Era un poble berber fundat per Muhammad ibn Salih al-Ifrani dels [[Banu Ifran]] el 949/950. [[Ibn Hawkal]] l'esmenta com un poble important. Els almohades hi van construir una fortalesa. Els [[zayyànides]] de Tlemcen hi tenien un governador i guarnició. Al {{segle|XVI}} [[Lleó l'Africà]] fa notar la importància del seu mercat i diu que era una vila dels Beni Rasid (Banu Rashid).
Al {{segle|XVI}} s'hi va establir una guarnició militar otomana. Hi van anar a viure molts andalusins que vivien a Algèria exiliats en el segle anterior. El [[1701]] va esdevenir capital del beylik de l'oest que fins aleshores estava a [[Mazuna]] a la regió del [[Dahra]]. Els beys hi van residir fins que els algerians van reconquerir [[Orà]] el [[1797]] i van construir alguns edificis entre els quals dues mesquites, una madrassa, una ''kasaba'', així com un aqüeducte i algunes fonts. En aquest temps els andalusins van abandonar la ciutat en majoria vers el [[1790]] i els otomans hi van instal·lar jueus. La sortida del bey va provocar una certa decadència a la ciutat i les revoltes que van esclatar a la regió a l'inici del segle XIX hi van contribuir. El 1805 el Darkawi Ibn Sharif es va apoderar de la ciutat i la va dominar algun temps. El 1827 fou atacada pel marabut Muhammad al-Tidjani amb suport de la tribu Hashim, que va dominar el barri de Bab Ali però va morir en lluita contra els otomans quan es disposava a ocupar la ciutat.
