Tractat d'Ayacucho: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 3:
El '''Tractat d'Ayacucho''' va ser un acord entre el [[Brasil]] i [[Bolívia]] signat el [[23 de novembre]] de [[1867]]. Aquest tractat va adjudicar la terra d'Acre (actualment un estat del Brasil) a Bolivia. Això va durar fins al [[1899]], quan una expedició conduïda per Luis Gálvez Rodríguez d'Arias va establir la primera República d'Acre.
 
DegutA alscausa dels beneficis del [[cautxú]], Acre va atreure a milers de brasilers, en gran part immigrants de la regió pobra del nord-est del país. El [[1889]], la situació es va intensificar quan els brasilers que vivien a Acre van decidir desafiar a les autoritats de Bolívia. Ells van voler crear un territori independent. La resposta de Bolívia va ser fundar la ciutat de Port Alonso (avui Porto Acre). Usant la força militar, a l'octubre de 1889, els brasilers van ocupar i expulsar als bolivians.
 
AlEl juliol de 1899, amb l'ajuda del governador de l'estat d'Amazones, la població brasilera va proclamar la República d'Acre.
 
Bolívia llavors, al [[1901]], va arrendar la regió pel Tractat d'Aramayo a la Corporació Boliviana de Nova York (''The Bolivian Syndicate of New York''), una empresa anglo-nord-americana que explotava cautxú a la regió d'Acre, i se li van concedir drets per recaptar impostos i exercir, de fet, una espècie d'administració de la zona. No obstant això, cap a l'agost del [[1902]], va començar una insurrecció on van participar al voltant de dos mil guerrillers brasilers. Aquests van derrotar finalment a les forces bolivianes el [[1903]] i Plácido de Castro va ser proclamat governador de l'Acre Independent.