Reducció (música): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilles
Línia 7:
Independentment que aquesta pugui ser o no la raó principal d'una determinada reducció, una reducció sempre comporta un estalvi de mitjans, dels recursos necessaris per posar en joc una determinada composició, per la qual cosa, en definitiva, la reducció sempre acaba multiplicant les possibilitats de fer sonar l'obra i n'augmenta, si més no potencialment, la seva difusió.
 
Ja al {{segle |XVI}} es troben mostres de composicions polifòniques, originalment escrites a quatre o a cinc parts -ja siguin [[música vocal|vocals]] o [[música instrumental|instrumentals]]- reduïdes per a un instrument polifònic, ja sigui de [[instrument de teclat|teclat]] o de la família del [[llaüt]] o de la [[viola de mà]].
 
A la segona meitat del {{segle|XVIII}}, durant el [[Classicisme musical|Classicisme]] es van posar molt de moda les reduccions per a [[piano]] d'obres [[orquestra]]ls -principalment [[simfonia|simfonies]] qua havien gaudit d'una certa notorietat a la sala de concerts, atès que d'aquesta manera aquells que n'havien gaudit al concert en podien continuar gaudint als seus domicilis. Pot donar idea de la magnitud de fenomen el fet que, de les simfonies de [[Carles Baguer]] se n'han conservat més còpies manuscrites al seu temps en reducció pianística que no pas en el format original orquestral.<ref>Vilar, Josep M.: ''Les simfonies de Carles Baguer: fonts, context i estil. Tesi doctoral. UAB, 1994</ref>