Revisió del 05:05, 23 gen 2021 modifica InternetArchiveBot (discussió \| contribucions) Bots 445.451 edits Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 ← Edició anterior		Revisió del 22:14, 11 feb 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.796 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 1: {{Grup humà}} Els '''chanés''' (en [[guaraní]] tapiti: "esclau") o izoceños (dels Bañados de Izozog), constitueixen una ètnia d'origen arahuac ([[arawak]]) del [[Gran Chaco\|Chaco]] occidental que fa aproximadament 3.000 anys va abandonar la regió de les [[Guaianes]] migrant cap al sud. Una de les seves parcialitats es va establir en els [[Llanos de Manso]] al nord-oest de l'actual [[Argentina]], a la zona del Chaco, i al sud de l'actual [[Bolívia]] i després va acompanyar als [[Avá Guaraní\|chiriguans]] en la seva migració cap al nord de l'Argentina. == Història == Milers d'anys abans de l'era comuna els arahuacs van poblar les illes de la [[mar Carib]] passant d'illa en illa. El final d'aquesta lenta expansió va ser la seva arribada a l'illa de [[Cuba]] i a [[Santo Domingo]], en mig de les [[Grans Antilles]], que ja estava poblada des de 3.000 anys abans de l'era comuna. Per raons desconegudes, entre l'any 1500 aC i el 800, grups agrícoles d'origen arahuac provinents de terres baixes ([[Surinam]]) van abandonar el seu hàbitat i van migrar cap al sud portant una tradició de ceràmica incisa. Excavacions realitzades a Pailón i en el traçat del gasoducte de [[Bolívia]] al [[Brasil]] confirmen la presència chané a la regió des del {{segle\|VIII}}.<ref>[http://www.soysantacruz.com.bo/Contenidos/1/Antropologia/Textos/B01-Antropologia06.asp SoySantaCruz.com.bo. Desarrollado por Richard Vaca Pereira Suárez]</ref> Cronistes com Diego Felipe de Alcaya, donen notícia d'un poble que vivia entre els contraforts de la serralada andina i el curs mitjà del [[riu Guapay]]. En la gran planura, les valls, i al llarg i ample de les riberes estaven establertes i confederades les comunitats sota el comandament superior d'un cabdill, a qui Alcaya va designar amb el títol de rei. Aquest portava el nom dinàstic de [[Grigotà]], tenia un habitacle prou còmode i vestia una espècie de camisa de colors vius. Subordinats a ell, disposant de centenars de guerrers estaven els cacics a qui se'ls anomena Goligoli, Tundi i Vitupué. Línia 11: Previ a l'arribada dels espanyols, els guaranís (dels que formaven part els chiriguans) van envair les planes i valls chanés al {{segle\|XV}}, derrotant l'inca Guacane i al seu germà Condori, i els soldats quítxues es van retirar fins a la regió de [[Pojo]]. Els guaranís van ocupar [[Samaipata]] on van prendre a les dones quítxues i chanés. El cacic Grigotà va aconseguir una victòria contra els [[Avá Guaraní\|chiriguans]], però eventualment també el seu territori va sucumbir a la invasió guaraní que va dominar tota la regió. Els chanés van ser esclavitzats pels chiriguans-guaranís, van conservar la seva identitat ètnica però van perdre la seva llengua arawak original fa aproximadament 300 anys, adoptant una forma del guaraní. Moltes dones chanés van ser preses com esposes dels seus amos guaranís, el que va donar lloc a certa fusió d'ambdós pobles. En 1892 l'exèrcit de Bolívia va derrotar als chiriguans en la [[batalla de Kuruyuki]] (Curuyuqui), i els chanés van aconseguir alliberar-se de l'esclavitud, migrant molts a l'Argentina. Durant la [[Guerra del Chaco]] en 1934, uns 2.500 isocenys o chanés van ser portats presoners a [[Paraguai]], la majoria dels quals va poder retornar al final de la guerra.

Chané: diferència entre les revisions