Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Toponímia |
||
Línia 9:
Aviat Isa va estendre el seu govern a [[Damasc]]. Al-Múhtadi va arribar al poder el juliol del [[869]] i va amnistiar a tots els que havien causat disturbis i usurpat els poders territorials. Isa s'havia apoderar dels impostos d'[[Egipte]] i va rebre orde de retornar-los però va refusar, i va esdevenir econòmicament independent. El califa va enviar emissaris per reclamar però Isa va al·legar que havia gastat els diners en pagar les tropes. El califa li va oferir el govern d'[[Armènia]] a canvi del reconeixement de la seva persona (que Isa encara no havia fet) i va acceptar, esperant conservar també Síria i Palestina, però el califa no tenia cap intenció de deixar-li aquestes províncies i va enviar al turc Amadjur, que fou nomenat governador de Damasc; es va lliurar batalla davant de Damasc i el seu fill Mansur ibn Isa va resultar mort. Amadjur va triomfar i Isa va desistir i va marxar cap al seu govern d'Armènia ([[870]] o [[871]]) que incloïa l'[[Azerbaidjan]], [[Al-Jazira |Djazira]] i [[Diyar Bakr]]; Armènia mateix era governada per [[Aixot I el gran]] (Aixot Artsruni [[854]] - [[890]]), però s'havien creat petits emirats àrabs a la regió del [[llac Van]] (els [[uthmànides]]) (localment utmaniq) i els [[dinastia qaisita|qaisites]] (localment kaisiq) que estaven amenaçats per Aixot que estava a punt d'assetjar [[Amiuk]], la capital uthmànida a la riba oriental del llac Van.
El [[871]], davant la inactivitat de l'emir [[Sadjida]] i ostikan d'Armènia, [[Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast]], els othmanides de [[Amiuk]] i l'emir de Manazkert i d'[[
Allí va posar al front a un lloctinent de nom Muhàmmad ibn Abd al-Wahib al-Tamimi al-Yamami (Yamaniq o Ememiq dels armenis). Quan va tornar a Armènia va veure que el poder real l'exercien els [[bagratuní]] i els [[Artsruní]] i llavors el seu lloctinent a l'Azerbaidjan, Muhàmmad al-Yemení, es va revoltar a Bardaa. Durant un any Isa va tractar d'expulsar-lo de Bardaa sense èxit. Isa va obtenir el suport del rei d'Armènia però no fou suficient. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se (877-878) els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altre governador i en concret van demanar a [[Muhàmmad ben Khalid]] que havia estat governador del [[858]] al [[862]]. El Califa ho va concedir ([[878]]). Isa va haver de marxar cap al [[Diyar Bakr]] ([[Amida (Armènia)|Amida]]) sense poder recuperar l'Azerbaidjan. Nominalment fou governador d'Armènia fins a la seva mort el [[882]]/[[883]], però després del 878 només dominava el Diyar Bakr i el califa va nomenar un nou governador (i després un altre, ja sense cap poder a la regió).
|