Castells càtars: diferència entre les revisions

{{Cita|Entre els anys [[1209]] i [[1255]], [[Occitània]] va patir una '''guerra santa''' d'una gran violència, a fi d'exterminar el catarisme que tan fàcilment s'havia estès per les seves terres.}}Els únics testimonis que en queden d'aquell conflicte, són els vestigis de tants castells fortificats que van tenir un paper principal en l'epopeia. Les seves ruïnes jalonen la geografia del sud de [[França]], des dels voltants de Carcassona fins als boscos de [[Foix (Occitània)|Foix]] i la plana del Rosselló. En realitat, a tots aquests castells, no se'ls pot donar el nom de càtars, ja que la majoria dels Senyors del Migdia no eren pas herètics, però pertanyien a una societat on es desenvolupava la poesia dels trobadors, l'amor cortès, i ensems el catarisme, tot anava junt. Per ells, defensar l'heretgia era defensar la pròpia terra, un sistema de vida, el bé comú d'una cultura. I sense dubtar-ho acolliren a casa seva amics i vassalls que havien abraçat la nova fe i junts lluitaren contra la croada.

 

La crida del papa va tenir un gran èxit de reclutament, amb gent vinguda de tot arreu, decidits a conquerir les riques terres del sud. Al costat dels grans senyors, hi anaven els prelats amb escuders i vassalls; les tropes auxiliars; [[arquer]]s, [[sapador]]s, [[fuster]]s i [[ferrer]]s que construïen i feien funcionar les màquines de guerra, i els mercenaris que servien qui millor els pagava decidits a portar a bon terme els seus afers tan espirituals com temporals.

Pel juny de 1209 els croats congregats a [[Lió]], es posaven en camí. Els guiava l'abat del [[Cister]]. A tots els cavallers de [[Crist]] amb les banderes desplegades anaven baixant per les vores del [[riu Roine|Roine]]. Aviat arribaren a [[Besiers]] i des del primer moment actuaren amb propòsit d'extermini. La ciutat fou saquejada i incendiada i es parla de 20.000 morts. Tot seguit conquistaren Carcassona, i feren presoner el seu vescomte [[Ramon Trencavell II]], que moria poc temps després.