Catedral d'Astorga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Plantilles
Línia 13:
La '''Catedral d'Astorga''', dedicada a [[ Maria, mare de Jesús|Santa Maria]], és la seu episcopal de la [[diòcesi d'Astorga]], documentada des del segle III amb el títol d'Apostòlica. Es troba a la ciutat d'[[Astorga]], [[província de Lleó]] (Espanya).
 
Abans de l'edifici actual va existir un temple preromànic i un altre d'estil [[arquitectura romànica|romànic]] consagrat l'any 1069, que va ser potser acabat a mitjan {{segle|XIII}}, sense que es tinguin gaires notícies de la seva construcció. L'actual catedral va començar a edificar-se per la capçalera al segle XV (1471) en [[arquitectura gòtica]] les naus i capelles i va seguir els segles posteriors amb la portalada sud i dues capelles perpendiculars a la nau en] [[arquitectura renaixentista]] i la façana principal en [[Arquitectura barroca|barroc]] del {{segle|XVIII}}. L'obra gòtica té possibles vincles amb els arquitectes [[Juan de Colonia]] i el seu fill [[Simón de Colonia]] pel que fa a la construcció original, atribuint-se el treball del {{segle |XVI}} a [[Rodrigo Gil de Hontañón]].<ref name="Gom925"> {{ref llibre|cognom=Gómez Moreno|nom=Manuel|enllaçautor=Manuel Gómez-Moreno|títol= Catálogo Monumental de España. Provincia de León|lloc=Madrid |any=1925|llengua=castellà}}</ref>
 
És de [[planta basilical]] amb tres [[nau (arquitectura)|naus]] que es prolonguen sobre la planta romànica i capelles entre [[contrafort]]s i tres [[absis]] poligonals; les [[volta (arquitectura)|voltes]] són de [[volta de creueria|creueria]]. Els [[pilar (arquitectura)|pilars]] que les sostenen no tenen [[capitell]]s sinó que s'allarguen unint-se amb els seus nervis. Té dues torres quadrades als peus, amb [[Cuculla|cuculles]] de [[pissarra]]. El [[claustre]] és [[neoclàssic]] de 1755; el seu autor va ser Gaspar López.{{sfn|Rivera Blanco|1995|p=335}}
Línia 35:
El dilluns 16 d'agost de 1471 -en la festa de la Dedicació- es va posar la primera pedra per a la construcció de la catedral gòtica, tal com es pot veure en repetides inscripcions. L'edifici va anar prenent forma sobre la planta de l'anterior temple romànic, a partir de la capçalera i com una de les seves ampliacions. L'estil gòtic va quedar concretat en naus, voltes i capelles, estant els possibles autors de la fàbrica original Juan de Colonia i el seu fill Simón de Colonia.
 
Les ampliacions del {{segle |XVI}} en estil renaixentista s'atribueixen a [[Rodrigo Gil de Hontañón]] que aleshores residia i treballava en la ciutat.<ref name="Gom925"/> Estan documentats com a mestres d'obres Juan de Alvarado i en data posterior Juan de Alvear. Hi va haver més ampliacions i renovacions als segles {{Romanes|XVII}} i {{Romanes|XVIII}}; estan documentats també els arquitectes Pedro Álvarez de la Torre, Francisco de la Lastra Alvear (mort el 1683) i Manuel de la Lastra Alvear al qual va succeir Pablo Antonio Ruiz.{{sfn|Ribera Blanco|1995|p=335}} Els tres últims trams cap als peus van ser executats al {{segle|XVII}} i les torres són del XVII i XVIII, el mateix que la façana i portalada principal d'occident.
 
El resultat va ser un temple de planta basilical amb tres naus amb els seus tres absis poligonals que tanquen els seus respectius altars i capelles entre contraforts (1553-1557). Els nervis de les seves voltes arrenquen de columnes clàssiques estriades. Aquestes voltes es componen de tercelets i nervis corbats i les seves [[clau de volta|claus]] estan policromades i s'adornen amb rostres de reis i profetes. La volta de la capella major està articulada amb divuit nervis; a la seva clau pot distingir-se un ric floró policromat, adornat amb àguiles simètriques i àngels cantadors duent instruments musicals. Trenta-dos pilars sense capitells, esculpits amb bordons que es prolonguen fins a unir-se amb els nervis de les [[volta de creueria|voltes de creueria]].{{sfn|Ribera Blanco|1995|p=335}} L'orientació va seguir la disposició anterior cap al nord-est.{{sfn|DDAA|1993|p= 16}}