Tamasna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Tamasna''' (també '''Tamesna''', de vegades erròniament '''Tamasma''' o '''Tamesma''') és una antiga regió natural del [[Marroc]] que rep el nom de la paraula berber[[Amazic|amaziga]] ''tamasna'', que vol dir 'palmell de la mà' o 'plana'. El nom fou aplicat a la regió de la plana atlàntica entre el riu [[Bouragrag]] i el [[Umm al-Rabi]], des de [[Salé]] fins a [[Marràqueix]]. El terreny és fèrtil i el cultiu principal són els cereals. Era el pas natural entre les regions de Fes i Marràqueix; el seu límit oriental venia determinat per una zona de valls i boscos.
 
La regió s'esmenta per primer cop sota [[Idris I]] que la va conquerir durant el seu regnat; a la mort d'Idris II ([[Idrís al-Àsghar]]) el 828 la Tamesna, junt amb [[Wazekkur]] i la ciutat de [[Shalla]] (Salé) va ser pel fill Isa ibn Idris. Posteriorment la zona va anar a mans dels [[barghawata]] vers el 890, els quals la van dominar fins al {{segle|XII}}. El 1059 van arribar els [[almoràvits]] i els barghawata van resistir ferotgement; en la lluita va morir el líder espiritual almoràvit [[Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí]], però finalment foren derrotats i en part aniquilats; no obstant quasi cent anys després encara quedaven grups a les muntanyes de Tamasma (1447) que es van oposar a la conquesta almohade, que van enviar diverses expedicions contra ells fins que els van dominar el 1448/1449. El califa almohade va establir a la regió de la Tamesma, que havia quedat despoblada, tribus àrabs nòmades (Khult, Sufyan i Banu Djabir); els [[marinídes]] van utilitzar la regió com a zona de pastura i van confiar els seus ramats als [[hilàlides]] àrabs i als berbersamazics [[zenetes]] i [[hawwara|hawwares]]. La barreja entre àrabs i berbersamazics va donar origen a noves tribus de llengua àrab que es van sedentaritzar i foren conegudes com els Shawiya (Chaouïa). El nom va substituir al de Tamasna que tot i així encara es feia servir en documents oficials del govern al {{segle|XIX}}. Chaouïa designa un territori més petit.
 
== Bibliografia ==