Jeroglífic luvi: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Reforma ortogràfica)
Cap resum de modificació
L'estil monumental, més elaborat, es distingeix de l'escriptura més abstracta en forma cursiva o lineal. En general, les inscripcions en relleu prefereixen formes monumentals i les incises la forma lineal, encara que els estils són, en principi, intercanviables. Els texts composts de diverses línies s'escriuen normalment en estil [[bustrofedon]]. Dins d'una línia, els signes s'escriuen normalment en columnes verticals, però com en els [[Jeroglífic egipci|jeroglífics egipcis]], les consideracions estètiques tenen prioritat sobre l'ordre de lectura correcte.
 
L'escriptura conté 500 signes únics, alguns amb diversos valors.<ref>Laroche (1960) lista 524, pero varios signos separados por Laroche ahora son considerados idénticos (por ejemplo, *63 y *64 con *69, en sí, posiblemente, una variante de *59 MANUS; *94 con *91 PES.SCALA.ROTAE (el "patín"); *136 con *43 CAPERE, etc.)</ref> Un signe pot funcionar com un [[logograma]], un [[Determinant (llengua)|determinant]], un [[sil·labari]], o una combinació d'aquests. Els signes estan numerats d'acord amb la llista de signes de Laroche, amb un prefix de "L." o <nowiki>''</nowiki>*<nowiki>''</nowiki>. Els logogrames es transcriuen en [[llatí]] en majúscules. Per exemple, 90, una imatge d'un peu, es transcriu com a PES quan s'utilitza logogràficament, i amb el seu valor fonètic ''ti'' quan s'usa com sil·labari. En els rars casos en què el logograma no pot ser transcrit al llatí, es fa amb el seu equivalent aproximat hittitahitita, gravat en majúscula itàlica, per exemple 216 ''ARHA.'' La llista de signes més actualitzada és la de Marazzi (1998).
 
Hawkins, Morpurgo-Dav''i''es i Neumann han corregit alguns errors anteriors en els valors dels signes, en particular, la lectura dels símbols 376 i 377 de i, ī a zi, za.
301.758

modificacions