Viquipèdia

Dagomba: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
m Tipografia
Línia 16:
Durant el regnat de Ya Naa Yakubu I, el seu nebot Yelizoli Lana Lagfu va augmentar la seva força i va adquirir nou cacicats (Zabzugu, Gbungbaliga, Tagnamo, Nakpachia, Korli, Kunkon, Demon, i Chim). Els fills de Ya Naa Yakubu I, Abdulai, Andani i Mahami temien que Yelizoli Lana Lagfu fos massa poderós i pogués capturar Yani a la mort del seu pare tot i que Yelizoli Lana Lagfu era a Pagabia i d'acord amb la tradició dagbon no tenia dret a Yani. Quan Ya Naa Yakubu I va esdevenir malalt mental i Yelizoli Lana Lagfu va anar a Yendi per evitar que el rei fes alguna malifeta en el seu estat; això fou el pretext pels fills del rei per acusar-lo davant diversos "''yanabihi''".<ref> els fills mascles del ''Ya Naa'' o rei</ref> de voler usurpar el tron; els prínceps amb el suport de molts caps van declarar la guerra a Yelizoli Lana Lagfu al que van derrotar en una batalla a Demon; Lagfu va fugir però va morir en els combats subsegüents. No obstant els prínceps no podien creuar les portes de Yani i entrar a Yendi fins a la mort del seu pare. Naa Abdulai (Abudu) fou cap a Tampion, Naa Andani cap a Nyon i Naa Mahami cap a Nakpali. A la mort del rei de Karaga, Mahami, els prínceps pretenien adquirir el regne per un d'ells però Naa Yakubu I va nomenar al seu germà Sunson Naa Yahaya com a rei de Karaga. Els prínceps van emboscar al nou cap en el camí cap al seu nou lloc i el van matar; això va molestar al pare que pel que sembla no devia estar molt boig, i va esclatar la guerra entre aquest i els seus fills. Però els prínceps van obtenir molts suports i van aconseguir la victòria a les batalles de Vitin i Banvim Dohini, prop de Tamale; no obstant no van prendre cap mesura contra el seu pare que va poder seguir governant fins a la seva mort. Els prínceps van capturar els regnes vassalls de Savelugu i Mion: aquest va passar a Abudu mentre Naa Andani va esdevenir Ya Naa hereu, i un dels seus seguidors més fidels, Sakpe Naa Adama fou promogut al regne vacant de Karaga.
 
A la mort de Ya Naa Yakubu I, el seu fill Mion Lana Abdulai (Abudu), va esdevenir ''Gbon Lana'' <ref> Gbon Lana era el fill gran del ''Ya Naa'' o d'un altre cap que estava en edat de regnar </ref> i fou coronat com a Ya Naa Abdulai I. El seu germà Korli Naa Mahami havia mort i per tant les tres branques del regne que havien planejat mai es van realitzar, ja que el seu fill no tenia l'edat. Ya Naa Abdulai I va governar 19  anys (1839 a 1858) i a la seva mort el va succeir el seu germà (del mateix pare però diferent mare) Naa Andani amb el nom de Ya Naa Andani II. Aquest va governar 38  anys i fou el iniciador de l'encara vigent rotació (alternança) entre les dues branques de la casa reial, els ''Abudu Yili'' i els ''Andani Yili''. Segons la tradició dagbon dos prínceps de la mateixa mare no podien pujar al tron <ref> la dita local diu "una dona no pot criar dos lleons"</ref> i en aquest cas la mare de Naa Abdulai era Gbanzalun Lamisi i la de Naa Andani era Galibang Budaali.
 
== Penetració europea ==
Línia 31:
 
