Arma de foc llarga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 96:
Al nord d'Àfrica i a tot Àsia dominaven encara els fusells de metxa; la introducció dels fusells moderns hi fou un subproducte de l'[[imperialisme]].
El 1884, el químic francès [[Paul Vieille]] inventà la pólvora blanca o "sense fum", aviat aplicada a les armes de foc.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sweeney |nom=Patrick |títol=1911: The First 100 Years |url=http://books.google.cat/books?id=g5xvZv1HB_8C&pg=PA18&dq=1884+Paul+Vieille&hl=ca&ei=BFHmTtXUL9Do8QOmzPD_Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEoQ6AEwBA#v=onepage&q=1884%20Paul%20Vieille&f=false |llengua=anglès |editorial=Krause Publications |data=2010 |pàgines=p.18 |isbn=1440211159 }}{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Fou en aquest moment que la pólvora tradicional passà a denominar-se "pólvora negra"; hom la deixaria de fabricar cap al 1920.
Durant la dècada de 1890 es popularitzà el [[carregador]] intern (de cinc a deu projectils), mercès al qual sorgiren els primers fusells de repetició, en la forma concreta de fusells de repetició manual a pany: després de disparar un tret calia accionar el pany per a introduir un nou projectil a la recambra, i així fins a exhaurir el carregador. En el canvi de segle aquesta mena de fusells havia esdevingut l'arma bàsica de tots els exèrcits del món, i continuaria essent-ho fins a la fi de la [[Segona Guerra Mundial]]. Exemples paradigmàtics d'aquests fusells, tots de prestacions molt similars, són el Mauser model 1898 alemany (i tota la seva gamma internacional de variants), el Mossin-Nagant rus (1891), el Lee-Enfield britànic (1895), el Lebel M1886 francès, etc. Des d'inicis del {{segle|XX|s}} molts d'aquests models tingueren variants reformades per a admetre carregador extern i extraïble.
| |||