David: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 15:
== Orígens ==
El llinatge de David, descendent de [[Booz|Boaz]] i de [[Rut]], provenia de [[tribu de Judà|Judà]].<ref>Rut 4: 18-22; Mt 1: 3-6</ref> Aquest fill de [[Jessè]], el més jove dels vuit fills homes, també tenia dues germanes o mitjà germanes.<ref>1Sa 16:10, 11; 17:12; 1Cr 02:16</ref> Un dels germans de David va morir sense deixar fills i per això no apareix en els registres genealògics posteriors.<ref>1Cr 2: 13-16</ref> No es dona el nom de la mare de David.
Eren una família humil que es dedicava a pasturar els seus ramats. David tenia afició per la música i sabia tocar molt bé algun [[instrument de corda]] que havia de ser de [[instrument de corda polsada|corda polsada]], i que les diferents traduccions de la Bíblia no es posen d'acord si era una [[Lira (instrument musical)|lira]], una [[arpa]] o una [[cítara]]. Consegüentment, tampoc no hi ha acord en la [[iconografia]].
Línia 49:
El [[rei d'Israel|rei]], decidit a treure's David de sobre, va prometre-li la mà de la seva filla gran Merab si li portava cent prepucis de [[filisteus]]. David va fer una expedició i va tornar amb dos-cents prepucis tallats de filisteus. Aleshores, [[Saül]] va negar-li la mà de la seva filla gran. Però va resultar que la filla petita [[Mical]] estimava en secret David i va demanar al seu pare per casar-s'hi ella. D'aquesta manera fou com David es casà amb Mical i esdevingué gendre de [[Saül]].
Un dia estant al palau tocant l'arpa, de nou Saül va llençar-li una llança. Aquest cop David hagué d'esquivar-la i fugir corrents cap a casa. Per la nit, la seva esposa Mical el despertà i l'aconsellà que fugís perquè el rei havia enviat sicaris a assassinar-lo. Mical va ajudar-lo a depenjar-se per la finestra i va ficar al llit el terafim (l'estàtua de l'ídol domèstic). Quan arribaren els enviats van veure que David ja no hi era i ho comunicaren al rei.<ref>1Sa 18:9-29</ref><ref>1Sa 19:10</ref>
David va anar-se'n fins a [[Ramà]], on vivia [[Samuel (profeta)|Samuel]] i li va explicar que [[Saül]] havia intentat matar-lo diverses vegades. Aleshores, Samuel va convidar David a quedar-se a casa seva. Al cap d'uns dies van arribar uns soldats del rei amb l'ordre de detenir David. A l'entrar al poble els soldats van començar a profetitzar. Això es va repetir fins a tres vegades. Després, el mateix Saül en persona va presentar-se allà i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va començar a profetitzar.<ref>1Sa 19:18-24</ref>
Línia 55:
== Exili ==
[[Fitxer:David and Goliath by Caravaggio.jpg|miniatura|''David i Goliat'', de [[Caravaggio]], c. 1599. [[Prado]], [[Madrid]]]]
David va marxar cap a la població de [[Nob]], on [[Ahimèlec]], fill d'[[Ahitub]], i altres [[sacerdot]]s van donar-li menjar i l'espasa que havia pertanyut a [[Goliat]]. Després, David va arribar a la ciutat filistea de [[Gat (Israel)|Gat]] on s'instal·là. Quan el van reconèixer com al guerrer que va vèncer [[Goliat]], va tenir por de ser assassinat i començar a fer-se el boig.<ref>1Sa 21:1-9; 22:9-23</ref>
Aleshores David va marxar d'allà i es va refugiar a una cova prop d'[[Adul·lam]], on va rebre la visita del seu pare [[Jessè]] i els seus germans. A poc a poc es van anar unint a ell tota mena d'homes que portaven una vida descarriada i es va fer el seu capitost. Un temps més tard va arribar a la cova [[Abiatar]], fill del sacerdot [[Ahimèlec]] i li va explicar que el [[rei d'Israel|rei]] [[Saül]] havia matat tots els habitants de [[Nob]], per haver-li donat allotjament quan va fugir del palau reial.<ref>1Sa 22:1-5</ref>
Línia 63:
En aquells temps hi havia un home de la [[tribu de Judà]] anomenat [[Nabal]] que vivia amb la seva esposa [[Abigail]] a [[Maon]]. Ell era aspre i barroer i ella era assenyada i bonica. David va enviar uns mossos a Nabal demanant ajuda, però ell no en volgué saber res i renegà. Aleshores David i una partida dels seus bandolers van anar a atacar Nabal però just abans d'arribar-hi, [[Abigail]] va sortir per suplicar pel seu espòs. Al cap de deu dies però, Nabal va morir d'un atac de cor. Poc després, David va demanar-li la mà a [[Abigail]] i aquesta va acceptar.<ref>1Sa 25:1-44; 27:3</ref>
Un temps després, David i els seus homes van albirar el campament de [[Saül]]. David va poder entrar d'amagat i es va introduir a la tenda del rei. Aquest estava dormint i David li agafà la llança i la gerra d'aigua de la capçalera de Saül, i se'n van anar sense que ningú els veiés ni se n'adonés ni es despertés. Un cop fora del campament, va començar a cridar i els guàrdies es van despertar. Aleshores [[Saül]] va prometre-li que no el perseguiria més.<ref>1Sa 26:1-25</ref>
David va anar a viure amb les seves dues mullers, [[Abigail]] i Ahinóam, i els seus homes a la població filistea de [[Gat (Israel)|Gat]]. Allà, el rei Maoc li va concedir la ciutat de [[Siclag]] en feu. David va viure en aquell indret un any i quatre mesos durant els quals es va dedicar a fer incursions salvatges contra els [[gueixurites]], els [[guerizites]] i els [[amalequites]] tot i que al rei Maoc li deia que havia anat contra els [[quenites]] o al sud de [[tribu de Judà|Judà]]. Un dia els [[amalequites]] van atacar [[Siclag]] i van capturar la població com a esclaus, quan David va arribar al poble va començar una persecució dels bandits i va aconseguir salvar tots els ostatges.<ref>1Sa 27:1-12; 1Cr 12:1-7, 19-22</ref><ref>1Sa 30:1-31</ref>
| |||