== Protectorat britànic ==
El 1914-1915 els britànics es van apoderar del Togo Alemany entrant a Yendi (sense trobar gaire resistència) abans de finals de 1914. Ya Naa Alasani va morir el [[17 de gener]] de [[1917]]. Els britànics van decidir esperar al final de la guerra per portar a les pells a un nou rei i el ''Gbon Lana'' de Ya Naa Alasani, Mion Lana Abdulai, va assolir la regència. El 1920, després de tots els tractats de pau, els britànics van consentir la reunificació de Dagbon i pujar a les pells a Ya Naa Abdulai II. El [[20 de novembre]] de [[1920]] el Cap Comissionat dels Territoris del Nord, capità C.H. Armitage va convidar a 35 caps dagbons a Tamale per elegir un nou ''Ya Naa''. Es van presentar candidats Mion Lana Abdulai, fill de Ya Naa Alasani, que ja servia com a Ya Naa (hereu) de facto feia prop de 4  anys; Ya Naa Bukari, fill de Ya Naa Andani II, que era vell, cec i estava parcialment paralitzat; Karaga Naa Ziblim, rebesnét de Ya Naa Yakubu, encara que ocupava una porta de Yani no era elegible; el ''Mion Lana'' Abdulai (rei del Mion britànic), fou designat per influència de Karaga Naa Bukari Narkaw, si bé la designació fou disputat per caps i ancians del Dagbon alemany; quan el [[22 de novembre]] de [[1920]] el Cap Comissionat va preguntar si havien arribar a una decisió, seguint les instruccions d'Armitage, els caps van informar que elegien a Ya Naa Bukari però com que aquest no es podia traslladar des de Savelugu a Yendi per la seva edat i salut, va abdicar en favor de Mion Lana Abdulai (que havia estat Gbon Lana de Ya Naa Alasani) que va agafar el nom de Ya Naa Abdulai II. Aquest va nomenar ''Mion Lana'' Abdulai al regne vacant de Mion. Aquesta elecció trencava en les formes la costum i tradició dagbon.
 
Els britànics van intentar recuperar la confiança dels caps amb el rei especialment els caps occidentals que no havien pogut contactar amb Yendi durant 20  anys. Però van seguir designant els caps i reietons locals en favor de caps de l'antiga part britànica per temor que el rei no els nomenés en castig per la seva actitud abans de 1920; com a exemple, quan Ya Naa Bukari va morir el 1921, els britànics van imposar com a successor a Savelugu a Bamvim Lana Abdulai, un cap fidel. Els britànics a més es reservaven l'aprovació de cada nomenament i podien destituir a qualsevol cap que després d'un temps de prova no fos satisfactori pels britànics.
 
El [[1930]] es va fer una Conferència de Dagbon, oberta el [[24 de novembre]], a fi i efecte d'instituir el "govern indirecte"; la conferència va establir una detallada història del país i va fixar els límits; va detallar els cacicats, les seves classes, i el seu ordre de precedència; també va establir el consell d'ancians de Yendi i el Consell d'Estat Dagbon. Es va regular la successió i es va decidir que només els caps que ocupaven les pells de Mion, Karaga i Savelugu eren elegibles per les pells de Yani (a Yendi). Els néts de rei foren exclosos de la successió. Per la selecció del rei es va establir un comitè format pel ''Kuga Naa'', ''Tugri Nam'', ''Gushie Naa'' i ''Gomli''; tots els nomenaments de cap havien de ser fets pel rei i que cap rei podia ser privat de ser-ho excepte per la mort. També es va preveure una ''Dagbon Native Authority''. La ''Dagbon Native Authority'' formada pel rei i el seu consell. Tretze ''Native Authorities'' subordinades (amb diversos cacicats i els seus ancians) foren instituïts; les ''Native Authorities'' tenien el deure de mantenir l'ordre, i el deure d'arrestar i imposar penes de presó i multes. Amb aquests poders el càrrec de ''Ya Naa'', els prínceps de Dagbon obtenien un ofici lucratiu, ja que a part de les funcions policials, administratives i judicials, podrien tenir el seu propi exèrcit i cobrarien un sou que sortiria de les taxes i impostos imposats de manera directa als súbdits.
Línia 39:
Ya Naa Abdulai II va morir el febrer de 1938. Quatre caps es van presentar per la successió: el regent de Ya Naa Abdulai, Gbon Lana Alhassan; Yo Naa Yakubu; Mion Lana Mahama i Karaga Naa Ziblim. Yo Naa Yakubu i Mion Lana Mahama eren fills de Ya Naa Andani II. Karaga Naa Ziblim era fill de Karaga Naa Bukari. D'acord amb la "constitució" les candidatures de Gbon Lana Alhassan i Karaga Naa Ziblim eren de fet simbòliques, ja que cap dels pares havia arribat a Yani i no es podia ser rei sense haver estat un dels reis de Yani (els tres regnes que eren les portes de Yendi). Gbon Lana Alhassan, per altra banda, no ocupava cap dels tres regnes. El comitè de selecció va anunciar el [[23 de setembre]] de [[1938]] que era escollit Mion Lana Mahama amb el nom de Ya Naa Mahama II; tot seguit aquest va nomenar a Gbon Lana Alhassan per la vacant de Mion.
 
