Setmana Tràgica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
→‎Causes: Afegit enllaç
Línia 20:
 
== Causes ==
La causa detonant del conflicte fou la lleva de [[reservista|reservistes]] que va fer el govern espanyol per un reial decret el mateix juliol de 1909 per tal d'enviar tropes a [[Melilla]]. A banda del fet que la majoria de mobilitzats eren catalans, el fet de mobilitzar altra vegada els reservistes de la lleva posterior al 1903 provocava que els homes cridats fossin ja casats i amb fills per mantenir.<ref name="Planell222"/><ref name="gencat1307">[[#Gencat|Generalitat]], portal oficial</ref> El sentiment d'injustícia s'incrementava pel fet que els fills de les famílies riques podien comprar l'exempció d'incorporar-se a files si pagaven 6.000 [[ral]]s (1.500 pessetes), una quantitat fora de l'abast dels obrers de l'època que cobraven només entre 5 pessetes i 10 rals al dia.<ref name="gencat1307"/> A més a més, la [[Campanya de 1909|Guerra de Melilla]], que començava a gestar-se a les places espanyoles del Nord d'Àfrica, era percebuda a Catalunya com una qüestió aliena, pròpia de la política Madrilenya. Fervoroses campanyes mediàtiques van escalfar els ànims, com l'anticolonial d'[[Antoni Rovira i Virgili]] a ''[[El Poble Català]]'', o la del [[lerrouxisme]] (que va atiar l'anticlericalisme i les tensions socials ja existents).<ref name="Planell222"/> De fet, es considerava que el motiu de la campanya militar era el descobriment, l'any anterior, d'unes mines propietat d'una empresa formada pel [[Comte de Romanones]], el [[Marquès de Comillas]] i el [[Comte de Güell]].<ref name="Sapiens">[[#Sapiens|Jordi Mata, 2009]], p. 20-29</ref>
 
No obstant això, hi havia també altres causes més profundes. Durant els esdeveniments va brotar l'[[anticlericalisme]] latent a la societat catalana: s'acusava el [[clergat]] d'estar sempre a favor dels rics i els poderosos. Es criticava la seva ideologia tradicionalment conservadora i el tracte paternalista amb què dispensaven la seva beneficència en aquells temps de crisi. Precisament es criticava el seu suport als [[sindicats grocs]] catòlics que frenaven qualsevol iniciativa dels sindicats obrers reivindicatius majoritaris. Però la crítica més contundent que es feia llavors a l'[[Església (institució)|Església]] era el domini gairebé total que tenia del [[sistema educatiu]]; sobretot per part d'aquells sectors progressistes que advocaven per una educació laica per tal d'aconseguir els "homes nous", cultes i científics. En aquest context, el juliol de la Setmana Tràgica el [[lerrouxisme]] va atiar amb vehemència l'anticlericalisme amb proclames violentes; en canvi, la repressió governativa posterior a la revolta fou en contra de la ideologia pro escoles laiques.<ref name="Planell222"/>