Silvà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: bg:Силван |
m flauta de Pan |
||
Línia 12:
En relació amb els boscos, ''sylvestris deus'', presidia especialment sobre les plantacions i gaudia dels arbres que creixien salvatges<ref>[[Tibul]] ii.5.30; [[Lucà]], ''[[La Farsàlia]]'' iii.402; [[Plini el Vell|Plini]], ''[[Naturalis Historia|Història natural]]'' xii.2; [[Ovidi]], ''[[Les metamorfosis]]'' i.193</ref>, pel que se li representa portant el tronc d'un xiprer (δενδροφόρος)<ref>Virgili, ''[[Geòrgiques]]'' i.20</ref>. Respecte al xiprer s'explica la següent llegenda: Silvà, o segons d'altres fonts [[Apol·lo]]<ref>[[Servi Honorat]], ''Comentari sobre l'Eneida de Virgili'' iii.680; Ovidi, ''Les metamorfosis'' x.160 i ss.</ref>, estava enamorat del jove Cipariso; una vegada va matar per accident un cérvol que pertanyia a aquest. Cipariso va morir de pena per això i va ser transformat en xiprer <ref>Servi Honorat, ''Comentari sobre les Geòrgiques de Virgili'' i.20, ''Èglogues'' x.26, ''Eneida'' iii.680</ref>.
També se li descriu com la divinitat protectora dels ramats de bestiar, als que guarda dels llops i la fertilitat del qual promou<ref>Virgili, ''Eneida'' viii.601; Tibul, i.5.27; [[Cató el Vell|Cató]], ''De re rustica'' 83; [[Nono de Panópolis|Nono]] ii.324</ref>. Sent el déu dels boscos i els ramats, també se li descriu com un apassionat de la [[música]]: la [[flauta de Pan|siringa]] estava consagrada a éll<ref>Tibul ii.5.30</ref> i se l'esmenta junt amb els [[Pan]]s i les [[Ninfes]]<ref>Virgili, ''Geòrgiques'' i.21; Lucà, ''La Farsàlia'' iii.402</ref>. Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb [[Pan]], [[Faune]], Inuus i Égipan<ref>[[Plutarc]], ''[[Vides paral·leles]]'', ''[[Cató el Jove]]'' 22</ref>. Cató el Vell<ref>Cató, ''De re rustica'' 83</ref> l'anomena ''Mars Silvanus'', així que queda clar que ha d'haver estat relacionat amb el [[Mart (mitologia)|Mart]] italià, i també s'afirmava que la seva relació amb l'agricultura era només pel que fa a les tasques realitzades pels homes, sent excloses del seu culte les dones <ref>[[Escoli]] ''Sobre Juvenal'' vi.446</ref>.
En la poesia llatina, així com en diverses obres d'art, sempre apareix com un home ancià però alegre i enamorat de [[Pomona]]<ref>Virgili, ''Geòrgiques'' ii.494; [[Horaci]], ''[[Epodos]]'' ii.21, ''[[Carminas]]'' iii.8; Ovidi, ''Les metamorfosis'' xiv.639</ref>. Els sacrificis que se li oferien consistien en raïms, panotxes de blat de moro, llet, carn, vi i porcs<ref>Horaci, ''Epodos'' ii.22, ''Epístoles'' ii.1.43; Tibul i.5.27; [[Juvenal]] vi.446</ref>.
| |||