Batalla de Farsàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 33:
Un cop va esclatar la guerra civil i davant del ràpid avanç de [[Juli Cèsar]] per [[Itàlia]], camí de Roma, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i molts membres del [[Senat romà|Senat]] van fugir cap a [[Grècia]] per reorganitzar les seves forces. Cèsar no disposava de cap flota, així que els seus primers moviments van ser assegurar el control sobre [[Itàlia]] i [[Hispània]], així com el sud de la [[Gàl·lia]], que fou seva després de la victòria aconseguida en el [[Setge de Massilia]], (actual [[Marsella]]), on reuniria una petita flota. Cèsar va ordenar que dotze legions es reunissin a [[Brundisium]], de les que només set van creuar l'Adriàtic, i es van reunir amb les quatre de [[Marc Antoni]].
Per la seva part, Pompeu disposava d'una gran força naval i tenia el suport de les províncies romanes orientals. A més, els conservadors controlaven el nord d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] després de derrotar a les forces cesarianes en la [[Batalla del Bagrades (49 aC)]], disposant de cinc legions italianes, una de Creta, una de Cilícia, dues d'Àsia Menor i dues de Síria, de quatre mil homes cada una.<ref name=Cowan>{{Ref-llibre |cognom=Cowan |nom=Ross |títol=Roman Battle Tactics 109BC-AD313 |url=http://books.google.cat/books?id=WadVUvp2qlAC&pg=PA4&dq=legion+pharsalus+caesar&hl=ca&sa=X&ei=QkrAUNeJMoLXtAakmYDwCA&ved=0CDIQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=p.4 |isbn=1846031842 }}{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Malgrat tot, Juli Cèsar va aconseguir creuar el mar [[Adriàtic]] amb part del seu exèrcit, amb [[Marc Antoni]] seguint-lo poc després.
Tot i que les forces de Pompeu eren més nombroses, els soldats de Cèsar, consistents en les legions [[Legió VI Ferrata|VI]], [[Legió VIII Augusta|VIII]], [[Legió IX Hispana|IX]], [[Legió X Equestris|X]], [[Legió XI Claudia|XI]], [[Legió XII Fulminata]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fields |nom=Nic |títol=The Roman Army: the Civil Wars 88-31 BC |url=http://books.google.cat/books?id=O8XyOA4lX3AC&pg=PA55&dq=12th+legion+pharsalus&hl=ca&sa=X&ei=eUPAULr_MMbHtAb2uYC4Bg&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=12th%20legion%20pharsalus&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=p.55 |isbn=1846032628 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref> d'uns 2.750 homes cada una,<ref name=Cowan/> eren més veterans i tenien més experiència en el camp de batalla, així que Pompeu no volia enfrontar-s'hi a camp obert, preferint intentar tallar les seves línies de subministraments i bloquejar els seus moviments. Cèsar va intentar un assalt al campament de Pompeu en la [[Batalla de Dirraqui (48 aC)]], que fou un total desastre i l'obligà a retirar-se. Tot i així, Pompeu no el va perseguir, mantenint els seus intents d'aïllar l'enemic, fins que finalment i sota la pressió dels seus aliats del Senat, decidí a enfrontar-s'hi en batalla a prop de [[Farsàlia]].
| |||