Cobla Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Bibliografia: precisió nom secció
tipo
Línia 7:
La formació fundacional la integraven el flabiolaire, i director de la cobla, [[Josep Gravalosa i Geronès|Josep Gravalosa]]; els tibles Narcís Cla i Vilar i Benvingut Tapis; els tenores Albert Martí i Robert Renart; els trompetes Joan Tost i Pavia i Antoni Frigola; el trombó Alfred Sagols i Rubau; els fiscorns Ramon Mayans i Antoni Martori i Alom; i el contrabaixista [[Josep Juncà i Juscafresa|Josep Juncà]] (1922-1957). Fora de Tost i de Mayans, d'Olesa de Montserrat, la resta de músics eren nats a les comarques gironines. En un segon pla, la cobla tenia l'assessorament puntual de Joan Lamote. La primera actuació pública va ser al [[Teatre Tívoli de Barcelona]] el 30 de març del 1922, en una funció de la sarsuela ''Marina'' (d'[[Emilio Arrieta]]), que interpretava la Orquestra del Sindicat de Músics. En una de les escenes, la nova cobla interpretà ''Per tu ploro'', la sardana d'en [[Josep Maria Ventura i Casas|Pep Ventura]].<ref>{{ref publicació|nom=Concepció|cognom=Ramió i Diumenge|enllaçautor=Concepció Ramió i Diumenge|títol=Els Lamote de Grignon i la creació per a cobla|publicació=Recerca Musicológica|exemplar=vol. XIV-XV|data=2004-2005|pàgines=219|url=https://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/39175/39037}}</ref>
 
Al cap d'un any de fundada la Barcelona, el director Josep Gravalosa plegà -juntament amb l'Alfred Sagols- per desavinences amb l'Albert Martí, representant de la cobla i un excel·lent tenora, però de caràcter difícil. El succeí en el càrrec el músic i compositor [[Josep Serra i Bonal]], i amb en Serra també s'incorporà en [[Jaume Tàpias i Boadas#Notes|Pere Moner]], que posteriorment també en fou director. Les friccions de l'Albert Martí i dels altres músics que també pertanyien a la Banda Municipal, amb la resta de membres de la cobla continuaren, fins que al 1929 foren despatxats de la formació. En Martí, i els instrumentistes que plegaren amb ell fundaren, aleshores, una cobla competidora, emprant també la denominació Cobla Barcelona que, per raons legals, deixaren en [[Cobla Barcelona Albert Martí]]. Aquestes baixes provocaren una reorganització de la cobla, que s'enriquí amb la incorporació d'un altre excel·lent tenora i compositor, [[Josep Coll i Ligora|Josep Coll]], que hi romangué del 1929 al 1932 i del 1945 fins al 1957 <ref>{{ref publicació|nom=Pedro|cognom=Abella Masdeu|títol=Jose Coll, el maestro de la tenora, nos deja..|publicació=destinoDestino|exemplar=núm. 1.034|data=1 jun. 1957|pàgines=22-23|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1338576&idImagen=13084288&posicion=22&presentacion=pagina}}</ref> quan es va jubilar; fou en la primera etapa a la cobla que Josep Coll estrenà el 1931 <ref>{{ref llibre|nom=Jaume|cognom=Vilà|enllaçautor=Jaume Vilà i Figueras|títol=Mètode bàsic per a l'estudi de la tenora|lloc=Barcelona|editoria=Dinsic|any=2017|isbn=978841662329|url=https://docplayer.es/96169210-Metode-basic-per-a-l-estudi-de-la-tenora.html}}</ref> i tocà habitualment la tenora metàl·lica que el distingiria. La cobla quedà aleshores constituida per en Pere Moner, flabiolaire; [[Ferran Blanch i Arché|Ferran Blanch]] i [[Antoni Cassi Bassach|Antoni Cassi]], tibles; Josep Coll i Francesc Civit, tenores; Pere Aragonès i Ramió i Josep Buscarons i Turró, trompetes; Pere Garriga i Oliver, trombó; Josep Serra i Antoni Martori, fiscorns; i Josep Juncà, contrabaix. Deslliurada de la servitud d'haver de compaginar els actes propis amb les obligacions dels membres de la Banda Municipial, i amb l'assessorament del [[Francesc Pujol i Pons|mestre Pujol]], el nivell de la cobla no acusà la pèrdua de la tenora d'Albert Martí.<ref name=fet>{{ref llibre|nom=Josep|cognom=Mainar|enllaçautor=Josep Mainar i Pons|capítol=La Cobla Barcelona|títol=La sardana I: El fet històric|lloc=Barcelona|editorial=Bruguera|any=1972|edició=2a. ed|pàgines=98-101}}</ref>
 
A començaments dels [[Dècada del 1930|anys 30]], i davant de la irrupció del nou llenguatge musical del [[jazz]] i d'altres formes d'entreteniment, la cobla passà uns moments complicats. El juny del 1932 demanà auxili a la recreada [[Generalitat de Catalunya]], i aquesta convocà un concurs el 1933 amb un únic participant, que atorgà a la Barcelona el títol de "Cobla Oficial de la Generalitat"; però, davant de les protestes de les cobles gironines, la Generalitat hagué de convocar a corre-cuita un segon concurs, a Sant Feliu de Guíxols, que elegí la Principal de la Bisbal com a -també- Cobla Oficial de la Generalitat.<ref name=fet/>