Regió del Draa: diferència entre les revisions

La '''regió del Draa''' és una tradicional regió i província històrica [[Marroc|marroquina]] que s'estén pels dos costats del [[riu Draa]], durant uns 200 km, en sentit nord-oest cap a sud-est, entre Agdz i el colze del riu. Tradicionalment, està dividida en vuit districtes o comarques que corresponen a zones de la vall separades per muntanyes; de nord a sud són: Mazgita, Ayt Saddrat, Ayt Zarri, Tinzulin, Tarnata, Fazwata, Ktawa i Mhammid. La regió és poblada per berbersamazics i gent de pell fosca dividits en els ''abid'' (antics esclaus portats del sud) i ''haratin'' (de pell negra però ètnia no negroide, possibles descendents dels primers habitants de la regió); alguns berbersamazics són de religió jueva.

Regió productiva al mig de zones desèrtiques, va tenir una història agitada. Fins al {{segle|X}}, sembla que hi va predominar la religió jueva, però a la primera meitat del {{segle|IX|s}} hi fou portada la religió musulmana per un descendent del fundador de [[Fes]]. Al {{segle|X}}, la regió va quedar en poder de la dinastia berberamaziga [[zenata]] dels [[Maghrawa]], amb capital a [[Sigilmasa]]. Fou la base de suport dels [[almoràvits]] per a la seva penetració al Marroc, i en destaca la fortalesa de Zagora. Va passar després als [[almohades]] i als [[marínides]]. Al {{segle|XIII}}, s'hi van introduir els àrabs Makil, que van exercir una virtual sobirania.