Arxiu notarial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 5:
 
== Primeres normatives ==
La Llei Orgànica del Notariat del 1862<ref>{{format ref}} http://www.albalia.com/documentos/Legislacion/Recopilacion-Normativa-e-Administracion/Ley-del-Notariado-de-28-de-mayo-de-1862.pdf{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> va ser la primera disposició general encaminada a constituir els arxius notarials. Determinava que els protocols pertanyien a l'Estat i que els notaris els conservarien d'acord amb les lleis, com arxivers i sota la seva responsabilitat. Disposava, a més, la creació d'arxius generals d'escriptures públiques a cada Audiència Territorial, en els quals serien custodiats els registres de més de vint-i-cinc anys d'antiguitat. El reglament del mateix any ja especificava que cap persona que no fos notari podria tenir a càrrec seu un arxiu de protocols. No obstant això, aquesta llei no va assolir del tot el seu objectiu, ja que era massa ambiciosa i suposava una concentració excessiva de la documentació, i perquè el marge de 25 anys era massa reduït i podia perjudicar els particulars.
 
La segona disposició fonamental va ser el Decret llei de 8 de gener de 1869 de formació dels arxius generals de districte, que replantejava l'organització d'aquests arxius. Va suprimir els arxius generals de protocols de les Audiències i va crear els arxius de Districte notarial o de partit judicial establerts a la població on residís el jutjat de primera instància, amb protocols amb més de 30 anys.<ref>ÁLVAREZ-COCA GONZÁLEZ, María Jesús. (1987). "La fe pública en España. Registros y notarías. Sus fondos. Organización y descripción", Boletín de la ANABAD, núm. 37 (Madrid), p. 7-67.</ref> Així mateix, per primer cop, s'introduïa de manera clara la figura del notari arxiver com a responsable de l'arxiu –responsabilitat que avui dia continua mantenint– escollit pel Ministeri d'entre els que residien a la localitat i a compte del qual havien d'anar la confecció dels inventaris, les despeses i també els beneficis que es derivaven de la seva instal·lació i custòdia. Va ser durant aquesta època quan es va iniciar la recollida de protocols de les cases particulars i de les notaries, com també de les diferents corporacions civils i religioses de viles i ciutats, començant, així, a formar-se els primer veritables arxius de protocols.