Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m netejant plantilla Projectes germans, paràmetre commons de WD |
m Plantilles |
||
Línia 56:
Otó dotà els bisbats i abadies amb grans extensions de terra, en les quals les autoritats seculars no tenien ni poder de jurisdicció ni d'impostos. En un exemple extrem, quan Conrad el Vermell va ser desposseït del seu títol ducal a Lorena, Otó assignà al seu germà [[Brunó de Colònia|Brunó]], Arquebisbe de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], nou duc de Lorena. A les terres que Otó conqueria als [[Wends]] i a altres [[pobles eslaus]], fundava nous bisbats a les seves fronteres orientals.
Donat que Otó personalment assignava els bisbes i abats, aquestes reformes reforçaven la seva autoritat central, i les posicions superiors de l'església alemanya funcionaven al respecte com a braç de la burocràcia imperial. La conflictivitat d'aquests bisbats poderosos amb els successors d'Otó i el creixement del poder [[Papa]]l durant la [[Reforma Gregoriana]], portarà durant el {{segle
==== El ''Renaixement Otonià'' ====
| |||