Diferència entre revisions de la pàgina «Enric Sarradell i Pascual»

cap resum d'edició
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
 
== Biografia ==
Era fill de Francesc Sarradell Mateu (†1935) i de Josepa Pascual.<ref>{{ref-publicació|títol=Certificat de defunció d'Enric Sarradell i Pascual|publicació=Registre Civil de Manresa|data=22/02/1963|pàgines=395|volum=464}}</ref> El seu pare era fill i nét de veterans de les [[guerres carlines]].<ref name="Espanya Federal">{{ref-publicació|títol=Notícies generals|publicació=Espanya Federal|data=01/06/1935|pàgines=3|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Llobregat;publication_id=ac.baix.llobregat.sant.feliu.de.llobregat.espanya.federal;place=Sant%20Feliu%20de%20Llobregat;publication=Espanya%20Federal;day=01;month=06;year=1935;page=003;id=0000237100;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Llobregat/Baix%20Llobregat/Sant%20Feliu%20de%20Llobregat/Espanya%20Federal/1935/193506/19350601/19350601-003.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Llobregat;encoding=utf-8}}</ref> Durant la seva joventut, Enric formà part del [[Requetè]] de Sabadell.<ref>{{ref-publicació|títol=El 10 de Marzo|publicació=La Bandera Regional|data=12/03/1910|pàgines=3|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=3&path=1000373169&presentacion=pagina}}</ref>
 
Tradicionalista com la seva família, Enric Sarradell fou un entusiasta admirador de [[Jaume Balmes]] i deixeble de [[Fèlix Sardà i Salvany]]. El 1908 va començar a col·laborar amb el diari de Sabadell ''Gazeta del Vallès'', sota l'orientació i seguint els consells que li donava Sardà.<ref name="Presentacio">{{ref llibre|cognom=Vives|nom=Joan Baptista|títol=Cartas a un preguntón (per Enric Sarradell Pascual)|capítol=Presentació|data=1948|lloc=Manresa|pàgines=8}}</ref>
Va ser un dels col·laboradors del setmanari jaumí ''La Trinchera'' (1912-1917).<ref>{{ref-llibre|cognom=Navarro Cabanes|nom=Josep|títol=Apuntes bibliográficos de la prensa carlista|pàgines=278|any=1917|url=https://books.google.cat/books?id=eR9AAAAAIAAJ&pg=PA278}}</ref> L'any 1915 formà part del Consell directiu de l'Associació de la Premsa de Sabadell com a secretari.<ref>{{ref-publicació|títol=Asociación de la Prensa. Sabadell|publicació=La Alquitara|data=23/10/1915|pàgines=5|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=5&path=1000210539&presentacion=pagina}}</ref> A causa de la seva activa militància, el 1916 ja formava part de la Junta tradicionalista del districte de Sabadell com a secretari general.<ref>{{ref-publicació|títol=De los nuestros|publicació=El Norte|data=31/10/1916|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3066025&presentacion=pagina}}</ref>
 
Durant la seva joventut, Enric formà part del [[Requetè]] de Sabadell.<ref>{{ref-publicació|títol=El 10 de Marzo|publicació=La Bandera Regional|data=12/03/1910|pàgines=3|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=3&path=1000373169&presentacion=pagina}}</ref> Va ser un dels col·laboradors del setmanari jaumí ''La Trinchera'' (1912-1917).<ref>{{ref-llibre|cognom=Navarro Cabanes|nom=Josep|títol=Apuntes bibliográficos de la prensa carlista|pàgines=278|any=1917|url=https://books.google.cat/books?id=eR9AAAAAIAAJ&pg=PA278}}</ref> L'any 1915 formà part del Consell directiu de l'Associació de la Premsa de Sabadell com a secretari.<ref>{{ref-publicació|títol=Asociación de la Prensa. Sabadell|publicació=La Alquitara|data=23/10/1915|pàgines=5|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=5&path=1000210539&presentacion=pagina}}</ref> A causa de la seva activa militància, el 1916 ja formava part de la Junta tradicionalista del districte de Sabadell com a secretari general.<ref>{{ref-publicació|títol=De los nuestros|publicació=El Norte|data=31/10/1916|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3066025&presentacion=pagina}}</ref>
 
