Diferència entre revisions de la pàgina «Basílica del Senyor de Monserrate»

Robot posa data a plantilles de manteniment
(Recuperant 0 fonts i marcant-ne 4 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
 
== Història ==
La construcció de la primera [[ermita]] va ser autoritzada per [[Juan de Borja]] en [[1640]] al batxiller don [[Pedro Solís]], el qual la va finalitzar en [[1657]], inicialment sota l'advocació de la [[Mare de Déu de Montserrat]] que molt aviat fou reemplaçada per la imatge del "Sant Crist Caigut als assots i clavat en la creu", obra del mestre [[Pedro de Lugo Albarracín]] tallada en [[fusta]] i amb algunes peces de [[plom]] i [[plata]].<ref>Institut Districtal de Cultura i Turisme [http://www.bogotaturismo.gov.co/documentos/pdf/Santa%20Fe%201,07% 20B.pdf Escultura del Senyor caigut de Monserrate]{{Enllaç no actiu|datebot=de febrer 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}, últim accés el 02/06/2009.</ref> L'esmentada construcció tenia una capella i un convent annex on van habitar els [[Orde de Sant Agustí|Monjos "Recoletos" de Sant Agustí]] fins al 1685, quan van ser reemplaçats pel [[Gabinet de Madrid]], per pares [[Candelaris]].
 
El creixent nombre de feligresos i els danys ocorreguts en la construcció original a causa del terratrèmol del [[1917]],<ref>Bogotá milagrosa [http://bogotamilagrosa.wordpress.com/2007/10/01/historia-del-turó-monserrate/ Història del turó de Monserrate]{{Enllaç no actiu|datebot=de febrer 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}, últim accés el 02/06/2009.</ref> van obligar a construir una nova església al cim del turó, la qual va ser dissenyada per l'arquitecte [[Arturo Jaramillo Concha]] amb un estil [[arquitectura|arquitectònic]] [[neogòtic]]. La nova església es va construir gràcies a l'ajuda dels pelegrins, que pujaven al turó a visitar el ''Señor Caído de Monserrate'' carregant almenys un maó<ref>Vargas, José (2000), Esglésies de Santafé de Bogotà, pp.150.</ref> i va ser acabada el [[1925]].
 
Durant la celebració del quart centenari de la ciutat el 1938, l'església va ser il·luminada indirectament durant la nit.<ref>Vargas, José (2000), Iglesias de Santafé de Bogotá, pp.151.</ref> El 1952 es construeix l'altar elaborat a [[Florència]], Itàlia, i el 12 de maig de 1955 l'església es consagra a la [[Via Crucis|Passió de Nostre Senyor]] en cerimònia especial presidida per [[monsenyor]] Emilio de Brigard.
La basílica és oberta de dilluns a diumenge de 8:30 a 17:00 (els diumenges des de les 6:00 ) i els dies festius de 8:00 a 17:00. De dilluns a divendres es resa el [[Rosari|Sant Rosari]] a les 12:30 i els dissabtes a les 7:45 i a les 11.
 
Es pot accedir a la basílica a peu, en funicular o telefèric. A peu a través d'un sender de 2,5 quilòmetres que compta amb dos miradors.<ref>Caracol [http://www.caracol.com.co/nota.aspx?id=777586 Camí de Monserrate estarà tancat en Setmana Santa]{{Enllaç no actiu|datebot=de febrer 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}, 13/03/2009.</ref> El [[funicular]] fou construït entre 1926 i 1929 per la companyia [[suïssa]] Lowis von Roll i inaugurat oficialment el 18 d'agost de 1929. Té una longitud lineal de 800 metres, assoleix una velocitat de 3.2 metres per segon, amb una capacitat màxima de 80 persones. El [[telefèric]] va ser inaugurat el 27 de setembre de 1955,<ref>Institut Distrcital de Cultura i Turisme [http://www.bogotaturismo.gov.co/turismo/productos/panorama/A1-Fitxa%20Santa%20Fe.pdf Fitxa tècnica turística de la Localitat de Santafé]{{Enllaç no actiu|datebot=de febrer 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}, últim accés el 04/06/2009.</ref> i utilitza un sistema bicable i dues cabines amb capacitat màxima de 40 persones.
 
== Referències ==
524.452

modificacions