Diferència entre revisions de la pàgina «Anatòlia»

2 octets eliminats ,  fa 7 mesos
m
Categoria Discussió:Hitites
m (Categoria Discussió:Hitites)
Anatòlia ha vist desenvolupar diverses cultures des de la [[prehistòria]]. Entre els jaciments del [[neolític]], destaquen [[Çatal Hüyük]], [[Çayönü]], [[Nevali Çori]], [[Hacilar]], [[Göbekli Tepe]] i [[Mersin]]. L'ocupació del jaciment mític de [[Troia]], a l'oest d'Anatòlia, també es va iniciar durant el neolític.
 
Entre les civilitzacions i els pobles que es van assentar o van conquerir Anatòlia cal esmentar: els [[hittiteshitites]], els [[frigis]], els [[cimeris]], els [[perses]], els [[gàlates]], els [[celtes]], els [[grecs]], els [[romans]], els [[armenis]], els [[gots]], l'[[Imperi Romà d'Orient]] i l'[[Imperi Otomà]].
 
En aquesta península va ocórrer la [[Guerra de Troia]], en la qual, segons la llegenda, una unió de grecs dirigits per Agamèmnon va vèncer els troians dirigits per Hèctor.
L'est d'Anatòlia conté les més antigues estructures monumentals del món. Per exemple, les estructures monumentals de [[Göbekli Tepe]] van ser construïdes per caçadors i recol·lectors mil anys abans del desenvolupament de l'agricultura. Aquesta part d'Anatòlia és una regió del cor de la [[revolució neolítica]], una de les primeres àrees en què els humans van domesticar plantes i animals. Llocs [[neolític]]s com [[Çatalhöyük]], [[Çayönü]], [[Nevali Çori]] i [[Hacilar]] representen part dels pobles agricultors més antics del món coneguts. Els primers registres històrics d'Anatòlia són de l'Imperi accadi amb Sargon al {{segle|XXIV|-|s}}. La regió era famosa per l'exportació de diverses matèries primeres. L'Imperi assiri va comerciar amb aquests recursos, especialment amb plata. Un dels registres cuneïformes assiris trobats a Anatòlia, a Kanesh, utilitza un avançat sistema de càlculs comercials.
 
A diferència dels [[acadis|accadis]] i els [[assiris]], les possessions a Anatòlia van ser perifèriques respecte a les seves terres centrals a [[Mesopotàmia]]; els [[hittiteshitites]] es van centrar a [[Hattusa]], al nord-oest d'Anatòlia central. Ells van ser els parlants d'una [[Protoindoeuropeu|llengua indoeuropea]] coneguda com la "llengua de Nesa". Originaris de Nesa, van conquerir Hattusa al {{segle|XVIII|-|s}}, imposant-se en una població de parla [[hurrita]]. Durant l'[[edat del bronze]], van crear un imperi, l'[[Imperi Hittita|Imperi hittita]], que va assolir el seu apogeu al {{segle|XIV|-|s}}. L'imperi abastava gran part d'Anatòlia, el nord-oest de Síria i Mesopotàmia superior. Després del 1180 aC, l'imperi es va desintegrar en diversos estats independents "neohittites". L'antiga Anatòlia és subdividida pels estudiosos moderns en diverses regions com [[Regne de Lídia|Lídia]], [[Lícia]], [[Cària]], [[Misia]], [[Bitínia]], [[Regió de Frígia|Frígia]], [[Galàcia]], [[Licaònia]], [[Pisídia]], [[Paflagònia]], [[Cilícia]] i [[Capadòcia]].
 
A partir del col·lapse del final de l'[[Edat del Bronze|edat del bronze]], la costa occidental d'Anatòlia va ser poblada per grecs [[Jònia|jònics]]. Durant diversos segles, nombroses [[Polis|ciutats estat gregues]] es van establir a les costes d'Anatòlia. Els grecs van iniciar la [[filosofia occidental]] a la costa occidental d'Anatòlia (la [[filosofia presocràtica]]). Al {{segle|VI|-|s}}, la major part d'Anatòlia va ser conquerida per l'[[Imperi Aquemènida|Imperi aquemènida]]. Al {{segle|IV|-|s}}, [[Alexandre el Gran]] va conquerir la península. Després de la seva mort i la dissolució del seu imperi, Anatòlia va quedar governada per una sèrie de [[Grècia hel·lenística|regnes hel·lenístics]]. Dos-cents anys més tard, l'oest i el centre d'Anatòlia va estar sota control romà, però va continuar sent fortament influenciada per la [[cultura hel·lènica]]. Al {{segle|I|-|s}}, els [[armenis]] van establir-hi el regne armeni de Tigran, que va regnar gran part de l'est d'Anatòlia entre el mar [[mar Càspia|Caspi]], el [[mar Negre]] i el [[mar Mediterrani]].
1.842.723

modificacions