El 1947 va morir Karaga Naa Ziblim. Ya Naa Mahama II va nomenar al seu fill aleshores Sagnarigu Naa Andani, com a rei de Karaga entre protestes dels ciutadans de Karaga i dels ancians de Yendi. En la confusió del moment Sunson Naa Adam, germà petit de Karaga Naa Ziblim va desafiar al rei i va anar a Karaga per pujar a la pell abans que Naa Andani. Banvim Lana Abdulai, que havia estat designat pel cacicat de Sagnarigu, també es va moure per ocupar les pells de Sagnarigu, deixant així a Naa Andani sense les pells. El Cap Comissionat va intervenir en aquest moment i va suspendre la pujada a les pells de Karaga. El [[6 de febrer]] de [[1948]] el rei Ya Naa Mahama II va morir quan tenia uns 80  anys. Després de la seva mort el ''Dagbon State Council'' es va reunir el ''12 de maig'' de ''1948'' presidit pel ''Gbon Lana'' de Ya Naa Mahama II, i per unanimitat es va decidir per unanimitat el canvi del comitè de selecció que en endavant estaria format pels caps divisionals i ancians de Yendi. Els caps eren: Gushie Naa, Yelzoli Lana, Nanton Naa, Gulkpe Naa, Sunson Naa, Tolon Naa i Kumbun Naa; i els ancians eren el Kuga Naa, Zohe Naa, Tugri Nam i Gagbindana. La selecció del rei seria per vot secret sent elegit qui obtengués la majoria dels vots.
 
Després del funeral quatre caps van presentar candidatura: Yo Naa Mahamuru i Ya Naa Mahama II Gbon Lana Andani de la branca Andani Yili, i Sunson Naa Adam i Mion Lana Mahama de la branca Abudu Yili. El regent de Ya Naa Mahama II, Gbon Lana Andani, estava entre les pells de Sagnarigu i Karaga. Sunson Naa Adam també havia usurpat el regne de Karaga tot i que era un nét. Aquestos dos darrers candidats no havien ocupat oficialment la pell de la porta de Karaga. Mion Lana Mahama era el germà petit de Ya Naa Abdulai II i fou portat a les pells com a Mion Lana després de la mort del fill de Ya Naa Abdulai, Mion Lana Alhassan. Mion Lana Mahama fou l'escollit i pujat a les pells sota el nom de Ya Naa Mahama III, però la selecció la va fer l'antic comitè de selecció i no pel nou. A la tardor va morir el rei Ya Naa Mahama III El 12 de desembre de 1953 el Dagbon State Council va acordar per unanimitat que Gbon Lana Abdulai tindria dret a aspirar a la reialessa, esmenant així la constitució i permetent que el regnant ''Gbon Lana'' en exercici pogués optar a ser rei, el que apujava el nombre de possibles aspirants de ple dret a quatre (els reis de les tres portes de Yani i el ''Gbon Lana'').
Línia 47:
La branca Andani Yili va començar una sèrie de moviments de protesta; el [[27 de març]] de [[1954]], Karaga Naa Adam, Yo Naa Mahamuru, i el Mion Lana Andani van acordar anar a Tamale a protestar al Oficial en Cap regional (''Chief Regional Officer'') per la pujada a les pells de Ya Naa Abdulai III. Però les protestes no van tenir èxit i el oficial en cap no va acceptar les exigències que se li van presentar. Llavors Andani Yili va portar la seva ofensiva al ''Dagbon State Council'', denunciant al rei sota els següents càrrecs: deformitats fisíques (de fet un ull i dents) que segons la llei l'incacitaven; no haver estat escollit pel tradicional comitè de quatre membres (''kingmakers''): Kuga Naa, Gushie Naa, Tugri Nam i Gomli; no ocupar cap porta de Yani; l'elecció violava l'alternança entre els Abudu Yili i els Andani Yili; i no havia estat pujat a les pells pels funcionaris corresponents (Kuga Naa, Tugri Nam i Gomli). Kuha Naa i Tugri Nam li donaven suport i estaven disposats a unir-se a Mion Lana Andani per ocupar el poder; la presència de forces de seguretat a Yendi ho va impedir. El ''Dagbon State Council'' va acordar el [[3 de setembre]] de [[1958]] d'escoltar el cas contra Ya Naa Abdulai III, però finalment va desestimar tots els càrrecs. Després d'això diversos caps divisionals i subdivisionals de la branca Andani Yili, van abandonar els seus llocs i van acampar a Sambu; els Andani Yili estaven dirigits pel ministre de Sanitat J. H. Allassani, que va demanar portar el cas del ''Dagbon State Council'' al govern del país (del ''Convention Peoples Party'' C.P.P.) el [[4 de maig]] de [[1959]]; l'apel·lació ratificava els càrrecs anteriors. En el següent quadre es pot veure el problema de l'alternança que provocava el conflicte:
 
