Claude Garamond: diferència entre les revisions

París, nit de Nadal de l'any 1534, normalment temps de pau i felicitat. No obstant, Claude Garamond de 35  anys viu un moment molt trist, perquè el seu mestre Antoine Augereau és cremat a la foguera junt amb els seus llibres. És l'època del [[renaixement francès]], predominen la literatura, llibres, [[Humanisme|l'humanisme]]; la bíblia es publica en francès. Es manifesta la reforma amb cartells contra la missa, les tesis de [[Martí Luter|Luther]] apareixen, es veuen venir grans enfrontaments amb el clergat. Antoine Augereau va ser cremat perquè va publicar pamflets contra l'església catòlica. Tot i això va treballar per ordre de Margarida de [[Regne de Navarra|Navarra]], germana del rei i partidària activa de Luther. Els grans teòlegs no s'atreviren a actuar contra ella. Antoine Augereau era un tipògraf i editor del nou moviment de París. Opinava que les noves tendències necessitaven noves tipografies. El seu aprenent, Claude Garamond, es va convertir en el seu creador de tipografies. El 1530 va desenvolupar el tipus “Cícer” per a la impremta Robert Estienne, que va rebre gran admiració. Gairebé 100  anys més tard, durant el 1620, el suís Jean Jannon va publicar aquest tipus denominant-lo “Garamond” i aconseguí un èxit mundial.

Després de la seva mort, el 1561, els seus béns se subhasten, i part d'aquests foren comprats per [[Christophe Plantin]], André Wechel que fou qui executà el testament, Conrad Berner de la foneria Egenolff de Frankfurt i Guillaume Le Bé un tipògraf i impressor de París. El 1592 Berner publica un catàleg que és la impressió més fiable dels dissenys originals de Garamond, convertint-los en la principal referència per a molts dissenyadors fins a quatre segles més tard. A principis del segle XX la recerca de nous tipus per part de les diferents [[Foneria tipogràfica|foneries]] porta a un “revival” dels tipus de Garamond que fa que es posin en circulació fonts basades en aquests tipus, tot i que algunes amb més fortuna que d'altres. Considerant l'exactitud històrica de la font, el clar guanyador és la creada per la foneria Stempel el 1924 amb les seves romanes i cursives basades en els dibuixos originals de Garamond. En el cas d'Adobe Garamond, dissenyada per Robert Slimbach, les romanes estan basades en els punxons de Garamond del Museu Plantin-Moretus, mentre que les cursives deriven dels tipus de Robert Granjon que era un jove gravador contemporani de Garamond. Altres fonts que també s'anomenen Garamond estan basades en els tipus dissenyats per un altre tipògraf francès anomenat Jean Jannon que va néixer 19  anys més tard de la mort de Garamond.