Batalla de Cambrils: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 30:
La '''Batalla de Cambrils''' de 1640 fou un dels episodis de la [[Guerra dels Segadors]].
 
== AntecedentsContext ==
Després del [[Setge de Salses (1639-40)|setge de Salses]], a la zona del [[Rosselló]] s'hi allotjaren uns 9.000 soldats de l'exèrcit de [[Felip IV de Castella|Felip IV]]. La presència continuada de soldats entre la població local fou una font contínua de conflictes, ja que tot sovint es produïen excessos i abusos contra una població ja perjudicada per la combinació de males collites i la devastació dels episodis bèl·lics derivats de la [[Guerra dels Trenta Anys]], essent una zona fronterera amb França.{{sfn|Torres|2006|pp=65-67}} Per tal d'alleugerir aquesta càrrega, el [[virrei de Catalunya|virrei]] [[Dalmau de Queralt i de Codina|Dalmau de Queralt]] ordenà que els allotjaments de les tropes es repartissin en les poblacions del Principat, menys afectades pel conflicte. No obstant, el rei hi afegí la condició que en aquells llocs on s'allotgessin els militars havien de superar en nombre la població local.{{sfn|Simon i Tarrés|2019|p=44-46}}
La primavera del [[1640]], [[Francesc de Tamarit]] fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a [[Barcelona]] el [[22 de maig]] i el posaren en llibertat. El [[7 de juny]] del mateix any, en el [[Corpus de Sang]], grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el [[virrei de Catalunya]] [[Dalmau III de Queralt]].
 
L'operació només va aconseguir escampar els abusos i el malestar cap a d'altres zones del principat, com l'Empordà o el Vallès. Així, es produïren diversos enfrontament amb la població local que feren augmentar la tensió social. A més dels abusos cap a la població civil, la manera com es feien els allotjaments atemptava contra les [[Constitucions catalanes]], la qual cosa provocà la protesta de les institucions catalanes. El març de [[1640]] foren empresonats el [[Consell de Cent|consellers]] Joan de Vergós i Lleonard Serra i el [[Diputació del General de Catalunya|diputat militar]] [[Francesc de Tamarit]], que s'oposaven als allotjaments i a les [[Reclutament|lleves]] decretades per la guerra amb França.{{sfn|Torres|2006|pp=65-67}} Camperols revoltats van entrar a [[Barcelona]] el [[22 de maig]] i els posaren en llibertat.{{sfn|Torres|2006|pp=74}} El [[7 de juny]] del mateix any, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei Dalmau de Queralt durant la jornada coneguda com el [[Corpus de Sang]].
El setembre, l'exèrcit de Felip IV va ocupar [[Tortosa]] amb l'aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era políticament reialista. Les tropes surten en direcció a [[Barcelona]] el [[8 de desembre]], rebent una gran resistència a [[el Perelló]] i al [[coll de Balaguer|castell del Coll de Balaguer]], a prop de [[l'Hospitalet de l'Infant]].
 
Per tal d'aplacar de forma exemplar la revolta que es gestava a Catalunya contra l'autoritat reial, la cort de Felip IV optà per intervenir militarment el Principat.{{sfn|Torres|2006|pp=106-107}} A principis de setembre, una contrarevolta a [[Tortosa]] féu decantar la ciutat a favor de Felip IV,{{sfn|Torres|2006|pp=102-103}} i el dia 25 l'exèrcit reial arribà la ciutat. Comandat pel lloctinent de Catalunya [[Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens|Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez]], el [[8 de desembre]] un exèrcit de 23.000 infants, 3.000 genets i 24 canons sortí de Tortosa en direcció a Barcelona.{{sfn|Hernàndez|2003|p=108}}
 
De forma paral·lela, la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]] havia començà a organitzar la defensa del Principat davant d'un eventual conflicte militar amb la Corona, amb la convocatòria, el dia 10 de setembre, d'una [[Junta de Braços]]. El dia 13 es creà la junta de Guerra, mitjançant la qual les institucions catalanes iniciaren una frenètica cursa per tal d'adquirir armament i provisions, aixecar lleves i nomenar els oficials.{{sfn|Florensa|Güell|2005|p=90-91}} També s'establiren quatre places d'armes en diferents punts del Principat (Cambrils, Bellpuig, Granollers i Girona) per tal de barrar el pas als exèrcits reials, tant si es mobilitzaven les tropes allotjades al Rosselló, com si la invasió es produïa pel sud o per la plana de Lleida.{{sfn|Florensa|Güell|2005|p=113}}
 
L'exèrcit de Los Vélez inicià la seva marxa cap a Barcelona el dia 8 de desembre. Pel camí trobà resistència [[El Perelló|al Perelló]] i, especialment, al [[batalla del coll de Balaguer|coll de Balaguer]], on s'hi havien fortificat uns 2.000 homes sota les ordres del [[Bernat de Boixadors i d'Erill|comte de Savallà]]. No obstant, la improvisada defensa catalana fou insuficient per barrar el pas al gruix de l'exèrcit reial, que avançà impassible.
 
== La batalla ==