Encunyació: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Muntpers in Geldmuseum2.jpg|miniatura|Premsa d'encunyació moderna a la Seca Reial dels Països Baixos a [[Utrecht]]]]Les primeres monedes es van fer en [[foneria|fondre]] metals en un motlle. Des de l'època grega al [[Segle VI aC]] l'encunyació a martell o de pic es feia a l'estat sòlid. Primer es fonia el metal o l'aliatge en motlles anomenats «pedres rielleres» per fer barres anomenats «[[Riell|riells]]». Després els moneders tallaven els riells en discs o «[[Cospell|cospells]]».<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Ripoll i Roig|nom=Maria Eugènia|capítol=La Casa de la Moneda, organització i producció|títol=La seca o casa de la moneda de Barcelona : dels precedents al segle XIX|volum=Volum 9 de ''Complements d'Acta numismàtica''|data=2008|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=111|isbn=9788492583164}}</ref> Un per ú es posava aleshores un cospell o flan entre la pila (l'encuny fix) i el [[trossell]] (l'encuny mòbil) que es [[Martell (eina)|martellejava]] per gravar el motiu simultaneament a l'anvers i el revers.<ref>{{ref-web|títol=Encunyació a martell|consulta = octubre del 2016|obra = Glossari|editor = [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]|url =http://museunacional.cat/ca/encunyacio-martell}}</ref> Els encunys amb l'ús es feien malbé o es trencaven, calia substituir-les sovint.<ref name=":0"/> Com aquests matrius es feien manualment, no es podien evitar petites diferències entre les sèries de la mateixa moneda.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia tecnológica: diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc. : descripción de todos los procedimientos industriales y fabriles|url=https://books.google.cat/books?id=5i4mcqBGdw0C&pg=PA299|any=1857|editorial=Establecimiento Tipográfico de Mellado|pàgines=299–}}</ref>

 

 

L'encunyació del [[cantell]] era de gran importància, sobretot quan les monedes són de [[metall noble]].<ref name =fnmt>{{ref-web|url =http://www.fnmt.es/ca/coins |títol=Moneda circulant - Procés d'encunyació| consulta = octubre de 2016|editor =Real Casa de Moneda Fábrica Nacional de Moneda y Timbre}}</ref> Les monedes antigues portaven l'encuny per ambdues cares, amb el qual el sobirà o l'autoritat garantia el pes de la moneda, però quedaven unes vores més o menys grans i irregulars. Una manera de robatori era retallar moneda, i revendre les escorialles de metal noble o utilitzar-les per altres usos. En acordonar el cartell, amb llinies senzills o amb motius o texts més complicats, es dificultava aquesta manera de robar.<ref>{{ref-llibre|editorial = Museu Nacional d'Art de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra |cognom =Estrada-Rius|nom = Albert (Coordinador científic)|data = 2013 |isbn = 978-84-8043-257-3|pàgines =224|llengua = català i castellà|títol=La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX}}</ref>