Eduard V d'Anglaterra: diferència entre les revisions

El 1480 el rei Eduard IV va pactar una aliança amb Francesc II, el duc de Britània, i acordaren de prometre els seus hereus Eduard (de 10  anys) i Anna (de 4) i casar-los quan arribessin a la majoria d'edat. El primer fill de la parella heretaria Anglaterra, mentre que el segon rebria Britània.

Després d'establir un Consell de Gal·les i les Marques, Eduard IV va enviar el seu fill al Castell de Ludlow per excercir-hi de president. Va ser a Ludlow on el príncep va rebre les notícies de la mort sobtada del seu pare. Eduard heredà el tron el [[9 d'abril]] de [[1483]], a l'edat de 12  anys, però calgué esperar fins a l'11 d'abril perquè la notícia es fes pública a Londres. El germà del seu pare, [[Ricard III d'Anglaterra|Ricard de Gloucester]], havia estat nomenat en el testament Protector dels seus joves nebots (Eduard i el príncep Ricard de York). Va interceptar el seguici d'Eduard quan tornava de Gal·les i va escortar els prínceps a Londres. Al cap de menys de 3 mesos Ricard prenia el tron per a ell. El 25 de juny el Parlament va declarar els dos prínceps fills il·legítims, després que el clergue Ralph Shaa aportés proves de què Eduard IV s'havia casat amb Lady Elionor Butler abans de casar-se amb Elisabet Wodwolle, convertint el segon matrimoni en invàlid i els fills de la parella en bastards. Els altres dos germans grans de Ricard, Edmund i Jordi, havien mort abans d'Eduard, deixant Ricard com a hereu de la corona.