Comtat de Carcí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot treu plantilla cal coor redundant amb la infotaula |
m Plantilles |
||
Línia 2:
El '''comtat de Carcí''' fou una jurisdicció feudal d'[[Occitània]] que abraçava la regió del [[Regió del Carcí|Carcí]], centrada a la ciutat de [[Càors]].
El comtat de Carcí fou inclòs al [[Regne d'Aquitània]] el [[781]]. Els primers comtes de Carcí foren nomenats per [[Carlemany]] o per [[Lluís el Pietós]]. El [[844]] apareix un comte anomenat Raül. [[Carles el Calb]] va concedir el comtat el [[849]] a Ramon, [[comte de Tolosa]]. Ramon el va deixar el [[864]] al seu fill Ermengol que el va deixar al seu fill Ramon II, i aquest al seu fill Ramon III. Al {{segle|X}} el vescomtes de Carcí, Rodolf (vers 900), i els successors fins a Robert (el seu besnét) van dominar una part del comtat i van prendre el títol de comtes de Carcí, però finalment els territoris van tornar als descendents de Ramon III de la casa de Tolosa i els vescomtes van perdre el Carcí després del [[964]]. En aquest temps no se sap si la possessió fou indivisa entre les cases de Tolosa i Roergue o va romandre en mans de la segona, però Guillem III Tallaferro al {{segle
Ocupat el comtat per [[Enric II d'Anglaterra]] [[Plantagenet]] el [[1159]], fou retornar a Tolosa el [[1173]] sota vassallatge anglès. Entre [[1188]] i [[1190]] Ricard cor de lleó el va ocupar però el [[1190]], per un acord, el va cedir en feu al comte de Tolosa, [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]]. En un seguit de combats entre [[1211]] i [[1214]], va quedar ocupat per [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]], però va reconèixer els drets senyorials del bisbe. El [[1220]] [[Montalban]] es va revoltar i van seguir [[Moissac]] i altres fins al [[1224]], i [[Amaurí IV de Montfort|Amalric de Montfort]], expulsat del país, va cedir els seus drets a la corona de França ([[1226]]). Fou retornat el [[1229]], mitjançant el [[Tractat de Meaux|tractat de Meaux-Paris]], a la casa de Tolosa. El [[1258]] es va signar un [[Tractat de París (1259)|tractat a París]] que establia que el comtat seria retornat a Anglaterra si [[Joana de Tolosa i Aragó]] moria sense descendents, com així va ser el [[1271]]. Però llavors el rei [[Felip III de França]] el va unir a la corona. El [[1360]] va ser cedit a Anglaterra pel [[Tractat de Brétigny]] i els anglesos van entrar formalment a Càors el [[8 de gener]] de [[1362]]. El [[febrer]] i [[març]] de [[1369]] la ciutat i els senyors es van revoltar i es van sotmetre a [[Carles V de França]], expulsant als anglesos que no van poder tornar-la a ocupar, i la regió fou durant temps escenari de combats entre anglesos i francesos fins que [[Carles VII de França]] el va consolidar com a domini reial després del final de la [[Guerra dels Cent Anys]] el [[1453]].
| |||