Les funcions dels cònsols, en augmentar el territori, van haver de ser delegades per a cada província: primer en qüestors insulars amb funcions consulars (a [[Sicília]] i [[Sardenya]] des del [[227 aC]]) i després amb la figura del procònsol (o propretor) per a [[Hispània Citerior]] i [[Hispània Ulterior]] ([[197 aC]]).
Per ser cònsol calia tenir almenys 43 anys (això fou eliminat per la ''lex Villia annalis'' del 180 aC); es podia ser cònsol més d'una vegada però entre cada vegada havien de passar almenys deu anys, però després això es devia eliminar perquè Gai Mari fou cònsol el 107, 104, 103, 102, 101, i 100. El [[180 aC]], amb la ''[[lex Villia annalis]]'', es va establir que per accedir al consolat s'havia d'haver passat amb anterioritat per les magistratures inferiors, amb un temps d'inactivitat prefixat entre cada magistratura. Com va ocórrer amb la censura, aquesta disposició va fer que el consolat fos accessible gairebé en exclusiva a l'aristocràcia. El terme d'exercici es va reduir durant l'imperi a dos mesos (per tant 12 cònsols exercien la magistratura cada any) i moltes vegades eren més (l'any 190 hi va haver 25 cònsols) però les seves funcions eren merament honorífiques.
