Revisió del 10:48, 21 oct 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.176 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 09:43, 9 feb 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.176 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 39: Dels temps prehistòrics del [[paleolític]], igual que ocorre en molts altres punts de la regió occidental asturiana, només podem tenir indicis de la seva existència, car l'absència d'excavacions en el territori no ens permet aclarir veritablement qui i quan va ser colonitzada aquesta terra en els seus temps més remots, car es creu que tota la zona de la desembocadura de l'[[Riu Eo\|Eo]] i el [[Riu Navia\|Navia]] va haver de ser propícia per a l'assentament humà. Sí que es té constància de l'existència de diversos monuments megalítics en la serra del Carondio, com així ho testifiquen els camps [[Túmul\|tumulars]] trobats. Dintre dels assentaments [[Castro (poblat)\|castrenys]], també es comptabilitzen alguns, sent el més important el d'Illaso, que va ser utilitzat posteriorment pel poble romà, per a les prospeccions auríferes. La transició des de l'etapa colonitzadora romana fins a l'edat mitjana, ens deixa l'aparició d'una làpida ([[Pissarra de Carrio]]) trobada per dos camperols el [[1926]] a la localitat de [[Carrio]], i que alguns autors situen en les albors de l'època de la [[Reis d'Astúries\|monarquia asturiana]] en el {{segle\|VIII\|s}}, i uns altres la col·loquen en l'etapa [[Visigots\|visigoda]]. En la Baixa Edat Mitjana ja se'ns presenta Villayón com a part integrant del concejo de Navia, sent el seu territori molt disputat entre diferents poders bisbals, protagonitzant la mitra Ovetenca i el monestir lucenc de Corias, una disputada baralla amb la finalitat d'obtenir el control de la zona, arribant aquest últim a manllevar un préstec a Murias en la seva etapa expansionista amb l'objectiu d'exercir el domini sobre tota la zona, cosa que cap de les dues bisbalies va aconseguir, passant-se el territori d'un a altre en infinitat d'ocasions fins que en temps del rei [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] té lloc la famosa desamortització eclesiàstica, comprant els habitants del concejo el territori de Villayón, situació aquesta que no van acceptar cap de les dues mitres, i que les va fer interposar infinitat de recursos que finalment no van arribar a prosperar, quedant definitivament el concejo en poder dels seus habitants. Durant els segles següents l'esdevenir de Villayón va estar estretament lligat amb el de Navia, sent ja en el {{segle\|XIX}}, concretament durant la revolució de setembre de 1868, quan gràcies a l'afany constitucionalista i la racionalitat territorial es procedeix a la segregació de Villayón de Navia, creant-se un ajuntament independent de cinc parròquies, a la qual en 1991 es va sumar altra més. Els últims anys d'aquest segle i els primers del XX vénen marcats per un corrent migratori cap a ultramar, canviant la destinació en la meitat del segle, dirigint-se els moviments a les zones centrals de la regió asturiana i a Navia, encara que la proximitat amb aquest concejo veí i la construcció de l'embassament de Arbón ajuden a mitigar aquestes pèrdues evitant aquests massius desplaçaments.

Villayón: diferència entre les revisions