Isabella Colbran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Traducció lliure de l'article francès
 
Ampliat de la wiki-en
Línia 3:
 
== Biografia ==
Son pare, Juan Colbrandt, era músic de la Capella Reial de la cort espanyola. Va debutar a [[Madrid]] l'any 1806, però la major part de la seua carrera es va desenvolupar a [[Itàlia]]. Va esdevenir la [[prima donna]] oficial del [[Teatro San Carlo]] de [[Nàpols]] entre 1811 i 1822. [[Gioacchino Rossini|Rossini]]També va arribarcompondre aquatre Nàpols l'any 1815. Aviat Isabella Colbran va convertir-se en la intèrpret principal i font d'inspiració del compositor, amb qui es va casar el [[15reculls de març]] de [[1822]]. D'aquesta manera va estrenar successivament ''[[Otello (Rossini)|Otello]]'' (1816), ''[[Armida (Rossini)|Armida]]'' (1817), ''[[Mosè in Egitto]]'' (1818), ''Ermione'' (1819), ''Maometto II'' (1820), ''[[Zelmira]]'' (1822)cançons.
 
===Colbran i Rossini===
Va ser molt estimada per la passió i la intensitat dramàtica del seu cant, no obstant era molt irregular en patir d'una malaltia crònica de la gola. En perdre el favor del públic va estimar convenient posar fi a la seua carrera, el que va fer l'any 1823. Va romandre a Bolonya mentre que Rossini s'instal·lava a [[París]]. Es van divorciar oficialment l'any 1837.
A Nàpols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatro San Carlo, [[Domenico Barbaia]], amb el qui va tenir un afer amorós. Per a obtenir el màxim profit del talent musical de la Colbran, Barbaia va encarregar [[Gioacchino Rossini]] la composició d'una sèrie d'òperes per a ella. Àixí, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d<nowiki>'</nowiki>''[[Elisabetta, regina d'Inghilterra]]''.
 
La següent òpera napolitana de Rossini fou ''[[Otello (Rossini)|Otello, ossia il Moro di Venezia]]'' en la qual Isabella va cantar el paper de Desdemona. L'òpera va esdevenir immensament popular; de fet, Isabella es trobava en possessió de les seues millors facultats. No obstant, poc després, la seua veu va anar deteriorant-se i va començar a mostrar signes de fatiga. Tot i així, va continuar la seua carrera, i va estrenar els papers d'Armida (''[[Armida (òpera)|Armida]]''), Elcia (''[[Mosè in Egitto]]''), Zoraide (''[[Ricciardo e Zoraide]]''), Ermione (''[[Ermione]]''), Elena (''[[La donna del lago]]''), Anna (''[[Maometto II]]''), i Zelmira (''[[Zelmira]]''), totes compostes per Rossini per a Nàpols.
Isabella també va compondre quatre reculls de cançons.
 
Finalment, Isabella va deixar Barbaia i va iniciar una relació amb Rossini. Es van casar el [[15 de març]] de 1822. El matrimoni va visitar [[Viena]] i [[Venècia]], on Rossini va compondre ''[[Semiramide]]''. Isabella va estrenar també aquesta òpera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader èxit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, la Colbran va decebre el públic. En una posterior visita a [[Londres]], els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisió d'abandonar els escenaris. Rossini va compondre més òperes abans d'abandonar la seua carrera l'any 1829 (entre elles ''[[Il viaggio a Reims]]'', ''[[Le comte Ory]]'' i ''[[Guillem Tell (òpera)|Guillem Tell]]''), però cap d'elles per a Isabella. Mentre Isabella va romandre a [[Bolonya]], Rossini es va instal·lar a [[París]]. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837, però Rossini va asseguar que Isabella tinguera un bon retir fins a la seua mort, l'any 1845. Per a glòria de Colbran, Rossini sempre la va considerar entre les millors intèrprets de les seues obres.
 
== Bibliografia ==
*[[Stendhal]], ''Vie de Rossini'' (diverses edicions).
*{{fr}} Pierre Miscevic, ''Divas, la Force d'un Destin'', Hachette. Tot el primer capítol dedicat a Isabella Colbran.
*{{en}} ''The Oxford Dictionary of Opera'', John Warrack and Ewan West (1992), 782 pàgs. ISBN 0-19-869164-5
*{{en}} ''Women Composers: A Heritage of Song'', p. 50, ed. Carol Kimball (2004), Hal Leonard.