Alzira (Verdi): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
m Enllaç intern |
||
Línia 28:
Després de l'estrena romana de ''[[I due Foscari]]'', ''Alzira'' va ser el segon intent de Verdi de conquerir el sud d'Itàlia tot allunyant-se de la plaça milanesa de [[La Scala]]. La crítica, va estar des del primer moment, predisposada en contra de Verdi. En efecte, el panorama operístic napolità estava dominat per la tríada formada per [[Saverio Mercadante]], [[Giovanni Pacini]] i Battista, i qualsevol intent de desviar-se de l'estètica clàssica era vist com una mena de sacrilegi. Tanmateix, a despit de la crítica, a l'arribada de Verdi a Nàpols, el 26 de juny de 1845, una gentada electritzada va rebre'l a les portes del Teatre San Carlo, on havia de representar-se ''I due Foscari''.
La cantant anglesa Anna Bishop va conspirar per a aconseguir el paper protagonista d'''Alzira'', esperant que [[Eugenia Tadolini]], que estava embarassada, no poguera fer-se'n càrrec. Però Verdi, ja havia sentit la Bishop en ''I due Foscari'' i no confiava en les seues facultats, de manera que finalment la Tadolini va interpretar el paper protagonista.
Les notícies contemporànies sobre la recepció d'''Alzira'' en l'estrena són contradictòries, i sembla clar que hi va haver diferència de parers entre la facció hostil —hom creu que agitada per la crítica i per la mateixa Anna Bishop— i la facció dels incondicionals. Només les [[cabaletta|cabalette]] de les àries principals sembla que van despertar l'entuasiasme. En les quatre funcions addicionals, no obstant les manifestacions contràries, xiulits i altres senyals de desaprovació van anar en augment, acabant per esdevenir un clar fracàs.
| |||