Ducat d'Àustria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 9:
A partir de 1330, Albert II, germà de Leopold VII, va regnar gairebé sol sobre tots els territoris dependents d'Àustria; el 1335 va obtenir la Caríntia i Carniola per extinció de la dinastia tirolesa (els territoris es van repartir entre els [[Wittelsbach]] de [[ducat de Baviera|Baviera]] que van rebre [[comtat de Tirol|Tirol]] i els Habsburg que van rebre Caríntia però l'hereva [[Margarida Maultasch]] es va casar amb un membre de la [[casa de Luxemburg]] i els Wittelsbach no es van poder imposar al Tirol). El 1345, Rodolf IV, fils d'Albert II, es va casar amb la filla de l'emperador [[Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles IV]], normalitzant les relacions entre les dues famílies (Habsburg i Luxemburg). À la mort de Carles IV el 1378, el va succeir el seu fill, que va donar suport als Habsburg. El regnat d'Albert II fou marcat també per problemes econòmics i per la [[Gran Pesta]] que va arribar a Viena a la primavera del 1349 i va delmar la població.
Albert II va morir el 1358, i el va succeir el seu fill Rodolf IV. Des de 1365 va aconseguir el Tirol, enllaçant així les possessions dels Habsburg de l'est i l'oest: la noblesa tirolesa s'havia revoltat contra el primer marit de Margarida Maultasch, un membre de la casa de Luxemburg; Margarida el va repudiar i es va casar amb un Wittelsbach sense consentiment del papa. Albert II va intervenir i va aconseguir annul·lar el primer matrimoni; quan el segon marit va morir el 1362 sense deixar fills i Rodolf V va signar un acord amb Margarida que nominalment conservava el Tirol sota protecció d'Àustria, però de fet fou portada a Viena i el país va quedar sota domini efectiu dels Habsburg. Rodolf IV va tenir un conflicte amb l'emperador Carles IV a causa de l'anomenat "''privilegius maius''", que donava als ducs Habsburg el títol de prínceps electors i la condició d'arxiducs, i que en realitat era una falsificació de Rodolf IV com es va acabar descobrint (no obstant un segle més tard el document fou oficialitzat per Frederic III el 1453). va morir el 1365 pocs mesos després d'obrir una universitat a Viena. Des de 1355 havia disposat que els seus quatre fills (Rodolf, Frederic, Albert i Leopold) governarien en comú però no s'havien establert els detalls doncs encara eren joves; es va decidir que Albert i Leopold, de 14 i 16
Albert ([[línia Albertina d'Àustria]]) regnaria a Àustria, i Leopold ([[línia Leopoldina d'Àustria]]) a la resta (Estíria, Carniola, Caríntia, Tirol i [[Àustria Anterior]]); això assegurava ingressos similars però Leopold no tindria una gran capital. Leopold va morir el 1386 i el seu fill Guillem el va succeir. Albert pel seu costat va morir el 1395 i el va succeir el seu fill Albert i el seu cosí Guillem li va disputar la successió amb el suport dels artesans de Viena; es va imposar i va concedir privilegis a la vila (consell municipal amb alcalde elegit). Les lluites familiars van provocar però el 1411 una nova divisió:
| |||