En poc temps els seus articles no només es publicaven a Sabadell, sinó també en molts diaris de Barcelona, Madrid, [[València]], [[Orense]], [[Bilbao]] i [[Pamplona]], sovint fent servir diferents pseudònims.<ref name="Presentacio" />
 
Com [[Juan Vázquez de Mella]] i la direcció de la [[Comunió Tradicionalista]], defensà la neutralitat d'Espanya a la [[Primera Guerra Mundial]] contra els qui volien que hi entrés al costat dels [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], escrivint articles germanòfils a la premsa<ref>{{ref-publicació|publicació=La Correspondencia de Alicante|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=1&path=4005578&presentacion=pagina|data=12/07/1918|pàgines=1|títol=Los crímenes de la guerra: La destrucción de catedrales}}</ref> i presentant conferències sobre aquest tema.<ref>{{ref-publicació|títol=Junta regional tradicionalista|publicació=El Norte|data=03/03/1917|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3067830&presentacion=pagina}}</ref>
A la ''[[Revista de Sabadell]]'', on va emprar sovint el pseudònim de ''Carlos de Valrá'', tractà sobre els diferents aspectes de la guerra europea, com els crims bèl·lics, l'[[Imperi Britànic|imperialisme britànic]], el [[bolxevisme]], etc.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=13}}</ref> A la ''Gazeta del Vallès'' va escriure en català contra les escoles laiques, acusant-les de ser centres de corrupció i de promoure la [[Francmaçoneria|maçoneria]],<ref name="Sarradell"/> i també de la Gran Guerra, manifestant que els catòlics havien de simpatitzar amb Alemanya, i que «la maçoneria, el socialisme i l'orgull dels Estats Units està desfent la vella Europa».<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=16}}</ref>
 
Després de 1919 s'afilià als [[Sindicats Lliures]]. Més endavant va donar suport a la [[dictadura de Primo de Rivera]] i va ser un dels homes forts del règim a [[Sabadell]], on va ser cap de governació de la corporació municipal i del Negociat de Premsa de l'Ajuntament de Sabadell.<ref>{{ref-llibre|cognom=Casanovas i Romeu|nom=Àngels|títol=Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís|pàgines=116|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any=2011|isbn=978-84-9883-403-1|url=https://books.google.cat/books?id=7iOMt28VbZUC&pg=PA116#v=onepage&q&f=false}}</ref> També va dirigir el [[Sometent]] i va exercir d'inspector en cap de Vigilància.<ref name="Sarradell">{{ref-web|cognoms=Arnau B.|url=https://historiadesabadell.com/2016/10/11/sarradell-pascual-enric/#comment-54|data=26/06/2016|títol=Sarradell Pascual, Enric|obra=Història de Sabadell S.XIX-XX}}</ref><ref name="Història">{{ref-web|nom=Antonio|cognoms=Santamaria|url=http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-dictadura-de-primo-de-rivera-1923-1930/|títol=‘Història de Sabadell': La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)|obra=iSabadell}}</ref> ElA 1926iniciativa fouseva nomenates delegatva regional per a Catalunya i Balears del Comitè central deconvertir la Federació[[Rambla Nacional d'Obrers i Empleats Municipals.<ref>{{ref-publicació(Sabadell)|títol=Federación NacionalRambla de ObrerosSabadell]] yen Empleados[[bulevard]], Municipales|publicació=La Nación|data=12/8/1926|pàgines=6|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026225664&page=6}}</ref> Tot iobra que la dictaduraSarradell va prohibirproposar algunesen deuna lesconferència conferènciespronunciada delal Cercle Tradicionalistalocal de Sabadell,l'Associació esde va permetre que organitzessin una Escola Dominical, on van continuar les sevesla activitatsPremsa.<ref name="HistòriaPresentacio2" />
 
