Revolta d'Ankl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Terminologia |
||
Línia 2:
La '''rebel·lió d'Ankl''' és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
El [[449]] un edicte general de persecució fou emes pel rei de Pèrsia, on s'exigia als armenis convertir-se al [[mazdaisme]]. Els ''
El nét de l'antic patriarca Sant Sahak, [[Vardan Mamikonian]], va anar a Bizanci, però quan estava de camí [[Vasak de Siunia]], príncep hereditari de [[Siunia]] i marzban d'Armènia ([[442]]-[[452]]) el va fer cridar. Vahan Amatuni li demanava al marzban que agafés la direcció de la revolta, que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com a ostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (o Àngel) on va decidir encapçalar la revolta. Les forces dels
Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de [[Derbent]] lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a [[Aghuània]], a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Però Marcià, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del ''comites'' d'orient (amb seu a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).
Línia 14:
Però mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer ostatges entre les cases més hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, ostatges que va tancar a alguna fortalesa de Siunia. Vasak dominava [[Garni]] (prop d'Erevan), [[Oshakan]], [[Armavir (ciutat antiga)|Armavir]] i [[Artaxata]].
En tornar Vardan, Vasak va evacuar la regió que dominava, bàsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que l'any següent va ser envaïda per Vardan ([[451]]). Vasak va passar a Pèrsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerància i una amnistia pels rebels, i així va tornar a Armènia on molts
Els perses però no van tardar a enviar un exèrcit a Armènia (maig del [[451]]) per liquidar als rebels de Vardan. Van creuar el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i van entrar a [[Phaitakaran]], encara en territori d'Aghuània. Vardan va donar la direcció de les famílies traïdores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc després a territori armeni pel sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la [[Batalla d'Avarayr|batalla decisiva]] es va lliurar a la vora del [[Artaz]], prop de la vila d'Avarair ([[2 de juny]] de [[451]]). A la batalla, guanyada pels perses, va morir Vardan.<ref name=Panossian>{{ref-llibre|cognom=Panossian |nom=Razmik |títol=The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars |url= http://books.google.cat/books?id=cEL-CuhdWU4C&pg=PA48&dq=Battle+Avarayr&hl=ca&sa=X&ei=bp79T6WMIYyzhAeijsHhBg&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Battle%20Avarayr&f=false |llengua=anglès| editorial=Columbia University Press |data=2006 |pàgines=p.48 |isbn=0231139268 }}</ref> Vasak, que participà en el costat persa, es va proposar al final de la batalla com a mediador per posar fi a la lluita.
Línia 20:
La resistència posterior es va desenvolupar a les muntanyes sobretot a Khaltiq (a l'oest de la [[Còlquida]]), al [[Timoriq]], al [[Artsakh]] i sobretot al [[Taiq]], a tocar de territori Bizantí, i on secretament arribava ajuda romana d'Orient. Hemaik Mamikonian, germà de Vardan, que acabava de tornar de [[Constantinoble]] i es trobava a Taiq, va assumir la direcció de la rebel·lió local junt amb Arten Kabelian i Vaz-Shapuh Paluni, però va morir en un combat contra tropes de Vasak prop d'un llogaret anomenat Ordtxenhal (potser [[Artanudj]]) entre Taiq i la [[Klardjètia]].
Veient impossible eliminar el cristianisme d'Armènia i fer cap transacció amb els ''
El nou ''marzban'' va enviar les queixes dels bisbes i dels nobles a la cort de Pèrsia amb una delegació de nobles. Precisament allí havia anat Vasak de Siunia esperant rebre la corona d'Armènia. Els nobles el van acusar d'haver pactat amb ells secretament, d'haver pactat amb els huns i d'altres infidelitats al rei. El rei Yazdgard III el va fer empresonar i el va tancar a una masmorra insalubre on va morir ràpidament.
|