* Abdulai I 1864-1876 (branca Abudu Yili – 12  anys)
* Andani II 1876-1899 (branca Andani Yili – 22  anys)
* Darimani 1899 (branca Andani Yili – 7 setmanes)
* Alasani 1899-1917 (branca Abudu Yili – 18  anys)
* Bukari? 1920 (branca Andani Yili – va abdicar)
* Abdulai II 1917-1938 (branca Abudu Yili – 21  anys incloent els tres i mig de regència)
* Mahama II 1938-1948 (branca Andani Yili – 10  anys)
* Mahama III 1948-1953 (branca Abudu Yili – 5  anys)
* Abdulai III 1953-1967 (branca Abudu Yili – 14  anys)
 
Com es pot veure, des de 1899, en un període de 54  anys, els ''Andani Yili'' només havien estat al poder 10  anys i durant la resta els ''Abudu Yili'' van governar Dagbon i van pujar a les pells gairebé tots els caps importants i reis vassalls dels regne. Com que els caps afavorien als ''Abudu Yili'', el comitè de selecció que n'era un reflex, havia escollit a un membre d'aquesta branca. Els dos caps dels Andani Yili, Yo Naa Mahamuru i Mion Lana Andani, no havien arribat a les portes de Yani; el primer, de Savelugu, tenia uns 80  anys i no calia esperar que visqués molts més anys; Mion Lana Andani tenia uns 50  anys i Ya Naa Abdulai III en canvi estava en la vintena i es podia esperar que sobreviviuria doncs als caps de Sevelugu i Mion; per tant era urgent pels ''Andani Yili'' pujar a les pells de les portes de Yani. El govern del CPP necessitava suport als territoris del Nord, ja que el partit majoritaria a aquesta zona havia estat el ''Northern Peaples Party'' (N.P.P.) que era majoritaria a les àrees Dagbon i tenia el suport del rei. El CCP va nomenar un comitè dirigit per l'advocat S.D. Opoku Afari que va donar la raó als apel·lants, però al gabinet el informe fou capgirat, ja que en cas de deposar al rei es podien produir disturbis; alguns dirigents del NPP com el cap a Dagbon, Yakubu Tali-Tolon Naa, i el diputat per Savelugu, Salifi Yakubu, s'havien passat al CCP i aquesta decisió va provocar que molts caps dagbons, entre els quals el mateix rei, es van passar en bloc al CCP. Els apel·lants foren convocats a [[Accra]] el [[17 de juny]] de [[1960]] i convençuts que havien de desistir pel bé de [[Ghana]]. Però com que Mion Lana Andani al·legava que si ell moria tots els seus fills quedaven exclosos de la successió, el govern el va compensar en la declaració de [[25 d'agost]] de [[1960]] per la qual la reialessa s'alternaria en endavant entre les branques Andani i Abudu (''Legislative Instrument 59'') i els elegibles serien: els fills del difunt rei o de l'anterior ocupant una de les pells de les portes de Karaga, Savelugu i Mion; a la mort de Ya Naa Abdulai III el següent rei seria Mion Lana Andani dels Andani Yili i si aquest ja havia mort seria un membre de la branca i en aquest cas els seus fills quedaven habilitats per compensar la possible injusticia comesa amb el pare amb el mateix rang que si fossin fills del rei; i que en tot moment les tres portes serien ocupades per les dues branques amb un mínim d'una porta i un màxim de do; quan dos candidats d'una família fossin candidats a ser reis a Yendi, el més antic ocupant de les pells d'una porta seria nomenat. La llei 59 fou una victòria pels ''Andani Yili'' i vista com un entrebanc pels ''Abudu Yili'' especialment perquè reconeixia que Mion Lana Andani havia d'haver estat el legítim successor de Naa Mahama III.
 
