Falsos cronicons: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 4:
Apareixen a Espanya l'últim terç del segle XVI i la primera meitat del {{Romanes|XVII}}, en l'ambient de la [[Contrareforma]] i amb el precedent de l'èxit de la falsificació dels [[Ploms del Sacromonte]] (1558), que no es va demostrar falsa fins al 1682, i dels fragments falsos transmesos pel dominic [[Anni de Viterbo]] al {{segle|XV}}. Els principals artífexs foren [[Jerónimo Román de la Higuera]], autor entre [[1594]] i [[1619]] de textos atribuïts a [[Luci Flavi Dextre]], Aule Halus, Liutprand i altres autors ficticis hispanoromans o visigots; [[Juan Tamayo de Salazar]] i, més tard i en menor grau, [[José Pellicer de Ossau Salas y Tovar]] o [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]].
Els cronicons pretenien haver estat escrits als primers segles del cristianisme, per hispanoromans cristians, contemporanis o propers als fets narrats i, per tant, indiscutibles. Els fets inventats, introduïts en obres antigues, sovint per modificació i alteració de les dades reals, feien que l'antiguitat de la predicació cristiana a Espanya es remuntés al {{segle
Aquests deixebles desconeguts fins llavors es formaren per processos de [[duplicació de personalitat hagiogràfica|desdoblament]] de sants existents, alterant dades de la seva vida, com ara el lloc de martiri, assignant-los llocs hispànics. Això provocà l'entusiasme de les esglésies i fidels, que en molts pobles i ciutats trobaren que podien enorgullir-se de comptar amb un sant antiquíssim, màrtir dels primers temps de la fe. De la mateixa manera, es vinculava la fundació de ciutats o de famílies nobles a personatges històrics de l'[[Imperi Romà]] o de l'Alta Edat mitjana.
|