Grecs homèrics: diferència entre les revisions

→‎Les fonts hittites: Reforma ortogràfica
Cap resum de modificació
(→‎Les fonts hittites: Reforma ortogràfica)
 
[[Fitxer:Mapa Hittites cat.png|miniatura|L'imperi hittita]]
== LesFonts fonts hittiteshitites ==
{{VT|Ahhiyawa}}
El desxiframent de la [[llengua hittita]] per part de [[Bedřich Hrozný]] el 1915 va obrir una nova finestra en l'estudi del món homèric. [[Emil Forrer]], un hittitòleg que treballava en les taules de Boghazgöy, va identificar el terme ''terra dels Ahhiyawa'' amb els micènics i va proposar una identitat en els termes ''aqueu'' i ''ahhiyawa''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Güterbock |nom=Hans |any=juny de 1984 |títol=Hittites and Akhaeans: A New Look |publicació=Proceedings of the American Philosophical Society |volum=128 |exemplar=2 |pàgines=114-122}}</ref> En efecte, el terme ''Ahhiyawa'' apareix sovint als texts hittites:<ref>{{ref-llibre|cognom=Huxley |nom=George Leonard |any=1960 |títol=Achaeans and Hittites |editorial=Vincent Baxter Press |lloc=Oxford}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Güterbock |nom=Hans G. |any=abril de 1983 |títol=The Hittites and the Aegean World: Part 1. The Ahhiyawa Problem Reconsidered |publicació=American Journal of Archaeology |volum=87 |exemplar=2 |pàgines=133-138}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Mellink |nom=Machteld J. |any=abril de 1983 |títol=The Hittites and the Aegean World: Part 2. Archaeological Comments on Ahhiyawa-Achaians in Western Anatolia |publicació=American Journal of Archaeology |volum=87 |exemplar=2 |pàgines=138-141}}</ref> a tall d'exemple, la lletra de Tawagalawa va adreçada al rei dels ''Ahhiyawa'', i esmenta llocs de grans ressonàncies homèriques com la ciutat de [[Wilusa]] o personatges com [[Piyama-radu]] ([[Príam]]) i [[Alaksandu]] ([[Paris de Troia|Alexandre]]).<ref>{{ref-web |url=https://web.archive.org/web/20131021192729/http://www.hittites.info/translations.aspx?text=translations%2Fhistorical%2FPiyama-radu+Letter.html |consulta=18 gener 2021 |títol=Traducció de la lletra de Tawagalawa |arxiuurl=http://ww7.hittites.info/ |arxiudata=21 octubre 2013}}</ref> Actualment entre els historiadors del [[edat del bronze|bronze]] [[Mar Egeu|egeu]] hi ha consens en la identitat dels ''ahhiyawa'' amb els aqueus d'Homer, sobretot després del desxiframent del [[linear B]], el sistema d'escriptura dels micènics, que testimonia tant el gentilici ''aqueu'' com els contactes amb el món hittita.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bryce |nom=Trevor |any=1999 |títol=The Kingdom of the Hittites |lloc=Oxford |editorial=Oxford University Press |pàgina=60}}</ref>
 
[[Fitxer:Ludy Morza (Sea Peoples).jpg|miniatura|Possibles moviments dels Pobles de la Mar]]
 
== Les fonts egípcies ==
Hom ha proposat d'identificar els ''ekwesh'' de les fonts egípcies amb els aqueus, i també els ''[[denyen]]'' i els ''tanaju'' amb el gentilici ''dànau'', nom alternatiu dels aqueus homèrics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Kelder |nom=Jorrit M. |any=2010 |títol=The Egyptian Interest in Mycenean Greece |publicació=Jaarbericht "Ex Oriente Lux" |volum=42 |pàgines=125-140}}</ref> En una inscripció al [[temple d'Amenhotep III]] (1382-1344 aC) hi ha llistades una sèrie de localitats dels Tanaju: [[Micenes]], [[Nàuplia]], [[Citera]], [[Messènia]] i la [[Tebes (Grècia)|Tebaida]].
307.597

modificacions