Quan [[Kwame Nkrumah]] (del ''Convention Peoples Party'') fou enderrocat per un cop d'estat militar el [[24 de febrer]] de [[1966]], els Abudu Yili van veure una oportunitat per revocar la llei 59 i van fer ''lobby'' al govern del ''National Libration Council'' (NLC). El [[25 de maig]] de [[1967]] el ''Dagbon State Council'' va demanar la revocació al NLC però el rei Ya Naa Abdulai III va morir abans de cap decisió, el [[14 de setembre]] de [[1967]]; el seu fill Mahamadu de 19  anys i estudiant, seguiria després la lluita per la revocació de la llei 59.
 
El [[21 d'octubre]] de [[1967]] el ''Dagbon State Council'' va començar el funeral Ya Naa Abdulai III. El Gbon Lana Mahamadu va anunciar que volia posposar el finals dels ritus funeraris del seu pare fins a obtenir resposta a la petició de revocació i va encarregar el funeral a Karaga Naa Adam. Mion Lana Andani s'hi oposava i reclamava que li corresponia per tradició ser el responsable del funeral, i que els volia fer ràpids per després ser pujat a les pells conforme a la llei 59. El govern del NLC va reenviar la petició de revocació del ''Dagbon State Council'' a la Camra de Caps que va rebutjar la pujada a les pells de Mion Lana Andani. Membres de la Cambra de Caps incloent el ''Nayiri'' de [[Mamprugu]] i el ''Yebunwura'' de [[Gonja]] van al·legar que la llei 59 era la fórmula idònia per a resoldre el conflicte successori però els arguments foren enfrontats als que consideraven que la llei 59 havia estat obra de J. H. Allassani i el govern de Nkrumah i el C.P.P. i que la llei violava de manera seriosa la costum i les tradicions de Dagbon, i van retornar la decisió al govern. Més polítics van entrar en la disputa entre els quals B. A. Yakubu, membre del N.L.C. i subcomissionat de Policia, i Ibrahim Mahama, un commissionat del govern del N.L.C. B.A. Yakubu procedia de Gushiegu i era fill del Gushie Naa; el seu germà havia estat nomenat cap de Gushiegu per Ya Naa Abdulai III i el seu pare ho havia estat també per la branca ''Abudu Yili''; era considerat un simpatitzant dels Abudu. Mahama, líder de la ''Northern Youth Association'', afavoria per la seva banda als ''Andani Yili''. El govern del NLC va publicar la llei 596 que revocava la llei 59, però seguidament per decret 281 va restablir la llei 59. Es va crear llavors una comissió que va recomanar la revocació i finalment el [[15 d'octubre]] de [[1968]] el NLC va revocar la llei 59 en virtud del decret 296 exigint que l'elecció de rei es fes d'acord amb el costum i la constitució.
Línia 65:
Dels tres ocupants de les portes de Yani només Mion Lana Andani estava qualificat, ja que Karaga Naa Adam i Yo Naa (Savelugu Naa) Abdulai eren ambdós néts (''yanse'') i per tant no elegibles. La lluita doncs es centrava entre Mion Lana Andani i Gbon Lana Mahamadu, que ara era elegible (per la revocació de la llei 59). Mion Lana va tenir el suport dels tradicionals "''kingmakers''" de Kuga Naa, Tugri Nam, Gomli i Kpati Naa, mentre Gbon Lana Mahamadu tenia el suport del comitè de selecció modern. Així cada comitè va elegir al seu candidat. Per evitar un xoc entre les dues branques es va haver d'enviar una guàrdia armada a Yendi. L'endemà Radio Ghana anunciava per sorpresa que Mion Lana Andani havia estat escollit i havia estat pujat a les pells; sembla que Ibrahim Mahama, aleshores commissionat d'Informació, va utilitzar el seu càrrec per presentar com a fet consumat l'ascens de Mion Lana Andani amb el nom de Ya Naa Andani III (1968-1969). El oficial administratriu del districte J. E. Nsaful va fer una investigació i va decidir reconèixer el nomenament de Mion Lana Andani com a vàlid. Ara foren els Abudu Yili els que van començar protestes. El [[24 de novembre]] de [[1968]] van presentar una petició al NLC contra la pujada a les pells d'Andani III. El NLC va nomenar un comitè de tres membres (''Mate Kole Committee'', presidit per Nene Azzu Mate Kole amb Nana Obiri Yeboah i Jatoe Kaleo) el [[14 de desembre]] de [[1968]], començant les sessiones el [[17 de desembre]] de [[1968]] a Tamale havent de determinar: la manera de nominar i elegir un ''Ya Naa''; si Andani III fou pròpiament elegit i pujat a les pells; si la seva instal·lació fou influïda per la presència de policies i militars o pel oficial del districte de Yendi.
 
