Carboni 14: diferència entre les revisions

m
Tipografia
m (Tipografia)
. Els altres isòtops de carboni serien el 12, 13 i, el ja esmentat, 14. La seva presència als materials orgànics s'ha utilitzat com a base per al [[Datació basada en el carboni 14|mètode de datació per radiocarboni]] que s'utilitza en [[arqueologia]], [[geologia]] i [[hidrogeologia]].
 
El carboni 14 apareix de manera natural amb una abundància d'un 0.0000000001% del carboni atmosfèric. El seu [[període de semidesintegració]] és de 5730±40  anys, i es desintegra transformant-se en [[nitrogen 14]].
L'activitat estàndard del radiocarboni és de 14 desintegracions per minut (dpm) per gram de carboni (aproximadament 230 mBq/g).
 
== Datació amb <sup>14</sup>C ==
{{principal|datació basada en el carboni 14}}
La datació amb carboni 14 és una datació dels materials orgànics basada en el procés [[físic]] de la [[desintegració radioactiva]]. La matèria orgànica està composta fonamentalment de [[carboni]]. El carboni és fixat per les [[Planta|plantes]] a partir del {{CO2}} de l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]]. El carboni es presenta en diferents [[isòtop]]s, essent el <sup>12</sup>C el més habitual, no obstant s'hi troba també <sup>14</sup>C. El carboni 14 presenta la peculiaritat que és inestable i es va desintegrant de forma contínua. De fet, el carboni 14 té un [[període de semidesintegració]] de 5.730  anys, és a dir que al cap d'aquest temps la meitat del <sup>14</sup>C s'ha desintegrat. El carboni assimilat per les plantes pren una proporció estable entre l'isòtop 12 i el 14.
 
Així doncs, si s'obté una mostra de material orgànic i es processa al laboratori amb les tècniques adequades, hom pot determinar la proporció entre el <sup>14</sup>C i <sup>12</sup>C de manera que es pot arribar a determinar l'edat aproximada en què aquell material va deixar d'assimilar carboni, permetent de datar-lo i, indirectament, saber l'edat de l'objecte que en forma part.
2.733.238

modificacions