El 1926 fou nomenat delegat regional per a Catalunya i Balears del Comitè central de la Federació Nacional d'Obrers i Empleats Municipals.<ref>{{ref-publicació|títol=Federación Nacional de Obreros y Empleados Municipales|publicació=La Nación|data=12/8/1926|pàgines=6|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026225664&page=6}}</ref> Tot i que la dictadura va prohibir algunes de les conferències del Cercle Tradicionalista de Sabadell, es va permetre que organitzessin una Escola Dominical, on van continuar les seves activitats.<ref name="Història"/>
 
Va realitzar múltiples viatges per Espanya i per Europa, reflectint el seu pensament en llibres, discursos, conferències i descripcions de viatges. Va obtenir premis literaris en [[Saragossa]], Bilbao i Pamplona.<Ref name = "Presentacio" />
 
L'any 1930 va participar en el ''Certamen nacional de periodisme tradicionalista'' organitzat pel setmanari ''El Tradicionalista'' de [[València]] i va obtenir una menció honorífica pel treball «Suma variedad de la unidad» sobre la Societat Tradicionalista de [[Pamplona]].<ref>{{ref-publicació|títol=El Correo Español|publicació=El Cruzado Español|data=07/03/1930|pàgines=7|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0029005303&page=7}}</ref> A l'abril del mateix any fou expulsat de l'Associació de Premsa de Sabadell.<ref>{{ref-publicació|títol=Lo que pasa en Sabadell|publicació=El Liberal|data=13/04/1930|pàgines=5|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0031071405&page=5}}</ref>
Durant la [[Guerra Civil espanyola]] va ser durant un temps secretari privat de l'anarquista sabadellenc Bru Lladó i va actuar com a [[cinquena columna]]. Per haver fet alguna actuació forta a favor de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]-[[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]], es congracià la confiança de certes autoritats, la qual cosa li va permetre practicar derrotisme a alt nivell.<ref>{{ref-llibre|cognom=Castells Peig|nom=Andreu|títol=Sabadell, informe de l'oposició: anex per a la història de Sabadell|pàgines=23.10|volum=III I IV|editorial=Riutort|any=1978|isbn=}}</ref>
 
Amb la victòria del [[Bàndol nacional]] va escriure la cançó de gesta ''La Boina roja'' (1939). S'establí a [[Manresa]] i va donar suport al [[Franquisme|règim de Franco]].<ref name="Sarradell"/><ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=12}}</ref> VaFou continuarsecretari escrivintdel aConsell la premsa i va publicar alguns llibres. A principisLocal de la dècadaCultura de 1960 encara escrivia articles a la revista ''Tradición''Manresa.<ref name="SarradellPresentacio2"/> A més de ''Parvissimus'' i ''Carles de Valrà'', utilitzà també els pseudònims ''El Cucala'', ''Milos'' i ''Ferran de Sapal''.<ref>{{Refref-llibre|cognom=Castells PeigVives|nom=AndreuJoan Bta.|títol=Sabadell,Cartas informea deun preguntón (per l'oposicióEnric Sarradell Pascual)|capítol=Presentación|data=19751948|editoriallloc=RiutortManresa|pàgines=25-37|isbn=9}}</ref>
 
Va continuar escrivint a la premsa i va publicar alguns llibres. A principis de la dècada de 1960 encara escrivia articles a la revista ''Tradición''.<ref name="Sarradell"/> A més de ''Parvissimus'' i ''Carles de Valrà'', utilitzà també els pseudònims ''El Cucala'', ''Milos'' i ''Ferran de Sapal''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Castells Peig|nom=Andreu|títol=Sabadell, informe de l'oposició|data=1975|editorial=Riutort|pàgines=25-37|isbn=}}</ref>
 
Fou pare de Mercè (1918-2016), Pepita i, Jaume Sarradell Company (1920-2010).<ref name="Espanya Federal"/> i Carles Sarradell Company (1923-1931).<ref>{{ref-publicació|títol=Ecos de sociedad|publicació=El Cruzado Español|data=20-11-1931|pàgines=7|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0029005838&page=7}}</ref>
 
== Obres ==
653

modificacions