Mentre el Comité treballava va morir Ya Naa Andani III el [[14 de març]] de [[1969]] als 70  anys, després de 4 mesos. El comitè va acabar el seu informe l'agost de 1969. Entre les dues dates el general J.A. Ankrah va dimitir com a president del N.L.C. i Ibrahim Mahama va cessar com a Commissionat d'Informació. El brigadier A.A. Afrifa fou el nou president del N.L.C., i va anunciar plans per retornar al govern civil, aixecant la prohibició als partits polítics. A Dagbon els partits estaven alineats amb els caps; els ''Abudu Yili'' votaven pel ''Progress Party'' (P.P.) de [[Kofi Busia|Kofi A. Busia]], mentre els ''Andani Yili'' votaven per la ''National Alliance of Liberals'' (N.A.L.) de K.A. Gbedemah. Ibrahim Mahama fou el candidate del N.A.L. a Tamale. El NAL va obtenir el 49% dels vots i 4 de set escons a Dagbon (els altres tres foren pel PP). El [[3 de setembre]] de [[1969]] K. A. Busia va esdevenir primer ministre de Ghana; l'endemà el PP va fer públic el resultat del Comitè: Ya Naa Andani III fou elegit contra la costum dagbon i la seva pujada a les pells era totalment nul·la; es recomanava elegir i pujar a les pells al més aviat possible a Gbon Lana Mahamadu. També es deia que el ''District Administrative Officer'' de Yendi havia interferit en el procés de selecció i que les autoritats del districte i la regió s'havien excedit afavorint a Ya Naa Andani. El [[7 de setembre]] de [[1969]] els ''Andani Yili'' van enviar una protesta i van declarar que l'elecció d'una persona seleccionada que havia pujat a les pells i mort com a rei era irrevocable. Però el govern estava prenent mesures per pujar a les pells a Gbon Lana Mahamadu i exigia als ''Andani Yili'' d'evacuar el palau de Gbewaa;<ref> la sala principal del palau era la Zon Titali i la Katin Duu era la sala on el rei seleccionava els regals i els seus elements o regalia </ref> el [[9 de setembre]] de [[1960]] les forces de seguretat van disparar contra els membres dels Andani Yili que romanien al palau matant a 23 persones (algunes dones i nens) i ferint a més de 40; 700 persones foren arrestades i moltes armes confiscades. Poc després Ya Naa Mahamadu Abdulai era pujat a les pells com Ya Naa Mahama IV.
 
El nou cap va nomenar a B. A. Yakubu com a cap del cacicat vacant de Gushiegu on el cap local Gushie Naa (germà de Yakubu) havia mort feia algun temps. Per la vacant de Mion va nomenar al seu propi oncle Sang Lana. Ya Naa Mahamadu va ser membre del Consell d'Estat de Ghana el setembre de 1969 i el maig de 1970 fou elegit president de la ''Northern Region House of Chiefs''. El [[13 de febrer]] de [[1972]] el govern de Busia fou enderrocat en un cop d'estat pel General I. K. Acheampong que va formar el ''National Redemption Council'' (NRC).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Dagomba»