Nord descendia en 9 punts. Això va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.
La VI Enquesta Sociolingüística mostra una tendència continuada de l'augment de bascoparlant al territori basc. Entre 1991 i 2016, la població bascoparlant ha passat d'un 22,3% a un 28,4%, especialment entre la població més jove.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/2016%20VI%20INK%20SOZLG%20-%20Euskal%20Herria%20gaz.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística del conjunto del territorio del euskera|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Encara que de forma desigual, la millora s'observa en totes les regions, a excepció del País Basc del Nord.
A Euskadi, un terç dels habitants són bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la població més jove, que arriba fins el 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalització del basc avança a la tot el territori, especialment a Àlaba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guipúscoa és la província amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.<ref>{{Ref-web|url=https://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/VI%20_INK_SOZLG_EAE_Presentacion_publica_20161014.pdf|títol=VI Encuesta Sociolingüística Comunidad Autónoma de Euskadi|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
A [[Navarra]], l'any 2018 un 22,1% dels navarresos tenien coneixements de basc; a la zona bascòfona representaven el 71,5%, a la zona mitxa, el 21,8%, i a la zona no bascòfona, el 6,4%.<ref>{{Ref-web|url=https://gobiernoabierto.navarra.es/sites/default/files/estudio_soiolinguistico_2018.pdf|títol=Datos sociolingüísticos de Navarra, 2018|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El curs 2018-2019 la distribució de l'alumnat per model lingüístic era la següent: 61,25% al model G (només castellà), 24,64% al model D (basc amb l'assignatura de castellà), 13,95% al model A (castellà amb l'assignatura de basc) i 0,16% al B (igual proporció de basc i castellà).<ref>{{Ref-web|url=https://consejoescolar.educacion.navarra.es/web1/?ddownload=18267|títol=ISEN 2018-2019|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat Pública de Navarra) des de batxillerat saben basc.{{Cal citació}}
Per contra, al País Basc del Nord la llengua continua el seu retrocés passant del 21,4% al 20,5% entre 2011 i 2016, si bé la regressió minora el seu ritme pel lleuger augment del coneixement entre la població jove.<ref>{{Ref-web|url=https://www.mintzaira.fr/fileadmin/documents/Aktualitateak/015_VI_ENQUETE_PBN_eus.pdf|títol=VI. Inkesta Soziolinguistikoa Iparraldea|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
== ''Euskaltzaindia'' (Reial Acadèmia de la Llengua Basca) ==
Els dialectes del basc són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabulari i gramàtica, cadascun entre els altres i entre l'[[euskara batua]] o basc unificat. Es distingeixen històricament entre 6<ref>Pagola, RM ''Euskalkiz Euskalki'' Govern Basc 1984</ref> i 9<ref>Trask, Larry ''The History of Basque'' Routledge: 1997 {{ISBN|0-415-13116-2}}</ref> dialectes bascos:
*
*
*
*
*
*
Els límits d'aquests no coincideixen directament amb les actuals fronteres polítiques o administratives. No obstant això, els límits entre el dialecte biscaí, guipuscoà i l'alt navarrès mostren certa relació amb algunes fronteres pre-romanes tribals entre els [[caristis]], [[vàrduls]] i [[vascons]].
Els noms per a l'idioma en els dialectes del basc, són un exemple en certa manera de la fragmentació dialectal de la zona basca. Les formes més divergents es troben generalment en els dialectes orientals.
El 1998 el lingüista [[Koldo Zuazo]] va realitzar una renovació de la distribució dels
Els mapes es realitzen unint en grups les parles amb coincidències generals, ja que el basc es caracteritza per la seva varietat en girs i accents. Les diferències es poden apreciar d'una localitat a una altra, i fins i tot d'un barri a un altre. Per exemple, si prenem la paraula ''ogia'' (el [[pa]]), al llarg dels territoris bascoparlants trobarem variants de la mateixa paraula com ''ogiya, ogiye, ogixa, ogixe, uía, uíe, uíxe, sentia,'' etc.
| |||