Baixkíria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Plantilles
Línia 106:
Vers el segle XI i XII es van fer musulmans influïts pels [[Búlgars del Volga]]. Al {{segle|XII}} les tribus Yurmati i Yenei dels bashkurts es van integrar als magiars i en territori magiar a Europa hi havia 78 viles dels bashkurts, que eren musulmans. Al segle XIII van quedar sotmesos a l'[[Horda d'Or]]. Alguns van servir també amb els [[Il-khans]] i un ''amir'' bashkurt va reprimir la revolta de Sukamish a [[Àsia Menor]] sota [[Ghazan Khan]], i Sarkan Bashkurt fou lloctinent d'[[Oldjeitu]]; fins i tot apareixen bashkurts servint a [[Egipte]] amb els mamelucs (com Alam al-Din al-Bashkurdi que fou delegat de [[Qalàwun]] a [[Síria]]).
 
El [[1327]] Shams al-Din al-Dimashki els assimila als [[cumans]]. Al segle XV els [[kazakhs]] i [[nogais]] els coneixien com isteks del que va derivar el nom otomà Heshdek. Al començament del {{segle |XVI}} el nord i est dels seus territoris estava sota domini dels khans Tura (Shiban), alguns territoris estaven sota domini de Sahib Ghiray de [[Kazan]] i els nogai dominaven el sud. Dos khans nogai, Ismail Urus Mirza i el seu nebot Ishtirek Mirza van governar als bashkurt del sud de l'Ural, en nom dels kučúmides (els caps elegits pels bashkurts) fins al [[1608]]. Ismail Urus Mirza va demanar al sultà otomà [[Solimà I]] d'annexionar el baix [[Volga]]; després va enviar ambaixadors a [[Ivan IV]], ja que els russos havien ocupat Kazan i [[Àstrakhan]] i havien fundat fortaleses a [[Samara]], Yayitya i [[Ufa]] i estaven cobrant impostos als bashkurts, i reclamava que aquests impostos li corresponien.
 
=== Penetració russa ===