Polinomi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais repetits
m Plantilles
Línia 67:
La determinació de les arrels (que hom també pot anomenar com rels o zeros) d'un polinomi, o les "resolucions d'equacions algebraiques", és un dels problemes més antics a matemàtiques. Alguns polinomis, com ara ''f''(''x'') = ''x''<sup>2</sup> + 1, no tenen arrels dins dels nombres reals. Ara bé, si s'estenen les solucions possibles al domini dels nombres complexos, llavors, qualsevol polinomi (no constant) té arrels: aquesta és l'afirmació que fa el teorema fonamental de l'àlgebra.
 
Hi ha una diferència entre aproximar arrels i trobar fórmules tancades concretes per a les arrels. Les fórmules per a les arrels d'un polinomi de fins a grau 2 són conegudes des de l'antiguitat (vegeu [[equació quadràtica]]) i fins a grau 4 són conegudes des del {{segle |XVI}} (vegeu [[Gerolamo Cardano]] i [[Niccolo Fontana Tartaglia]]). Però les fórmules per a grau 5 s'escaparen dels recercadors un temps molt llarg. El 1824, [[Niels Herik Abel]] va provar l'esclatant resultat que no pot haver-hi '''cap''' fórmula general (que inclogui operacions aritmètiques i radicals) per a les rels d'un polinomi de grau 5 o major en termes dels seus coeficients (vegeu [[teorema d'Abel-Ruffini]]). Aquest resultat marcà l'inici de la [[teoria de Galois]] el qual s'enceta en un estudi detallat de les relacions entre les arrels dels polinomis.
 
El [[motor diferencial]] de [[Charles Babbage]] fou dissenyat per a crear una llarga taula de valors de logaritmes i funcions trigonomètriques automàticament, per l'avaluació aproximada de polinomis a molts punts fent l'ús del mètode de diferències de Newton.